17a Reunió Anual <strong>de</strong> la <strong>Societat</strong> <strong>Catalana</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>Infecció per metapneumovirus en el nostre hospitalE. Herrero Crespo, P. Riu Villanueva, A. Fernán<strong>de</strong>z López,N. Campa Falcon, L. Minguell Domingo, E. Solé MirServei <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. Hospital Universitari Arnau <strong>de</strong> Vilanova. LleidaIntroducció. El metapneumovirus humà (MPVh) és causa prevalent d’infecciórespiratòria aguda (IRA). Amb l’aparició <strong>de</strong> tècniques ràpi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció,hem valorat la implicació que té en l’IRA al nostre hospital.Objectius. Conèixer la incidència, les característiques epi<strong>de</strong>miològiques, laclínica i les complicacions <strong>de</strong> les infeccions per MPVh als nostres pacientshospitalitzats.Material i mèto<strong>de</strong>s. Estudi <strong>de</strong>scriptiu prospectiu en pacients pediàtrics hospitalitzatsen què es <strong>de</strong>tectà MPHv (<strong>de</strong>tecció en frotis nasal per amplificaciógenòmica) entre el setembre <strong>de</strong>l 2010 i el gener <strong>de</strong>l 2011.Resultats. Es recolliren 383 mostres i 95 resultaren positives per a virus(25%). En 16 es <strong>de</strong>tectà MPVh (16,8% <strong>de</strong>ls frotis positius).Els casos es van presentar entre les setmanes 37 i 51 (el 62% en la 37 i el87% entre la 37 i la 41). L’estada mitjana fou <strong>de</strong> 4,9 dies (rang: 2-7 dies).No s’observaren diferències en funció d’edat ni sexe. La majoria presentavensemiologia d’IRA i en 13 casos s’associà dificultat respiratòria. Els motiusd’ingrés van ser bronquitis/bronquiolitis en 11 casos, pneumònia endos, encefalitis en un (<strong>de</strong>tecció a LCR i neuroimatge patològica), apnees enpacient amb paràlisi cerebral i febre sense focus en un altre cas.Conclusions. El MPVh suposà el 4% <strong>de</strong>ls pacients ingressats per IRA en elperío<strong>de</strong> estudiat. El principal motiu d’ingrés ha estat la dificultat respiratòria iles complicacions bacterianes infreqüents. Dos casos presentaren complicacionsneurològiques. En el 75% <strong>de</strong>ls processos respiratoris no i<strong>de</strong>ntifiqueml’agent etiològic. Seria interessant introduir noves tècniques <strong>de</strong> <strong>de</strong>teccióviral per a l’estudi epi<strong>de</strong>miològic en la nostra població infantil.Comparació <strong>de</strong> dos protocols en l’estudi <strong>de</strong>l primerepisodi d’ITULusmey Fernán<strong>de</strong>z Antuña, María Hernán<strong>de</strong>z Herrero,Ester Parada RicartHospital Joan XXIII, TarragonaEl juny <strong>de</strong>l 2009 es va aprovar al nostre centre un nou protocol per a l’estudi<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la primera ITU.Objectius. Valorar el seguiment <strong>de</strong>l nou protocol. Comparar els resultatsentre el protocol nou i el protocol antic.Material i mèto<strong>de</strong>. Estudi retrospectiu <strong>de</strong>ls pacients ingressats per ITU en elnostre hospital durant els perío<strong>de</strong>s 01/01/2008 - 01/06/2009 (perío<strong>de</strong> 1) i01/07/2009 - 31/06/2010 (perío<strong>de</strong> 2) excloent els pacients amb nefropatiaconeguda.Resultats. Perío<strong>de</strong> 1: 71 pacients. CUMS en 56 pacients (78,8%) --> 10RVU grau I-III (17,8%). Es va fer DMSA en 21 pacients (29,5%) i d’aquests,6 van ser patològics. Perío<strong>de</strong> 2: 41 pacients. CUMS en 20 pacients (48,7%)--> 2 RVU <strong>de</strong> grau I-III (10%) i un RVU d’alt grau (5%). Es va fer DMSA en19 pacients (46,3%), <strong>de</strong>ls quals 11 van ser patològics (57,8%).No es va seguir el nou protocol en el 50% <strong>de</strong>ls pacients (3 pacients menors<strong>de</strong> 6 mesos amb ITU atípica no es va fer CUMS; 10 pacients amb ITU atípicano es va fer DMSA diferit; 2 pacients amb >2 factors <strong>de</strong> risc per cicatriusno es va fer DMSA diferit).Conclusions. Amb el protocol nou hem fet un 30% menys <strong>de</strong> CUMS. Baixseguiment, sobretot quant a DMSA diferit, en el nou protocol. Si s’haguessinseguit les indicacions <strong>de</strong> CUMS <strong>de</strong>l nou protocol, en el perío<strong>de</strong> 1 noméss’haurien diagnosticat 6 <strong>de</strong>ls 10 pacients amb RVU (tots <strong>de</strong> baix grau).Estudi observacional <strong>de</strong>l restrenyiment funcionalen preescolarsAma<strong>de</strong>u