17a Reunió Anual <strong>de</strong> la <strong>Societat</strong> <strong>Catalana</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>Material i mèto<strong>de</strong>s. Revisió sistemàtica <strong>de</strong> pacients en els quals s’ha activatel protocol <strong>de</strong>s <strong>de</strong> maig <strong>de</strong>l 2010 fins a gener <strong>de</strong>l 2011. Es recullen da<strong>de</strong>s<strong>de</strong>mogràfiques, socials, clíniques, maneig i evolució.Resultats. S’inclouen 30 casos (3,3 casos/mes), 43% nenes i 56% nens entre0-11 anys. El 60% és població autòctona, i <strong>de</strong>ls immigrants el 58% sónmagribins. El 66,6% viuen en zona urbana (35% barris). La majoria es produeixenen famílies nuclears. En el 30% <strong>de</strong>ls casos és la família o la víctimamateix qui ho <strong>de</strong>nuncia. El tipus més freqüent és el físic, seguit <strong>de</strong> negligència(nens) i prenatal (autòctons). En magribins la majoria és per negligència(42,86%). Tots els casos <strong>de</strong> maltractament sexual són nenes. El 50% <strong>de</strong> negligènciasón reinci<strong>de</strong>nts, mentre que el físic i sexual són primer episodi.Més gravetat com menys edat. El 62% <strong>de</strong> retira<strong>de</strong>s <strong>de</strong> custòdia i el 100%d’exitus ingressen en el moment <strong>de</strong> la <strong>de</strong>tecció. La majoria estan en seguimenti un cas ha estat exitus.Conclusions. La incidència anual estimada <strong>de</strong> casos al nostre centre és <strong>de</strong>40. El perfil <strong>de</strong> l’infant maltractat és un nen o nena d’edat postnatal, conviventen una família tradicional i víctima <strong>de</strong> maltractament físic. Seguramentés una visió restrictiva, ja que s’entreveu que hi ha una alta tolerància almaltractament físic «lleu», psicològic, i negligència, motiu pel qual hi hacasos infradiagnosticats. Així, la formació i conscienciació <strong>de</strong>l personalmèdic per mitjà <strong>de</strong> protocols <strong>de</strong> maneig és fonamental.Hirschsprung i carcinoma medul·lar <strong>de</strong> tiroi<strong>de</strong>:una associació <strong>de</strong> cribratge obligatMarta Olivares Muñoz, Victòria Julià Masip, FranciscoJosé Parri Ferrandis, Josep Oriola, Loreto MarotellSampol, Andreu Parareda Salles, Josep M. Ribó CruzHospital Sant Joan <strong>de</strong> Déu, Esplugues <strong>de</strong> LlobregatObjectius. Entre els diferents gens implicats en la malaltia <strong>de</strong> Hirschsprung(MH), les mutacions <strong>de</strong>l protooncogen RET són les més freqüents. S’han<strong>de</strong>scrit més <strong>de</strong> 100 mutacions <strong>de</strong>l gen RET associa<strong>de</strong>s a MH, però aquellesen què l’error reemplaça una cisteïna per un altre aminoàcid (principalmenta l’exó 10 i 11) presenten un risc <strong>de</strong> MEN 2A i carcinoma medul·lar <strong>de</strong>tiroi<strong>de</strong> familiar (CMTF). Aquestes mutacions <strong>de</strong> risc es troben en un 5-6%<strong>de</strong>ls pacients amb MH i presenten una herència autosòmica dominant.El CMTF té un comportament agressiu i la tiroï<strong>de</strong>ctomia profilàctica és elmillor tractament.Presentem els nostres resultats en el cribratge <strong>de</strong> les mutacions <strong>de</strong>l gen RETassociat a CMTF en pacients afectats <strong>de</strong> MH.Material i mèto<strong>de</strong>. S’han tractat 40 pacients amb MH en els darrers 15 anys.Hem