PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de PediatriaAmb la clínica, l’anèmia hemolítica i l’antecedent de la ingesta de gandules,se sospita una anèmia hemolítica per dèficit de G6PDH. Es confirma ambuns nivells baixos de l’enzim.L’analítica i la clínica van millorar progressivament. Es va donar d’alta ambrecomanacions dietètiques i farmacològiques.Conclusions. Els dèficits de G6PDH poden ser parcials o totals. En aquestcas era parcial i es va manifestar per una ingesta repetida de faves.Cal remarcar la importància de fer una bona anamnesi i incloure el dèficit deG6PDH en el diagnòstic, per tal d’avaluar als pacients amb clínica compatible,sobretot si són autòctons de zones tropicals. El diagnòstic d’aquest tipusd’anèmia és senzill.És imprescindible restringir els aliments i els fàrmacs que es metabolitzenper la via de la G6PDH, per evitar noves crisis.Quist hepàtic simple congènit. Una troballa casualSílvia Franch Salvadó, Yolanda Royo Cuadra,Ida Di Crosta, Joaquín Maldonado Artero,Robert Skrabski, Carlos Pueyo GilHospital Universitari Joan XXIII, TarragonaObjectiu. El quist hepàtic simple és una de les causes de quists abdominalscongènits; habitualment són una troballa casual en les ecografies de controlde l’embaràs. Presentem el cas d’un quist hepàtic simple congènit, atesa lararesa d’aquesta entitat.Material i mètodes. Diagnòstic prenatal per ecografia de control al tercer trimestre:quist abdominal de possible origen hepàtic. Al naixement es va feruna ecografia que mostrà un quist abdominal de 53 x 23 x 64 mm localitzat ala regió epigàstrica, a l’hipocondri dret, de parets fines sense trabeculacions ide possible origen hepàtic. Al segon dia de vida es practicà TAC abdominalamb contrast que va concloure com una lesió quística que plantejava eldiagnòstic diferencial entre un quist de colèdoc i un quist mesentèric. Al mesde vida es practicà una gammagrafia hepatobiliar que descrigué una massaquística subhepàtica sense obstrucció ni comunicació amb la via biliar.Als tres mesos de vida es va fer la intervenció quirúrgica electiva per laparotomiatransversa; s’aconseguí una exèresi completa d’un quist hepàtic de 7cm dependent del fetge i sense comunicacions amb la via biliar. El resultatde l’anatomia patològica fou de quist hepàtic simple.L’evolució fou favorable sense recidiva.Conclusions. Les masses hepàtiques són infreqüents en els nounats. Solencursar de manera asimptomàtica. El diagnòstic principalment és ecogràfic iper TAC. Tenen un pronòstic favorable; hi ha descrits casos amb resolucióespontània. Actualment el seu maneig postnatal està discutit, des d’actitudsconservadores fins a la cirurgia electiva com a mesura preventiva de possiblescomplicacions (especialment en els de mida gran).Otoplàstia: resultats clínics i grau de satisfaccióAitana García González, Ida Di Crosta, Carlos Pueyo Gil,Yolanda Royo Cuadra, Joaquín Maldonado Artero,Robert SkrabskiHospital Universitari Joan XXIII, TarragonaObjectiu. Les orelles prominents són la malformació congènita auricular mésfreqüent (freqüència del 13,5%). Les intimidacions que pateixen els nensamb orelles prominents poden afectar l’autoestima i causar absentismeescolar. L’objectiu de l’estudi és avaluar els resultats clínics i el grau de satisfacciódels pacients intervinguts d’otoplàstia segons una tècnica que combinael fresatge anterior del cartílag (Strenstöm) amb la plicatura posteriorde l’antehèlix (Mustardé).Material i mètodes. Entre el gener del 2009 i el desembre del 2010 van serintervinguts per protrusió auricular unilateral o bilateral 27 pacients, amb untotal de 48 orelles intervingudes. L’edat mitjana era de nou anys i cinc mesos.Es va utilitzar anestèsia general i local i van rebre tractament antibiòticdurant set dies. El temps d’hospitalització va ser de trenta-sis hores. En elpostoperatori es recomanà la