El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...
El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...
El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>El</strong> <strong>simbolisme</strong> <strong>d<strong>el</strong></strong> <strong>pacte</strong> <strong>amb</strong> <strong>el</strong> <strong>dimoni</strong> <strong>en</strong> <strong>les</strong> lleg<strong>en</strong>des <strong>catalanes</strong> Pilar Juanhuix<br />
Judes va v<strong>en</strong>dre Jesús per tr<strong>en</strong>ta monedes (Mt 27,3-5). Així, ja sigui per simple<br />
avarícia, per necessitat, o per cobrir <strong>les</strong> pèrdues <strong>d<strong>el</strong></strong> joc, tant s<strong>en</strong>yors (Cast<strong>el</strong>l<br />
d’Ordal, Cast<strong>el</strong>l de Montclús) com g<strong>en</strong>t <strong>d<strong>el</strong></strong> poble (Can Trui, <strong>El</strong> masover de<br />
Fontermona L’amo de Sobrevia) accept<strong>en</strong> la proposta <strong>d<strong>el</strong></strong> diable. De fet, són<br />
freqü<strong>en</strong>ts <strong>el</strong>s casos de jugadors ansiosos de guanyar que acab<strong>en</strong> perd<strong>en</strong>t <strong>el</strong><br />
patrimoni familiar i que, desesperats, es v<strong>en</strong><strong>en</strong> l’ànima, un aspecte fàcilm<strong>en</strong>t<br />
r<strong>el</strong>acionable <strong>amb</strong> dites populars com ara: <strong>El</strong> diner va inv<strong>en</strong>tar-lo Llucifer o On no hi<br />
ha diners, <strong>el</strong> diable hi balla 39 .<br />
Amb tot, no podem obviar que, al marge de motivacions materials, un tema molt<br />
recurr<strong>en</strong>t <strong>en</strong> <strong>el</strong> <strong>pacte</strong> és <strong>el</strong> de la v<strong>en</strong>da de l’ànima per l’amor o p<strong>el</strong> desig d’una<br />
dona (Cast<strong>el</strong>l de B<strong>el</strong>laguarda, La potada <strong>d<strong>el</strong></strong> mal esperit, <strong>El</strong> Molí Nou, Quintanes,<br />
Cast<strong>el</strong>l de Camprodon), un aspecte que remet a la idea popular de la dona com a<br />
causa, directa o indirecta, de la perdició de l’home. Aquesta idea queda recolzada<br />
<strong>en</strong> lleg<strong>en</strong>des com la de Can Mir<strong>amb</strong><strong>el</strong>l, on <strong>el</strong> diable es pres<strong>en</strong>ta a l’home que vol<br />
temptar <strong>en</strong> forma de dona de gran b<strong>el</strong><strong>les</strong>a que “li <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yà totes <strong>les</strong> seves carns i li<br />
parlà d’amor”. Aquest <strong>simbolisme</strong> temptador de la dona <strong>en</strong>s remet a<br />
interpretacions bíbliques segons <strong>les</strong> quals <strong>el</strong> Gènesi pres<strong>en</strong>ta Eva com a<br />
temptadora d’Adam i culpable <strong>d<strong>el</strong></strong> pecat original, a partir <strong>d<strong>el</strong></strong> qual vinguer<strong>en</strong> tots <strong>el</strong>s<br />
mals per la humanitat 40 . Al respecte, Soler i Amigó transmet claram<strong>en</strong>t aquest<br />
visió quan diu que “l’estereotip masclista influint <strong>en</strong> la m<strong>en</strong>talitat popular atribueix<br />
la culpa de tots <strong>el</strong>s mals a aqu<strong>el</strong>la poma, i a la dona que va mossegar-la i va<br />
temptar l’home: <strong>les</strong> dones t<strong>en</strong><strong>en</strong> la culpa de tot” (Soler,1998: 548). Així mateix, <strong>el</strong><br />
refranyer popular esdevé partícip d’aquesta particular i t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ciosa inculpació<br />
<strong>amb</strong> dites com ara: Tres coses fan perdre l’home: <strong>el</strong> joc, <strong>el</strong> vi i <strong>les</strong> dones; La dona<br />
és l’esca <strong>d<strong>el</strong></strong> pecat i Les dones són <strong>el</strong> diable 41 . D’altra banda, aquesta vessant<br />
popular masclista t<strong>amb</strong>é es d<strong>en</strong>ota <strong>en</strong> <strong>el</strong> fet que quan és la dona qui v<strong>en</strong> la seva<br />
pròpia ànima ho fa a canvi d’aconseguir un marit (Mas Ribot), fet que remet a la<br />
idea popular de la importància que té per a la dona <strong>el</strong> fet de casar-se. I no passem<br />
38<br />
Veure l’apartat 2.2.<br />
39<br />
Refranys citats per Soler i Amigó a Enciclopèdia de la fantasia popular catalana<br />
(1998:216).<br />
40<br />
Resulta interessant r<strong>el</strong>legir <strong>el</strong>s versets bíblics que tract<strong>en</strong> aquest aspecte (Gn 3, 1-19),<br />
així com l’anàlisi que Soler i Amigó fa de la dona <strong>en</strong> la seva obra Enciclopèdia de la<br />
fantasia popular catalana (1998:222). En <strong>el</strong>la, basant-se <strong>en</strong> una “v<strong>el</strong>la misogínia<br />
transmesa fins avui” parla de la defectuositat de la dona respecte a l’home, de la dona<br />
com a principi passiu <strong>en</strong> contraposició al principi actiu que és l’home i <strong>d<strong>el</strong></strong> fet que no és<br />
pas l’home que ve de la dona, sinó la dona de l’home.<br />
41<br />
Refranys citats per Soler i Amigó a Enciclopèdia de la fantasia popular catalana<br />
(1998:223).<br />
38
Change language