classificat els pacients en dos grups: a) alt risc <strong>de</strong> mutació <strong>de</strong>l gen RETassociat a CMTF (antece<strong>de</strong>nts familiars <strong>de</strong> MH, segment llarg i/o síndromesassocia<strong>de</strong>s) i b) baix risc (afectació <strong>de</strong> rectosigmoi<strong>de</strong>). S’han <strong>de</strong>terminat elsexons 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14 i 15 <strong>de</strong>l protooncogen RET en 13/15 nens <strong>de</strong>lgrup a) i en 6/25 <strong>de</strong>l grup b).Resultats. En una nena <strong>de</strong>l grup A s’ha trobat la mutació C620S (exó 10). Enl’estudi familiar s’ha trobat aquesta mateixa mutació en la mare.Conclusions. El maneig integral <strong>de</strong>ls infants amb MH exigeix el cribratge <strong>de</strong>mutacions <strong>de</strong>l gen RET associa<strong>de</strong>s a CMTF. En els familiars <strong>de</strong> primer grau<strong>de</strong>ls infants amb una mutació <strong>de</strong> risc, el cribratge és obligatori.Tractament per fetoscòpia d’una malformaciópulmonar. Una nova indicació <strong>de</strong> tractament fetalJordi Prat, Elena Muñoz, Francisco José Parri,Ana Riverola, Àfrica Pertierra, Josep Maria Martínez,Eduard Gratacós, Montserrat CastañónAgrupació Sanitària Hospital Sant Joan <strong>de</strong> Déu - Hospital Clínic. BarcelonaObjectiu. Volem presentar un cas en què una nova indicació <strong>de</strong> tractamentfetal ens ha permès rescatar un fetus amb molt alt risc <strong>de</strong> mort.Mèto<strong>de</strong>s. Revisió <strong>de</strong>l cas i <strong>de</strong>l ví<strong>de</strong>o <strong>de</strong> la tècnica.Resultat (explicació <strong>de</strong>l cas). Es tracta d’un fetus <strong>de</strong> sexe femení diagnosticatd’una massa pulmonar en el primer trimestre <strong>de</strong> gestació. La massa vaS37créixer fins que va arribar a ocupar tot l’hemitòrax dret, invertint la forma <strong>de</strong>ldiafragma, <strong>de</strong>splaçant el cor a l’esquerra i comprimint el pulmó esquerrefins a <strong>de</strong>ixar-lo amb un volum inferior al 20% <strong>de</strong>l quocient LHR observat/esperat.Com a dada significativa, la massa tenia una imatge tubular al seu interior,que no era vascular i no estava connectada a la via aèria principal.Una broncoscòpia fetal, a les 27 SG, ens va oferir una obstrucció bronquiala nivell <strong>de</strong>l bronqui intermediari. En aquest mateix procediment i sota controlecogràfic, es va avançar una fibra <strong>de</strong> làser que, perforant el bronqui obstruïti a través <strong>de</strong> la massa pulmonar, va arribar a connectar amb aquellaimatge tubular. Amb el broncoscopi introduït dins d’aquesta cavitat, vam observarun parènquima pulmonar dilatat i ple <strong>de</strong> <strong>de</strong>tritus. Després d’aquestprocediment, la massa pulmonar es va anar col·lapsant <strong>de</strong> manera gradual,el cor va retornar a una posició central i el pulmó esquerre es va expandirfins a la normalitat. La nena nasqué a les 38 SG. Presentava un <strong>de</strong>stret respiratorimo<strong>de</strong>rat i una con<strong>de</strong>nsació als lòbuls mitjà i inferior drets. El 12è dia<strong>de</strong> vida vam fer una bilobectomia. L’evolució posterior fou lenta, tot i que satisfactòria.Fou donada d’alta amb 2 mesos, sense cap tractament. Una RMcerebral va <strong>de</strong>mostrar una heterotòpia nodular periventricular. Estem estudiantel gen FLNA, ja que les