El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
protectors de la dona, amb l’arribada del cristianisme les creences ancestrals
foren gradualment modificades, per no dir suprimides. Com? Cristianitzant els
esperits i els déus d’abans (Sant Antoni Abad esdevenia protector del bestiar,
Sant Joan Baptista de les aigües, Santa Bàrbara dels trons...), o bé convertint
aquestes antigues divinitats en símbols del mal, com ara dimonis i mals esperits.
Entre els estudiosos que tracten aquest tema, trobem Joan Carnicer que, en el
pròleg del llibre de Joan Amades Bruixes i Bruixots (2002), explica com la religió
institucionalitzada començà a veure un focus de competència en aquestes dones
que tenien un tracte directe amb els esperits i que amb preparats d’herbes
remeieres semblaven endinsar-se en tasques divines més que no pas humanes.
Solució a la competència? El desprestigi. Només calia substituir el tracte amb els
esperits pel tracte amb el diable i “heus ací.. la bruixa”, a qui el poble reconeixeria
majoritàriament com a dolenta, atorgant-se-li tota classe de malifetes i
personificant en ella les desgràcies, les misèries i les malalties de la humanitat. En
paraules de Soler i Amigó (1190:59), “de fades benefactores que havien estat, van
esdevenir fades maleïdes, bruixes sinistres”.
La bruixa, aquella que amb males arts congria els temporals, que amb untets i
maleficis “dóna mal” (pels catalans, ullprendre o mal mirar) tant a homes com a
bèsties, que és capaç de volar, de llegir el pensament, de canviar de forma, i que,
fins i tot, quan alguna vegada guareix els mals del cor ho fa mitjançant
indesxifrables conjurs de tota mena. Però, malgrat atribuir-se-li un poder més aviat
de caire sobrenatural i màgic, la bruixa és un ésser ben real i humà, de qui es creu
que pot haver accedit a la bruixeria de manera innata 27 , per connotacions pròpies
del lloc o la data de naixement, o bé mitjançant un pacte amb el diable per un
nombre determinat d’anys. Sigui com sigui, la bruixa acostuma a ser una dona del
poble amb nom i cognoms a qui s’atribueix uns poders màgics, sovint dolents, que
fan que se li tingui por i respecte. Així, d’una dona amb capacitats reals, com ara
la facultat de curar mitjançant l’ús d’herbes, la rumorologia del poble o el poder de
la Inquisició en fan una bruixa amb facultats sobrenaturals malignes gràcies a un
pacte amb el dimoni, el qual li atorga facultats com la de “donar mal”, a canvi què
el serveixi i renunciï a Déu i al compliment dels sagraments. De fet, recordem que
el pacte esdevé l’eix central del pecat de la bruixa. A efectes de la Inquisició no es
27 Joan Amades (2002) a Bruixes i bruixots, detalla les diferents particularitats per ser
bruixa o bruixot de manera innata: els pobles on cal haver nascut (Arbúcies,
Vallgorguina...), el dies de l’any (Dijous Sant, Sant Joan...), haver nascut el setè fill del
mateix sexe ininterrompudament, o el fet de venir d’una família de bruixes.
22