PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

Comunicacions oralsMètodes. PN diagnosticades entre el 2006 i el 2010.Resultats. Presentem 26 nens amb una mediana d’edat de 3 anys (rang 3 m- 15 a). Cinc havien rebut la vacuna antipneumocòccica heptavalent i trespresentaven factors de risc (2 M. granulomatosa crònica i 1 drepanocitosi).El 60% presentaven febre > 5 dies prèvia a l’ingrés. La durada mitjana de lafebre postinici d’antibioteràpia fou de 14 dies. La mediana de leucòcits inicialsfou de 17.700/mcl i la de la PCR, 24,8 mg/dl. Cinc casos ingressaren aUCI-P i un fou exitus per fallida multiorgànica. Les complicacions pulmonarsforen: vessament pleural (20/26), pneumotòrax (8/26) i fístula broncopleural(4/26). En 16 es va assolir el diagnòstic etiològic: 1 S. aureus (cultiu líquidpleural [LP]) i 15 S. pneumoniae (PCR LP 11/14, cultiu LP 8/17, PCR sang3/14 i hemocultiu 4/22). En 7 s’estudià el serotip de pneumococ (4/7 serotip3). El diagnòstic radiològic fou mitjançant TAC pulmonar (24 casos) i ecografiatoràcica (2 casos). En 10/26 l’afectació fou multilobar. L’antibiòtic mésemprat fou amoxicil·lina + àcid clavulànic (61%). La mediana de durada deltractament endovenós fou de 17,5 dies, i la de temps en què els pacientsvan restar afebrils, de 12 dies. El 73% van requerir cirurgia: 11 drenatgepleural, 5 toracoscòpia, 2 toracotomia i 1 lobectomia.Conclusions. El diagnòstic precoç de les PN contribueix a disminuir lamorbiditat, l’estada hospitalària, l’antibioteràpia perllongada i la necessitatde cirurgia. El patogen més freqüent fou S. pneumoniae. La majoria delspacients no presentaven factors de risc.Cooperativa de pediatres, una alternativa per dotarde cobertura pediàtrica zones de baixa densitatde poblacióJordi Fàbrega Sabaté 1 , Gloria Ruiz Aragón 1 , José LuísVega García 2 , Manuel del Castillo Rey 2 , Jordi RibaHibernón 3 , Òscar Rosell Nebreda 1 , Isabel Carvajal Lizano 1 ,Tatiana Valencia Ichazo 1 , Modesta González Figueredo 1 ,Andreu Parareda Sallès 11Pediatria dels Pirineus, SCCLP. 2 Hospital Sant Joan de Deu, Barcelona. 3 Fundació SantHospital de la Seu d’UrgellIntroducció. Atès el dèficit actual d’especialistes en pediatria, hi ha un problemade cobertura pediàtrica, especialment a les àrees més allunyades dela metròpoli.Material i mètodes. A una comarca dels Pirineus, extensa i de baixa densitatpoblacional, es dóna cobertura en un hospital comarcal amb atenció pediàtricai maternitat i en dos ambulatoris separats més de 45 km que constende diversos consultoris locals. S’estableix un conveni entre els proveïdors desalut del territori i l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona, sota lasupervisió del Departament de Salut, per prestar assistència pediàtrica a lazona (primària i hospitalària). Els professionals pediatres es constitueixen enuna entitat de base associativa mitjançant una societat cooperativa professional,i assumeixen les decisions organitzatives, legals i econòmiques en relacióamb la prestació. Es revisen els resultats (assistencials i professionals)després del 1r any de funcionament.Resultats. La nova estructura ha doblat el nombre de pediatres, cosa que hapermès reorganitzar les consultes en funció de la conciliació laboral i familiardels professionals, amb quatre dies setmanals dedicats a l’assistència iun a la docència, rotacions periòdiques a l’HSJD, amb el conseqüent inicide consultes de subespecialitat al territori. En l’àmbit assistencial s’ha aconseguituna cobertura del 100% (365 dies), tant a nivell hospitalari com ambulatori.Han disminuït el 33% les derivacions a altres centres i ha milloratclarament el temps de resolució de les patologies assistencials. En l’àmbitdocent s’han incrementat notablement els cursos formatius i les sessions(tant al territori com fora), incloent-hi l’ús de la retransmissió telemàtica, elsactes comunitaris per promocionar la salut i, per primer cop, els estudiantsde Medicina de la Universitat fan rotacions per al Servei de Pediatria.Conclusions. El nou model ha permès una millor cobertura pediàtrica de totala comarca, amb visió territorial, continuïtat en l’atenció, integració en el sistemade salut i sostenibilitat. El programa docent de formació continuadapermet l’adhesió al territori de pediatres amb una formació excel·lent, iaquest fet repercuteix en els resultats assistencials a termini mitjà i llarg.PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71Com mengen els adolescents del nostre àmbit?Anabel Salazar Garcia, Rosa Olivé Vilella, EmparValdivieso López, Gemma Teixeiro López, Ana IsabelCastelao ÁlvarezABS Sant Pere i Sant Pau. TarragonaObjectiu. Conèixer el consum diari d’aliments, per racions, tenint en comptel’edat i una dieta equilibrada.Material i mètodes. Estudi descriptiu transversal. Mostra de 998 alumnesdels centres educatius de la nostra zona d’influència, d’edats compreses entreels 10 i els 18 anys. Les dades s’obtenen per una enquesta feta als alumnessobre els aliments ingerits les 24 hores prèvies, distribuïts en cinc àpatsi un apartat que inclou llaminadures, gelats, rebosteria i sucs envasats. S’usencom a valors de referència les recomanacions de l’ESPGHAN.Resultats. Mostra de 998 alumnes amb una edat mitjana de 13,04 ±1,76anys. El consum diari (racions/dia) dels diferents grups és el següent: làctics1,8 ±1,09; farinacis 3,3 ±1,26; proteïnes 2,6±1,17; fruita 0,9 ±0,92 i verdures0,7 ±082). El consum diari de llaminadures, gelats, sucs i rebosteria ésde 0,84 ±1,94; 0,16 ±0,46; 0,8 ±1,19 i 0,72 ±1,16 respectivament. Quanes comparen els alumnes de primària i secundària no es troben diferènciesestadísticament significatives (p