El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
3.2.- La religiositat en la societat de les llegendes
Les llegendes estudiades han deixat un rastre suficientment clar d’haver estat
gestades en societats eminentment marcades per la presència religiosa. Hi
esdevé palesa la confrontació entre dos bàndols de forces sobrenaturals
oposades, com són el de Déu, la Verge Maria i els sants, per un costat, i el del
diable i els seus ajudants, per l’altre. Ambdós mostren la seva força davant l’home,
però així com el primer representa el Bé, el segon s’identifica amb el Mal. Aquesta
idea de pugna entre bàndols ha estat tractada en fer referència al dualisme en el
pacte 31 , i els diferents elements que la conformen en les llegendes es desgranaran
en l’apartat 3.3.4. del present estudi. Però allò que ara mateix ens interessa és
que aquesta religiositat en les llegendes respon a la influència d’una estructura
social impregnada d’aquest sentiment i hereva d’un concepte medieval de la vida
on la religió era present en totes i cadascuna de les accions dels homes. Així, en
la Catalunya dels segles XIV i XV, “el poble vivia immergit en un real clima de
religiositat” (Salvat, 1978:257). En aquests segles, durant els quals la religiositat
es veié impulsada per les sotragades demogràfiques ocasionades per la fam i les
pestes “l’espiritualitat, cultivada per la missa i la processó, era estimulada també
per la narració de fets miraculosos” (Salvat, 1978:259). I, de fet, la majoria de les
llegendes no fan sinó derivar en fets miraculosos on la intervenció divina a través
de personatges com la Verge, els sants, o els mossens aconsegueix la salvació
humana. Unes llegendes que, majoritàriament, fan referència a l’època del castells
i de la proliferació dels masos que configuraren la Catalunya postmedieval. En la
societat catalana d’aquest període
La religió proporcionava la defensa que hom necessitava
davant l’adversitat de la naturalesa. (...) L’església
subministrava elements de consol com les processons per
demanar pluja, els rituals contra els temporals o la resignació
davant la voluntat de Déu, que van ser àmpliament utilitzats.
(Ferrer, 2002:187)
En aquest marc, cal remarcar aquella ètica elemental al voltant dels conceptes del
Bé i el Mal que regeix el llegendari català i que constitueix la base de la moral
popular, de la qual ens hem fet ressò en l’apartat 2.4. I és que el personatges de
les llegendes catalanes són simples i amb les seves intencions i accions
personifiquen la bondat i la maldat. Però és que també és simple la concepció
moralista del pagès tradicional. Ser bo o ser dolent, obrar el Bé o obrar el Mal és
30