12.07.2015 Views

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

TAULA RODONAControvèrsies en malaltia celíacaMalaltia celíaca: estratègies <strong>de</strong> diagnòstic invasives i noinvasivesNeus Pociello AlmiñanaHospital Universitari Arnau <strong>de</strong> Vilanova <strong>de</strong> LleidaLa malaltia celíacaEls darrers anys hi ha hagut avenços importants en elconeixement <strong>de</strong> la malaltia celíaca (MC) <strong>de</strong>guts a nous<strong>de</strong>scobriments en la patogènia, l’epi<strong>de</strong>miologia, laclínica i el diagnòstic. La MC, coneguda també conesprue cèlic o enteropatia sensible al gluten, es pot<strong>de</strong>finir con una intolerància permanent a les proteïnes<strong>de</strong>l gluten <strong>de</strong>l blat (gliadina), sègol (secalina), ordi (hor<strong>de</strong>ïna)i triticale (híbrid <strong>de</strong> blat i sègol) que afecta lamucosa <strong>de</strong> l’intestí prim en persones genèticamentpredisposa<strong>de</strong>s.En relació amb l’etiopatogènia, a dia d’avui sabem queés multifactorial i que hi intervenen factors genètics,ambientals i immunològics.La lesió histològica <strong>de</strong> l’intestí prim, característica peròno patognomònica, és l’atrofia <strong>de</strong> les vellositats ambaplanament <strong>de</strong> la mucosa i infiltració per cèl·lules inflamatòries.La MC té una distribució universal, afecta totes les racesi s’estima que hi ha una prevalença al voltant <strong>de</strong>l’1% als països occi<strong>de</strong>ntals. També és sabut que hi hagrups <strong>de</strong> risc en què augmenta la incidència d’MC,com en els familiars <strong>de</strong> primer grau, <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s malaltiesautoimmunes, la síndrome <strong>de</strong> Down i altres.El quadre clínic <strong>de</strong> presentació clàssica és el d’una síndrome<strong>de</strong> mala absorció amb atròfia greu <strong>de</strong> la mucosai presència <strong>de</strong> diarrea, pèrdua <strong>de</strong> pes, estancamentpon<strong>de</strong>ral i <strong>de</strong>snutrició global. Un millor coneixement <strong>de</strong>la malaltia ha <strong>de</strong>mostrat que hi ha altres formes <strong>de</strong> presentacióclínica molt habituals i que po<strong>de</strong>n presentarsímptomes intestinals lleus i difusos i també símptomesextraintestinals. Són formes més freqüents les monosimptomàtiqueso oligosimptomàtiques com l’anèmiaferropènica, la distensió abdominal, el dolor abdominalrecurrent, el retard pon<strong>de</strong>ral, l’estrenyiment, la hipertransaminassèmia,trastorns <strong>de</strong>rmatològics, trastornsneurològics, trastorns psiquiàtrics, etc. A més, per sota<strong>de</strong> totes aquestes formes amb manifestacions clíniques,trobem que tenim un espectre <strong>de</strong> pacientsasimptomàtics que classifiquem en:S24• Silents: asimptomàtics i amb atròfia vellositària.Aquests els <strong>de</strong>tectem per cribratge, ja que presentenmarcadors serològics positius.• Latents: asimptomàtics i amb marcadors serològicspositius o negatius i amb unes lesions histològiquesmínimes o absents.• Potencials: asimptomàtics amb histologia normal,anticossos negatius, però amb alta probabilitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvoluparla malaltia per la predisposició genètica.Aquest ventall <strong>de</strong> presentacions i la diversitat <strong>de</strong> resultatsserològics i histològics complica el diagnòstic enalgunes ocasions i ha promogut que la investigacióen nous mèto<strong>de</strong>s diagnòstics que puguin ajudar-nos afer un diagnòstic a<strong>de</strong>quat hagi estat molt prolífica elsdarrers anys.Evolució <strong>de</strong>ls criteris diagnòsticsL’any 1970 es van publicar els primers criteris diagnòstics,coneguts com els Criteris d’Interlaken, que van serrevisats i ratificats per l’ESPGHAN l’any 1978. Enaquests criteris, l’estàndard d’or va ser la biòpsia intestinali calia fer tres biòpsies intestinals. La primera ambla sospita clínica <strong>de</strong> la malaltia amb retirada <strong>de</strong>l glutensi hi havia atròfia <strong>de</strong> la mucosa, la segona (haventpassat almenys un any amb dieta sense gluten) en quès’havia d’haver normalitzat la lesió i la tercera <strong>de</strong>sprés<strong>de</strong> fer una reintroducció <strong>de</strong>l gluten. Si es tornaven atrobar lesions histològiques el diagnòstic era <strong>de</strong>finitiu.Aquests criteris es van mantenir durant vint anys.Al principi <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong>ls vuitanta <strong>de</strong>l segle passatvan aparèixer els primers treballs sobre marcadors serològicsd’activitat <strong>de</strong> la MC, els anticossos antigliadina.Posteriorment, a mitjan dècada <strong>de</strong>ls vuitanta apareixennous marcadors com els antireticulina (AAR) i els antiendomisi(AEM).L’any 1990, l’ESPGHAN, en relació amb els múltiplestreballs publicats sobre aquests marcadors, fa unarevisió <strong>de</strong>ls criteris diagnòstics. La modificació més importantrau en el nombre <strong>de</strong> biòpsies en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<strong>PEDIATRIA</strong> <strong>CATALANA</strong> Any 2011 Volum 71

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!