seves mutacions s’associen a heterotòpia imalformació pulmonar.Conclusió. La fetoscòpia i la <strong>de</strong>scompressió <strong>de</strong> la massa pulmonar cap al’arbre traqueobronquial han servit per revertir una situació fetal crítica. Quenosaltres en tinguem notícia, aquesta és la primera fetoscòpia feta ambaquesta indicació.Transport prehospitalari urgent <strong>de</strong>l pacient pediàtricM. Solsona Ga<strong>de</strong>a, D. Bartolí, T. Renau Domingo, I.Baena Olomí, D. Sánchez Garvín, F. J. Traveria CasanovaServei d’Urgències <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. Hospital Universitari <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll. Corporació SanitàriaParc Taulí, Saba<strong>de</strong>llObjectiu. Analitzar l’ús <strong>de</strong>l transport prehospitalari (TP) en el pacient pediàtric,i l’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> transport i <strong>de</strong> l’atenció rebuda.Material i mèto<strong>de</strong>. Estudi prospectiu <strong>de</strong>scriptiu incloent els pacients admesosmitjançant TP a urgències pediàtriques durant 2 mesos. Mitjançant unformulari es van recollir: variables <strong>de</strong>mogràfiques, característiques <strong>de</strong> lasol·licitud i tipus <strong>de</strong> transport, avaluació i assistència inicial per l’equip <strong>de</strong>lTP i el servei d’urgències. Mitjançant l’eina PANE (Paediatric AmbulanceNeed Evaluation) es va avaluar l’a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l transport utilitzat.Resultats. De 8.264 urgències, 114 van arribar en TP (1,4%). El 60,5% erennens; el 2,6% < 1 mes; el 23,7% < 2 anys i el 23,7% entre 15-17 anys. El39,5% provenia <strong>de</strong>l domicili. Les consultes més freqüents van ser convulsió(27,2%) i dificultat respiratòria (9,6%). El 34,2% van utilitzar TP medicalitzat.En l’avaluació inicial hi havia discrepància entre l’equip <strong>de</strong> transport i eld’urgències pediàtriques en el 14,9%. La presa <strong>de</strong> constants va ser ina<strong>de</strong>quadaen el 24,6%. En l’assistència inicial es van <strong>de</strong>tectar discrepàncies en:seguretat <strong>de</strong> via aèria i accessos venosos (2,6%), administració d’oxigen(17,5%), immobilització (4,4%) i medicació (8,4%). Els diagnòstics mésfreqüents van ser: convulsió febril (19,3%) i trastorn <strong>de</strong> conducta (7%).L’11,6% van ingressar (30,8% a UCIP). Segons la PANE, en el 57,5% eltipus <strong>de</strong> transport va ser ina<strong>de</strong>quat (en el 17% no estava indicat; el 20,7%requeria un TP avançat i el 19,8% un TP bàsic).Conclusions. És necessari millorar l’atenció inicial <strong>de</strong>l nen en el TP. És possibleproposar activitats formatives senzilles orienta<strong>de</strong>s al maneig inicial <strong>de</strong> lapatologia més prevalent.Pneumònies necrosants en població pediàtricaKarla María Narváez Barros, Marc Tobeña Rué, FrancisColl Usandizaga, Fernando A. Moraga Llop, Ignasi BarberMartínez <strong>de</strong> la TorreHospital Maternoinfantil Vall d’Hebron. BarcelonaObjectius. La pneumònia necrosant (PN) és una complicació greu <strong>de</strong> lespneumònies. L’objectiu és <strong>de</strong>scriure’n les característiques clinicomicrobiològiques,els factors <strong>de</strong> risc i les complicacions associa<strong>de</strong>s.<strong>PEDIATRIA</strong> <strong>CATALANA</strong> Any 2011 Volum 71