utilització d’una cinta estreta durant un mes iS57es va fer seguiment clínic durant vuit mesos. Abans i després de la intervencióes van revisar i fotografiar les orelles. Als dotze mesos, es va fer unaentrevista telefònica per valorar el grau de satisfacció.Resultats. El tractament va ser ben tolerat. No hematomes. Com a complicacions,un cas de sagnat postoperatori, un d’infecció dels punts de sutura idos amb escares. Aquests tres últims casos van remetre espontàniament.Tres casos de recidiva unilateral van necessitar revisió.Conclusions. Una de les finalitats de l’otoplàstia és aconseguir una adequadaantehèlix. La tècnica d’otoplàstia que utilitzem al nostre servei proporcionaun grau de satisfacció alt amb una taxa baixa de complicacions.Masses quístiques abdominals gegantsBegoña Sánchez Vázquez, Núria Brun Lozano, MaríaFanjul Gómez, Salvador Rigol Sanmartín, Begoña SanVicente Vela, Pere Obiols Arderius, Carlos Bardají PascualCorporació Sanitària i Universitària Parc Taulí. SabadellIntroducció. L’etiologia de les masses quístiques abdominals és molt àmplia.En la majoria dels casos són asimptomàtiques i es diagnostiquen de maneracasual. Quan es tracta de masses de mida gran, l’anatomia queda distorsionadai és difícil definir-ne l’origen. Es presenten els casos de masses quístiquesabdominals tractats al nostre centre durant l’any 2010.Casos clínics. Cas 1: nena de menys de 2 anys amb irritabilitat i defensaabdominal. Es fan ecografia i TC abdominals. Tractament quirúrgic urgentamb diagnòstic de quist epiploic amb torsió. Casos 2, 3 i 4: una nena de 7anys i dues de 12 anys, asimptomàtiques. Es fan ecografia i TC abdominals.Tractament quirúrgic programat amb diagnòstic de massa ovàrica. Diagnòsticanatomopatològic de teratoma quístic ovàric madur en els casos 2 i 3 id’edema ovàric massiu en el cas 4.Conclusions. Les causes de massa abdominal quística són àmplies i en algunscasos és necessari fer un estudi anatomopatològic per arribar aldiagnòstic definitiu.Errors i dolors irradiatsIñaki Alegria Coll, Xavier Codina Puig, Sonia CorralArboledas, Pilar Gussinyé Canabal, Berta Pujol Soler,Margarida Català PuigbóHospital General de GranollersFonaments i objectius. El coneixement de la fisiologia i la semiologia del dolori les seves característiques és fonamental per a la pràctica clínica. Presentemtres casos en els quals el dolor irradiat va provocar un enfocament inicialerroni.Observacions clíniquesCas 1. Pacient de 4 anys, amb febre i dolor al braç, derivat per descartarpatologia osteoarticular. En l’exploració destaca únicament taquipnea sensealtres signes de dificultat respiratòria. La radiologia de tòrax confirma la nostrasospita de pneumònia.Cas 2. Pacient de 4 anys, amb antecedent d’accident amb bicicleta, 24hores abans, amb dolor a l’espatlla esquerra que sol·licita amb insistènciavaloració traumatològica. L’exploració sistemàtica del seu pediatre detectaaugment del dolor a l’espatlla esquerra en fer pressió a hipocondri ipsilateral(signe de Kehr). Les exploracions radiològiques confirmen la seva sospita deruptura esplènica.Cas 3. Pacient de 16 anys amb dolor a fossa ilíaca dreta que el desperta. Lesexploracions complementàries i la valoració per cirurgia descarten procésapendicular. En la reexploració s’observa el testicle dret retret i molt dolorósa la palpació. La detorsió manual, sota control ecogràfic, resol el quadreagut.Comentaris. Un millor coneixement de la semiologia dels dolors irradiats evitariaerrors. La taquipnea i el dolor al braç, com a úniques troballes, ensobliguen a descartar una pneumònia. L’exploració de la regió genital ha deser obligada en tot dolor abdominal. Malgrat que la consulta sigui molt focalitzadaen un dolor concret, sempre cal valorar el pacient en el context de lahistòria i de l’exploració.PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71