El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
encara més, les creences en personatges i fets diabòlics. En aquest sentit, Soler i
Amigó (Soler, 1990:59) recolza aquesta tesi quan afirma que “la bruixeria va
quallar a l’Edat Mitjana, resultat de la persecució que l’Església va desencadenar
contra els cultes druídics de tradició cèltica, alhora que va condemnar les
devocions rurals envers les deïtats de la natura”. Fos com fos, allò que compta és
la inqüestionable proliferació d’acusacions de pacte amb el dimoni en aquest
període històric, propiciada, tal i com es pot llegir en casos d’autors citats per
Hope (1988), pel fet que en les acusacions predominaven motius originats per
l’enveja i la gelosia.
I en un episodi tan important en la història de la humanitat com és el de la
Inquisició, la idea del pacte amb el diable hi va exercir un paper tan important que
Caro Baroja, al·ludint a la rellevància de “l’aliança amb el dimoni” a l’Espanya de
l’Edat Mitjana, va creure convenient dedicar-li tot un capítol, amb el nom de “Magia
y derecho - El pacto diabólico”, en el seu llibre Vidas mágicas e Inquisición (1967).
L’autor destaca la influència d’aquest tema en teòlegs i historiadors del segle XVI,
així com el seu desenvolupament literari al llarg del segle XVII, en autors com Lope
de Vega o Fray Bartolomé de las Casas. La creença en el pacte amb el dimoni
esdevé referenciada en documents inquisitorials i en d’altres textos fidedignes 14 ,
com també ho és la distinció entre pacte explícit o implícit del qual es fan ressò
estudiosos del tema com ara Fray Martín de Castañega 15 , per a qui el primer,
l’explícit, requereix la presència del dimoni i la negació de la fe, mentre que el
segon, l’implícit, no comporta que es renegui de la fe públicament.
El pacte també esdevingué un dels puntals de la demonització de minories com la
musulmana o la jueva 16 . I és que, durant el Renaixement, la presencia física del
dimoni en el món es va convertir en un tema obsessiu. En aquest context, resulta
convenient destacar la figura del jesuïta Martín del Rio 17 que, en el seu afany de
13 Summa, II, II, q. 96, art. 2, ed. cit. LXXI, pàg. 643. Citat per Espantoso, A. a: Las
ciencias ocultas, la teología y la técnica dramática en algunas comedias de Juan Ruiz de
Alarcón. http://cvc.cervantes.es/obref/aih/pdf/02/aih_02_1_027.pdf . [Citat: 13-03-05].
14 Citats a Baroja, C. Vidas mágicas e Inquisición (1967:391-392).
15 Castañega, F. (1529) a Tratado de las supersticiones y hechicerías. Citat per
Espantoso, a: “Las ciencias ocultas, la teología y la técnica dramática en algunas
comedias de Juan Ruiz de Alarcón” [Citat: 15-03-05].
http://cvc.cervantes.es/obref/aih/pdf/02/aih_02_1_027.pdf . [Citat: 13-03-05]
16 Trobem mostres d’aquest procés a Burton (1984:92). Lucifer. El diablo en la Edad
Media. Es parla, per exemple, de “la transformación de herejes musulmanes y judíos (..)
en servidores conscientes de Satán”.
17 Citat per J.Caro Baroja en el capítol Magia y derecho “El pacto diabólico”, del seu llibre
Vidas mágicas e Inquisición. (1967:387-394).
14