Comunicacions oralsMèto<strong>de</strong>s. PN diagnostica<strong>de</strong>s entre el 2006 i el 2010.Resultats. Presentem 26 nens amb una mediana d’edat <strong>de</strong> 3 anys (rang 3 m- 15 a). Cinc havien rebut la vacuna antipneumocòccica heptavalent i trespresentaven factors <strong>de</strong> risc (2 M. granulomatosa crònica i 1 drepanocitosi).El 60% presentaven febre > 5 dies prèvia a l’ingrés. La durada mitjana <strong>de</strong> lafebre postinici d’antibioteràpia fou <strong>de</strong> 14 dies. La mediana <strong>de</strong> leucòcits inicialsfou <strong>de</strong> 17.700/mcl i la <strong>de</strong> la PCR, 24,8 mg/dl. Cinc casos ingressaren aUCI-P i un fou exitus per fallida multiorgànica. Les complicacions pulmonarsforen: vessament pleural (20/26), pneumotòrax (8/26) i fístula broncopleural(4/26). En 16 es va assolir el diagnòstic etiològic: 1 S. aureus (cultiu líquidpleural [LP]) i 15 S. pneumoniae (PCR LP 11/14, cultiu LP 8/17, PCR sang3/14 i hemocultiu 4/22). En 7 s’estudià el serotip <strong>de</strong> pneumococ (4/7 serotip3). El diagnòstic radiològic fou mitjançant TAC pulmonar (24 casos) i ecografiatoràcica (2 casos). En 10/26 l’afectació fou multilobar. L’antibiòtic mésemprat fou amoxicil·lina + àcid clavulànic (61%). La mediana <strong>de</strong> durada <strong>de</strong>ltractament endovenós fou <strong>de</strong> 17,5 dies, i la <strong>de</strong> temps en què els pacientsvan restar afebrils, <strong>de</strong> 12 dies. El 73% van requerir cirurgia: 11 drenatgepleural, 5 toracoscòpia, 2 toracotomia i 1 lobectomia.Conclusions. El diagnòstic precoç <strong>de</strong> les PN contribueix a disminuir lamorbiditat, l’estada hospitalària, l’antibioteràpia perllongada i la necessitat<strong>de</strong> cirurgia. El patogen més freqüent fou S. pneumoniae. La majoria <strong>de</strong>lspacients no presentaven factors <strong>de</strong> risc.Cooperativa <strong>de</strong> pediatres, una alternativa per dotar<strong>de</strong> cobertura pediàtrica zones <strong>de</strong> baixa <strong>de</strong>nsitat<strong>de</strong> poblacióJordi Fàbrega Sabaté 1 , Gloria Ruiz Aragón 1 , José LuísVega García 2 , Manuel <strong>de</strong>l Castillo Rey 2 , Jordi RibaHibernón 3 , Òscar Rosell Nebreda 1 , Isabel Carvajal Lizano 1 ,Tatiana Valencia Ichazo 1 , Mo<strong>de</strong>sta González Figueredo 1 ,Andreu Parareda Sallès 11<strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong>ls Pirineus, SCCLP. 2 Hospital Sant Joan <strong>de</strong> Deu, Barcelona. 3 Fundació SantHospital <strong>de</strong> la Seu d’UrgellIntroducció. Atès el dèficit actual d’especialistes en pediatria, hi ha un problema<strong>de</strong> cobertura pediàtrica, especialment a les àrees més allunya<strong>de</strong>s <strong>de</strong>la metròpoli.Material i mèto<strong>de</strong>s. A una comarca <strong>de</strong>ls Pirineus, extensa i <strong>de</strong> baixa <strong>de</strong>nsitatpoblacional, es dóna cobertura en un hospital comarcal amb atenció pediàtricai maternitat i en dos ambulatoris separats més <strong>de</strong> 45 km que consten<strong>de</strong> diversos consultoris locals. S’estableix un conveni entre els proveïdors <strong>de</strong>salut <strong>de</strong>l territori i l’Hospital Sant Joan <strong>de</strong> Déu (HSJD) <strong>de</strong> Barcelona, sota lasupervisió <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Salut, per prestar assistència pediàtrica a lazona (primària i hospitalària). Els professionals pediatres es constitueixen enuna entitat <strong>de</strong> base