El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes ...

El simbolisme del pacte amb el dimoni en les llegendes catalanes Pilar Juanhuix
diable i l’humà. L’ànima és la paga que exigeix el diable. De fet, una de les
principals tasques del diable en el món és la d’arrabassar-ne tantes com pugui a
Déu per tal que cremin eternament a l’infern. Però, per què l’ànima és tan
desitjada pel diable?. D’entrada, prescindint de debats i de polèmiques al voltant
de la significació del concepte, podem definir-la com el principi vital de caire
immaterial que constitueix els éssers vivents. Tanmateix, Soler i Amigó arrodoneix
aquesta definició, d’acord amb els principis morals bíblics inculcats en la cultura
popular arran de l’expansió del cristianisme, i diu que:
Per ànima se sol entendre l’ésser separat del cos després de
la mort (...) L’ànima dels animals es considera inferior i es creu
que mor amb el cos, però l’ànima dels éssers humans
sobreviu, i està destinada al Cel o a l’Infern, segons la bondat
o maldat de les seves obres durant la seva vida en cos mortal,
i segons el seu penediment a l’hora de morir i al fet d’haver
rebut els últims sagraments. (Soler, 1998:28)
A grans trets, les idees que aquí s’exposen s’avenen considerablement als
dictàmens de la Bíblia cristiana en alguns dels seus versets, els quals contraposen
ànima i cos (ITes 5,23) 46 , conceben l’ànima com a immortal (Mt 10,28) 47 i
assenyalen que després de la mort l’ànima serà recompensada (Ap 20,4) 48 o
castigada (Mt 10,28) 49 . Unes idees que, en gran mesura, també es veuen
reflectides en moltes de les llegendes analitzades, i que permeten entreveure com
n’és d’estereotipat i d’assimilable a la definició de Soler i Amigó el concepte
tradicional d’ànima. Així, en les llegendes al voltant de ponts construïts pel dimoni,
a canvi de la primera ànima que el travessi, s’acostuma a fer-hi passar, com s’ha
indicat, un animal (un gat a El pont de Torroella, un gos a El pont del diable),
l’ànima del qual sigui la que hagi d’endur-se el diable. Amb aquest fet s’està
reconeixent implícitament la creença que els animals tenen ànima, qüestió
polèmica per aquells estudiosos del tema que la consideren principi de
racionalitat, és a dir, principi explicatiu d’aspectes com el pensament, la
sensibilitat, els afectes o la voluntat 50 .
Un altre element, la recompensa o el càstig després de la mort en funció de les
bones o males obres fetes en vida, es veu simbolitzat de forma expressa en
46 “Que el mateix Déu (...) conservi del tot irreprensibles (..) la vostra ànima i el vostre cos”.
47 “I no tingueu por dels que maten el cos però no poden matar l’ànima”.
48 “Vaig veure les ànimes (...) Van tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys”.
49 “Temeu més aviat el qui pot fer que l’anima i el cos es consumeixin a l’infern”.
42