El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
3.3.3.1.- La signatura
Pel que fa a la formalització de l’aliança, hem vist que el concepte de pacte explícit
requeria d’un ritual o de la signatura d’un document públic 55 . En les llegendes, el
pacte acostuma a ser un acord verbal entre home i diable que culmina amb una
expressió d’assentiment a les condicions pactades (“fet!” a El tres segadors,
“Doncs ja està fet! a Les nou veritats). Tot i això, en algunes de les llegendes
resulta rellevant el formulisme de la signatura d’una escriptura de venda (L’amo de
Sobrevia) o d’un contracte amb sang (La potada del mal esperit) per tal de rubricar
l’acord. Aquest revestiment del pacte implica acompanyar-lo de “las garantías que
entre los hombres dan prueba de legalidad y validez y aseguran la observancia
recíproca de las obligaciones” (Graf, 1991:137). Aquest simbolisme legal esdevé
emfatitzat pel fet que, segons Joan Amades (2003:7) “els homes, els pobles i totes
les cultures han tingut la necessitat de definir, transmetre i legislar el Bé i el Mal”.
El contracte pren encara més rellevància quan està escrit o signat amb sang, però
resulta paradoxal que sigui el diable, el trampós i l’enganyador, el que sol·liciti un
document formal a l’home. El diable “li féu firmar un contracte amb sang” 56 (La
potada del mal esperit), mentre que l’home no dubta del compliment del tracte per
part de l’altre. Amb raó, ja que el diable acostuma a complir la seva part; fa
lliurament d’allò que se li ha demanat (una “cabassada d’or” a La potada del mal
esperit, una bossa de diners cada nit durant tres mesos a Can trui, un castell a
Castell de Balsareny, un pont per travessar una riera a La Pedra Llarga, un marit a
Mas Ribot, el favor d’una dama a El Molí Nou) i es presenta en la data
assenyalada de lliurament de l’ànima, respectant el termini acordat (un mes a Les
nou veritats, tres mesos a Can Trui, set anys a Castell de Montclús). L’home, per
contra, sovint es penedeix del pacte acordat o, simplement, intenta escapolir-se
del seu compliment. És per això que en una de les llegendes al voltant del pacte
més antigues que es coneixen, la de la història de Sant Basili 57 , el diable es
mostra queixós i exigent quan diu que “los cristianos siempre me habeés venido
con necesidad de ayuda, pero después tratáis de arrepentiros, confiando en la
misericordia de Cristo. Quiero que firmes por escrito” (Burton, 1984:88).
55 Veure l’apartat 2.2.
56 Annex 1- pàg.75.
57 Veure l’apartat 2.2.
44