associativa mitjançant una societat cooperativa professional,i assumeixen les <strong>de</strong>cisions organitzatives, legals i econòmiques en relacióamb la prestació. Es revisen els resultats (assistencials i professionals)<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l 1r any <strong>de</strong> funcionament.Resultats. La nova estructura ha doblat el nombre <strong>de</strong> pediatres, cosa que hapermès reorganitzar les consultes en funció <strong>de</strong> la conciliació laboral i familiar<strong>de</strong>ls professionals, amb quatre dies setmanals <strong>de</strong>dicats a l’assistència iun a la docència, rotacions periòdiques a l’HSJD, amb el conseqüent inici<strong>de</strong> consultes <strong>de</strong> subespecialitat al territori. En l’àmbit assistencial s’ha aconseguituna cobertura <strong>de</strong>l 100% (365 dies), tant a nivell hospitalari com ambulatori.Han disminuït el 33% les <strong>de</strong>rivacions a altres centres i ha milloratclarament el temps <strong>de</strong> resolució <strong>de</strong> les patologies assistencials. En l’àmbitdocent s’han incrementat notablement els cursos formatius i les sessions(tant al territori com fora), incloent-hi l’ús <strong>de</strong> la retransmissió telemàtica, elsactes comunitaris per promocionar la salut i, per primer cop, els estudiants<strong>de</strong> Medicina <strong>de</strong> la Universitat fan rotacions per al Servei <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>.Conclusions. El nou mo<strong>de</strong>l ha permès una millor cobertura pediàtrica <strong>de</strong> totala comarca, amb visió territorial, continuïtat en l’atenció, integració en el sistema<strong>de</strong> salut i sostenibilitat. El programa docent <strong>de</strong> formació continuadapermet l’adhesió al territori <strong>de</strong> pediatres amb una formació excel·lent, iaquest fet repercuteix en els resultats assistencials a termini mitjà i llarg.<strong>PEDIATRIA</strong> <strong>CATALANA</strong> Any 2011 Volum 71Com mengen els adolescents <strong>de</strong>l nostre àmbit?Anabel Salazar Garcia, Rosa Olivé Vilella, EmparValdivieso López, Gemma Teixeiro López, Ana IsabelCastelao ÁlvarezABS Sant Pere i Sant Pau. TarragonaObjectiu. Conèixer el consum diari d’aliments, per racions, tenint en comptel’edat i una dieta equilibrada.Material i mèto<strong>de</strong>s. Estudi <strong>de</strong>scriptiu transversal. Mostra <strong>de</strong> 998 alumnes<strong>de</strong>ls centres educatius <strong>de</strong> la nostra zona d’influència, d’edats compreses entreels 10 i els 18 anys. Les da<strong>de</strong>s s’obtenen per una enquesta feta als alumnessobre els aliments ingerits les 24 hores prèvies, distribuïts en cinc àpatsi un apartat que inclou llaminadures, gelats, rebosteria i sucs envasats. S’usencom a valors <strong>de</strong> referència les recomanacions <strong>de</strong> l’ESPGHAN.Resultats. Mostra <strong>de</strong> 998 alumnes amb una edat mitjana <strong>de</strong> 13,04 ±1,76anys. El consum diari (racions/dia) <strong>de</strong>ls diferents grups és el següent: làctics1,8 ±1,09; farinacis 3,3 ±1,26; proteïnes 2,6±1,17; fruita 0,9 ±0,92 i verdures0,7 ±082). El consum diari <strong>de</strong> llaminadures, gelats, sucs i rebosteria és<strong>de</strong> 0,84 ±1,94; 0,16 ±0,46; 0,8 ±1,19 i 0,72 ±1,16 respectivament. Quanes comparen els alumnes <strong>de</strong> primària i secundària no es troben diferènciesestadísticament significatives (p