El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...
El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...
El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>El</strong> <strong>simbolisme</strong> <strong>d<strong>el</strong></strong> <strong>pacte</strong> <strong>amb</strong> <strong>el</strong> <strong>dimoni</strong> <strong>en</strong> <strong>les</strong> lleg<strong>en</strong>des <strong>catalanes</strong> Pilar Juanhuix<br />
històrics pactistes literaris com Faust o Dorian Gray, <strong>amb</strong> <strong>les</strong> seves peticions de<br />
major coneixem<strong>en</strong>t o d’eterna jov<strong>en</strong>tut. T<strong>amb</strong>é s’alluny<strong>en</strong> de <strong>les</strong> pret<strong>en</strong>sions<br />
d’alguns condemnats per la Inquisició que podem llegir <strong>en</strong> <strong>el</strong>s docum<strong>en</strong>ts,<br />
suposadam<strong>en</strong>t signats <strong>en</strong>tre <strong>el</strong>ls i <strong>el</strong> diable, aportats com a prova de <strong>d<strong>el</strong></strong>icte 37 , <strong>les</strong><br />
quals pass<strong>en</strong> per poder assolir poders sobr<strong>en</strong>aturals, ser més int<strong>el</strong>·lig<strong>en</strong>ts, obt<strong>en</strong>ir<br />
protecció davant <strong>el</strong>s <strong>en</strong>emics, t<strong>en</strong>ir més popularitat, o poder-se fer invisible, <strong>en</strong>tre<br />
d’altres.<br />
En g<strong>en</strong>eral, <strong>el</strong>s personatges de <strong>les</strong> lleg<strong>en</strong>des <strong>catalanes</strong> analitzades que s’acull<strong>en</strong><br />
al <strong>pacte</strong> només pret<strong>en</strong><strong>en</strong> una millora <strong>en</strong> <strong>les</strong> condicions de vida <strong>d<strong>el</strong></strong> dia a dia o bé<br />
int<strong>en</strong>t<strong>en</strong> sortir d’un mal pas per la via més ràpida. Així, <strong>en</strong> <strong>les</strong> lleg<strong>en</strong>des de ponts<br />
la necessitat de creuar un riu crescut (Cast<strong>el</strong>l de Peiret, La Pedra LLarga) o de fer<br />
drecera per anar a proveir aigua (La pedra <strong>d<strong>el</strong></strong> diable) o a recollir ll<strong>en</strong>ya (La Pedra<br />
Dreta) són motiu sufici<strong>en</strong>t per v<strong>en</strong>dre’s l’ànima. Com t<strong>amb</strong>é ho és, p<strong>el</strong> pobre<br />
traginer, aconseguir que <strong>les</strong> bèsties tirin d’un carro més carregat <strong>d<strong>el</strong></strong> compte (La<br />
pujada de Sant Antoni); p<strong>el</strong> pastor, fer-se <strong>amb</strong> un marrà per cobrir <strong>les</strong> ov<strong>el</strong><strong>les</strong> (Les<br />
ov<strong>el</strong><strong>les</strong> i <strong>el</strong> marrà <strong>d<strong>el</strong></strong> gorg Negre de Sorreigs); p<strong>el</strong> pagès, trobar segadors p<strong>el</strong> blat<br />
<strong>d<strong>el</strong></strong>s seus camps (<strong>El</strong>s tres segadors) o, p<strong>el</strong> propietari d’una terra erma, aconseguir<br />
fer sortir aigua d’un pou sec (<strong>El</strong> pou de l’Erm). <strong>El</strong>s protagonistes d’aquestes<br />
lleg<strong>en</strong>des són g<strong>en</strong>t s<strong>en</strong>zilla, g<strong>en</strong>t pagesa preocupada per la seva feina o per poder<br />
alim<strong>en</strong>tar la seva nombrosa família (Les nou veritats), que <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>t de ràbia<br />
o desesperació deman<strong>en</strong> ajut mal sigui al <strong>dimoni</strong>.<br />
Tots aquests motius extrets de la vida tradicional pagesa no fan sinó evid<strong>en</strong>ciar<br />
simbòlicam<strong>en</strong>t <strong>les</strong> preocupacions que regi<strong>en</strong> la quotidianitat d’aquesta g<strong>en</strong>t, unes<br />
preocupacions que influï<strong>en</strong> profundam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la seva vida, tal com esm<strong>en</strong>ta<br />
Llor<strong>en</strong>ç Ferrer <strong>en</strong> <strong>el</strong> seu llibre La vida rural de Catalunya (2002), <strong>en</strong> <strong>el</strong> qual es fa<br />
ressò de la importància d’<strong>el</strong>em<strong>en</strong>ts naturals com l’aigua <strong>en</strong> la Catalunya de Masos<br />
configurada d’<strong>en</strong>çà de l’Edat Mitjana. L’autor incideix <strong>en</strong> la necessitat que hi havia<br />
d’anar-la a buscar a la font i d’obrir pous per tal d’aconseguir-ne més quantitat.<br />
T<strong>amb</strong>é explica la r<strong>el</strong>levància <strong>d<strong>el</strong></strong> bestiar de tir <strong>en</strong> <strong>les</strong> tasques de l’explotació<br />
pagesa, així com de la cria d’ov<strong>el</strong><strong>les</strong> <strong>en</strong> l’economia familiar. I pres<strong>en</strong>ta <strong>el</strong> blat com<br />
un conreu fonam<strong>en</strong>tal per uns pagesos que hi dedicav<strong>en</strong> <strong>les</strong> millors terres. Quan<br />
era hora de segar, “calia fer-ho, com més de pressa millor, i per això es<br />
37 Annex 4: “Pacte <strong>en</strong>tre <strong>el</strong> Diable i un noble de Pignerole”.<br />
36
Change language