PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

Nutrició pediàtricade la intervenció en cadascun dels centres. La inclusiód’un grup de lactància maternal a cada centre ens permetràtambé comparar epidemiològicament els efectesde la lactància maternal i les fórmules als diferents països.Aquest disseny ens donarà l’oportunitat de validarexternament la hipòtesi suggerida.Fig. 3. Mitjana z score (amb 95% CIs) per a pes, talla, pes, pes-per-tallai IMC en els grups de proteïna baixa (n = 540) i de proteïna alta (n =550) i de lactància materna (n = 588) al moment d’inici (0–8 setmanesde vida) i als 3, 6, 12, i 24 mesos de vida. *, **, *** Diferència significativaen relació amb el grup de proteïna baixa (ANOVA ajustat als valorsd’inici): *P, 0,05, ** P, 0,01, ***P, 0,001 13El creixement als 2 anys, un marcador de risc d’obesitatposterior, es va triar com variable primària delresultat. A més, es van mesurat moltes altres variables,fins i tot dades detallades de la dieta, estil de vida icomportament, marcadors bioquímics i endocrinològics,marcadors de funció renal i altres (Fig. 2).La intervenció va començar a l’octubre del 2002, i elreclutament es va acabar al final del 2004. L’estudi esva mantenir cec fins a la segona meitat del 2006 perpermetre la primera avaluació de les dades.Els primers resultats suporten la hipòtesi primària enquè es va basar l’estudi i demostren que baixant elcontingut de proteïnes de les fórmules disminueix elpes, el pes en relació amb la talla, i l’IMC als 2 anys devida, sense efectes adversos. Això suggereix que la disminucióen l’aportació de proteïnes durant la infància,potencialment podria ser una intervenció importantque reduiria el risc de sobrepès en l’adolescència il’obesitat en l’adult (Fig. 3). Aquests resultats han estatpublicats recentment a Am J Clin Nutr 14 . El seguimentposterior d’aquests infants ens indicarà si aquests canviss’associen realment a una disminució dels marcadorsde risc d’obesitat en l’adolescència. Les observacionspreliminars dels que ja han complert 6 anys ensmostren que el rebot adipós té lloc abans en el grupd’infants que mostren un IMC superior als 2 anys.Estudis bioquímics i hormonals practicats als 6 mesosde vida en aquest grup de lactants mostren que l’augmentde la ingesta de proteïnes comporta un incrementen la producció d’insulina i d’IGF-1 (Fig. 4 i 5).En un grup d’infants (n = 66) es van fer estudis decomposició corporal mitjançant el mètode de l’aiguadoblement marcada i vam trobar que l’augment del’IMC que s’objectivava ja des dels 6 mesos en el grupd’infants que van rebre més proteïnes era produït perun augment de la massa grassa, que podria ser un factordeterminant en el risc d’obesitat posterior (Fig. 6).Com a objectiu secundari teníem l’estudi de l’efecte del’aportació de proteïnes durant els primers mesos devida en l’estructura i la funció renal, ja que cada vegadamés, estudis en animals i en humans associenl’aportació de proteïnes durant la gestació i els primersFig. 4. Valors deglucosa sanguínia ipèptids-C/creatininaen orina en el grupde proteïna baixa(n = 339), proteïnaalta (n = 333) ilactància materna(n = 237).PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71S11
Taula rodonaFig. 5. Valorsd’aminoàcids decadena ramificadatotals i de valina,leucina i isoleucina;valors d’IGF-1 lliurei total, IGF BP2 iIGF BP3 en el grupde proteïna baixa(n = 339), proteïnaalta (n = 333) ilactància materna(n = 237) 17 .mesos de vida, amb alteració del desenvolupament ipossiblement funció renal 18 . Per explorar aquestaassociació, a un grup d’aquests infants (n = 601) se’lsva practicar una ecografia renal i proves de funciórenal als 6 mesos de vida i vam trobar que en els quevan rebre fórmules amb proteïnes altes, la mida renalS12era més gran, sense alteració de la funció 18 (Fig. 7).Desconeixem la transcendència que aquesta troballapugui tenir a llarg termini.Tenint en compte tots aquests resultats preliminars,podem pensar que la quantitat de proteïnes ques’aporten durant els primers mesos de vida poden tenirPEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71
Page 1 and 2: ff1VOLUM 71 · SUPLEMENT 1 · 2011P
Page 3 and 4: SUMARIPEDIATRIACATALANAButlletí de
Page 5: SALUTACIÓ17a Reunió Anual de la S
Page 8 and 9: Oftalmologia pediàtricaFixació i
Page 10 and 11: TAULA RODONANutrició pediàtricaPr
Page 14 and 15: Nutrició pediàtricaBibliografiaFi
Page 16 and 17: Nutrició pediàtricaentre massa gr
Page 18 and 19: Nutrició pediàtricala seva disfun
Page 20 and 21: Nutrició pediàtricaIMC> 4 DE: 32%
Page 22 and 23: Nutrició pediàtricatambé és apl
Page 24 and 25: Nutrició pediàtrica7. Monitorar,
Page 26 and 27: Controvèrsies en malaltia celíaca
Page 28 and 29: TAULA RODONAEls pediatres de Catalu
Page 30 and 31: Els pediatres de Catalunya presente
Page 38 and 39: 17a Reunió Anual de la Societat Ca
Page 46 and 47: PòstersEs practica RX al canell (e
Page 48 and 49: PòstersCas 1. Pacient de 10 anys a
Page 58 and 59: PòstersCas clínic. Nen de 2 anys,
Page 60 and 61: PòstersPiomiositis de l’obturado
Page 62 and 63:
PòstersConjuntivitis neonatal a ur
Page 64 and 65:
PòstersMeningitis per estreptococ
Page 66 and 67:
Pòsterspositiu en tots els casos:
Page 68 and 69:
PòstersCasuística de les malforma
Page 70 and 71:
PòstersVirasi, GEA, empiema... No,
Page 72 and 73:
Pòstersd’aquests han estat error
Page 74 and 75:
PòstersConclusions. El dèficit de
Page 76 and 77:
Pòstersment en la pronosupinació.
Page 78:
17a Reunió Anual de la Societat Ca
show all

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?