El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
La Pedra del diable, La Petjada del diable del Capsacosta) o perquè sigui un
animal el primer que travessi el pont (un gos a La Pedra Llarga, un gat a El Pont
de Torroella). Ambdues estratègies fan del dimoni un ésser burlat i posen de
manifest que “incluso el Señor Tenebroso puede ser vencido con valentia y
sentido común, y esa idea coincide con la clase de Teología según la cual el
diablo, aunque astuto, en el fondo es un estúpido, que no entiende
nada”(Burton,1984:82).
Pel que fa a la manera d’actuar del diable, malgrat que el llegendari català recull la
possibilitat que l’home pacti amb més d’un dimoni alhora (amb tres a Els tres
segadors), el diable acostuma a actuar sol. Però això no priva que sovint aparegui
acompanyat d’un estol de dimonis que l’ajuden en la seva tasca de construir ponts
(La Pedra dreta, El Pont de Torrolella, La Pedra Llarga). Al respecte, Fidalgo 33
posa de manifest la jerarquia que sembla existir entre els éssers infernals,
organitzant-se talment com una monarquia on “de igual modo que Cristo 34 es el
rey de los Cielos, el diablo lo es de los infiernos. Por consiguiente, de la misma
manera que los santos son el ejército de Dios, los demonios lo son del Diablo.”
També resulta interessant veure com al diable se l’associa a determinats moments
del dia. Burton (1984:78) recull la idea que aquest aspecte remet a influències
neoplatòniques o gnòstiques al voltant de la creença que hi ha un dimoni per a
cada hora del dia i de la nit, o per a cada dia de la setmana. Al respecte, aquest
autor fa referència a la predilecció que el diable popular té pel migdia i per la
mitjanit, encara que “también le gusta la penumbra; huye al amanecer cuando
canta el gallo” (Burton, 1984:78). I aquest “fugir abans que canti el gall” esdevé
una actuació molt repetida en les llegendes estudiades. (La Pedra Llarga, La
Pedra Dreta, La Pedra del diable, El Pont de Torroella). És per això que el gall
sovint es converteix en un element clau en el desenllaç del pacte. El seu cant
impedeix al diable acomplir amb la seva part del tracte i això invalida el pacte i
allibera l’home de la seva obligació de donar-li l’ànima. I és que el gall assenyala
la primera hora del dia, la fi del reialme de la nit, en les tenebres i la foscor de la
qual s’amaguen els mals esperits. De fet, “el gall corona les torres i cimboris de les
catedrals medievals, fent funció de penell: símbol de vigilància i de resurrecció,
33
Fidalgo, R. El diablo de los milagros de Berceo. A:
http://parnaseo.uv.es/Memorabilia/Memorabilia6/RaqueFidalgo/Fidalgo.htm
[Citat: 01-04-05]
34
Atribució palesa en oracions cristianes com el “Pare Nostre” quan diu “... Vingui a
nosaltres en vostre regne”
34