El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
adequada i suficient de la mostra, s’ha optat per l’estudi d’aquells aspectes que
tenen una relació més directa amb el pacte. Així doncs, s’ha parat especial atenció
als personatges que participen en aquest acte, als elements d’intercanvi entre els
pactistes, a la forma en què es formalitza l’aliança i als elements religiosos que
intercedeixen en el resultat del pacte.
L’assoliment d’aquests objectius s’ha plantejat com una condició necessària per
tal de validar la hipòtesi inicial d’aquest projecte. Una hipòtesi en la formulació
de la qual hi ha exercit un paper fonamental la creença en el fet que les llegendes
populars han contribuït a transmetre el saber d’un poble; és a dir, la ideologia i la
forma de pensar d’aquest poble. I és aquesta convicció la que ha derivat en un
plantejament hipotètic basat en l’afirmació que les llegendes populars catalanes
relacionades amb el pacte amb el dimoni contribueixen a la transmissió
d’idees condicionades a través de missatges simbòlics.
I, arran d’aquesta hipòtesi inicial, la pregunta principal plantejada és la següent:
“En la mostra seleccionada, de quins elements relacionats amb el pacte amb el
dimoni es desprenen missatges simbòlics?”, és a dir, dels personatges, com el
dimoni o la bruixa; dels elements d’intercanvi, com l’ànima o els desigs de l’home;
de les conseqüències del pacte, com l’infern o el penediment, ...?
I, d’aquesta pregunta n’ha derivat una altra de caràcter gairebé obligat: ”Quina
traducció i interpretació podem donar a aquests missatges?”. Ambdues qüestions
han estat sempre presents en el desenvolupament del projecte.
Metodològicament parlant, la realització d’aquest treball ha comportat un model
d’anàlisi basat en la interpretació dels textos de les llegendes. De fet, es tracta
d’un tipus d’anàlisi centrat en el contingut més que no pas en la forma d’aquestes
llegendes. I és que cal tenir sempre molt present que la llegenda configura un
gènere de la literatura oral, per la qual cosa fixar-se en com s’ha transcrit repetint
una o altra fórmula literària o emprant un vocabulari i unes expressions més o
menys ajustades a la parla popular de qui la conta, malgrat l’interès que pot
despertar, s’allunya considerablement de l’objectiu d’aquest treball. Tot i això, si
en parlar de forma contemplem l’ús metafòric de determinats elements, aleshores
sí que cal esmentar que hem tingut en compte aquest aspecte. En definitiva, però,
l’opció final ha estat un mètode d’anàlisi del contingut, el qual s’ha centrat en una
informació més aviat reduïda, com a resposta a les necessitats del calendari
establert.
8