El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
sacerdote intenta luchar contra la bruja, a la cual se intenta identificar y
culpabilizar de todo lo malo que sucede en la zona” (Aracil, 2003:33).
Per tant, la dona assoleix el paper de bruixa després del pacte. Però, alhora, el
llegendari català presenta exemples on la bruixa adopta el rol del diable i és ella
qui pacta amb l’home, tal com passa a El senyor de Montsoliu. I fins i tot l’imita en
l’envergadura dels seus actes, ja que acompleix els desigs de l’home construint-li
ponts, transportant-lo a cavall de la seva escombra per tal de facilitar-li el
desplaçament, ajudant-lo en les batusses contra els seus adversaris i facilitant-li
les qüestions amoroses. En aquest cas, però, la contrapartida no és l’ànima de
l’home, sinó la llibertat de “trescar lliurement per tots els seus dominis” 59 . És un
desig que no ens ha d’estranyar si tenim en compte la persecució a què foren
sotmeses moltes de les considerades bruixes.
En definitiva doncs, podem parlar de la bruixa com a temptada i com a
temptadora. Ambdós aspectes, però, ens remeten a l’acusació que se li feia
d’exercir el culte al diable i, en una vessant més transcendental, a la seva
associació simbòlica al Mal. Amb tot, el debat al voltant de la bruixa va més enllà
de la discussió sobre el seu caràcter herètic i malèvol. La bruixa predomina sobre
el bruixot en la literatura en general i en el pacte amb el diable en particular, un
aspecte que Aracil (2003) relaciona amb un masclisme ocult darrere el tractament
d’aquest personatge quan, en una afirmació susceptible de debat, afirma que “la
brujería fue una religión femenina y feminista, y este fue sin duda uno de los
factores que más enfurecieron a las machistas iglesias europeas” (Aracil,
2003:95). Per contra, d’altres autors com Hope (1988) o Fàbregas (1979) es
limiten a analitzar la condició femenina de la bruixa arribant a conclusions com ara
que aquesta condició “podria fer pensar en un fenomen compensatori de la
situació subordinada que la dona ocupa en el medi rural. La dona es venjaria de la
societat tot fent-se còmplice de les forces destructores que s’abaten sobre la
comunitat” (Fàbregas, 1979:66).
3.3.4.- Simbolisme en les conseqüències del pacte
El fet de pactar amb el diable situa a aquell qui ho fa en una situació al voltant de
la qual giren tota una sèrie d’aspectes relacionats amb el destí de la seva ànima.
59 Annex 1- pàg. 62.
46