Roca Comas, Jesús Carnicer <strong>de</strong> la Pardina, MariaLluïsa Masiques Mas, Emilio Martin Orte, Margarita PichRosal, Esperança Llorens Jové, Neus Pociello Almiñana,Merce<strong>de</strong>s GàmezGrup d’estudi <strong>de</strong>l restrenyiment - Grup <strong>de</strong> Gastroenterologia <strong>de</strong> la <strong>Societat</strong> <strong>Catalana</strong> <strong>de</strong><strong>Pediatria</strong>Objectiu. Investigar les característiques clíniques i d’abordatge terapèutic enpacients preescolars que consulten per restrenyiment funcional (RF).Material i mèto<strong>de</strong>s. Estudi <strong>de</strong>scriptiu prospectiu <strong>de</strong> 88 pacients, 53% nens,d’edat mitjana <strong>de</strong> 37 mesos (±13), que consulten per RF. Els participantsresponen una enquesta a l’inici i al cap <strong>de</strong> 2 mesos. El qüestionari inclouda<strong>de</strong>s d’anamnesi i registre <strong>de</strong>posicional. Les característiques <strong>de</strong> les <strong>de</strong>posicionses qualifiquen d’acord amb l’escala <strong>de</strong> Bristol. Els investigadors completenel qüestionari amb da<strong>de</strong>s d’exploració i <strong>de</strong>l tractament indicat.Resultats. Temps d’evolució fins a acudir a la consulta: 19,2 mesos (± 12,4).El 86% <strong>de</strong>ls casos ja havien fet algun tipus <strong>de</strong> tractament abans d’acudir ala consulta. Els símptomes més freqüents registrats a l’inici <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> són:<strong>de</strong>fecació dolorosa 88%, impactació 35%, encopresi 28%, femtes ambsang 13%. El 19% presentava fissura anal. Tractaments indicats: recomanacionsdietètiques i d’entrenament <strong>de</strong>fecatori: 88 casos. Laxant: 87 casos. Elsfàrmacs indicats són: polietilenglicol 67%, lactitiol 11%, oli <strong>de</strong> parafina 7%,lactulosa 3%. La freqüència <strong>de</strong>posicional setmanal prèvia a la consulta és<strong>de</strong> 2,7 (±1,3) i al final <strong>de</strong> 6,7 (±2,5) (p
Comunicacions oralsMicrocirurgia en reconstrucció facial pediàtrica.Primeres experiènciesF.J. Parri Ferrandis, A. Manzanares Quintela, E. GarcíaDíez, A. Albert Cazalla, S. Martínez-HerradaHospital Universitari Sant Joan <strong>de</strong> Déu. BarcelonaObjectius. La microcirurgia suposa una eina útil a l’hora <strong>de</strong> planificar lareconstrucció quirúrgica <strong>de</strong> <strong>de</strong>fectes amplis amb falta o pèrdua <strong>de</strong> teixits.En infants, les indicacions principals en cirurgia reconstructora són seqüelesmalformatives, traumàtiques, infeccioses o tumorals.Material i mèto<strong>de</strong>s. La tècnica consisteix a trasplantar un grup <strong>de</strong> teixits,conservant-ne el pedicle vascular, a una altra localització amb anastomosivascular. Els teixits po<strong>de</strong>n ser pell i subcutani o incloure múscul i/o os.Resultats. Presentem els quatre primers casos intervinguts al nostre centredurant l’últim any, la indicació i els resultats obtinguts:– Reconstrucció <strong>de</strong> galta i comissura oral en pacient amb seqüeles <strong>de</strong>NOMA (estomatitis gangrenosa).– Reconstrucció d’ala nasal en pacient afectada <strong>de</strong> fissura facial.– Reconstrucció mandibular posthemimandibulectomia per condrosarcomamesenquimàtic.– Reconstrucció mandibular en microsomia hemifacial greu.En tots quatre pacients s’ha aconseguit una bona revascularització <strong>de</strong> l’empeltamb aportació satisfactòria <strong>de</strong> teixits a la zona afectada.Conclusió. La incorporació a l’equip d’un cirurgià maxil·lofacial amb experiènciamicroquirúrgica ha permès incloure aquest tipus <strong>de</strong> procedimentsal ventall terapèutic <strong>de</strong>l nostre centre, alhora que amplia les possibilitatsreconstructores en pacients pediàtrics.Experiència quirúrgica a la unitat intensiva neonatalBegoña San Vicente Vela, María Fanjul, Begoña Sánchez,Núria Brun, Salvador Rigol, Silvia López, Carmen Figaró,Monica Domingo, Marta Vaquer, Marta Ballester, PaquitaMolina, Carles Bardají Pascual, Pere Obiols Ar<strong>de</strong>rius,Corporació Sanitaria Parc Taulí. Saba<strong>de</strong>llIntroducció i objectiu. Amb motiu <strong>de</strong> l’ampliació i renovació <strong>de</strong> la unitat neonatal<strong>de</strong>l nostre centre hospitalari i atès l’increment <strong>de</strong> pretermes extrems <strong>de</strong> 2.001 g. Setmanes <strong>de</strong> gestació: 5 (25-30), 11 (30-35),2 (35-40). Dies vida <strong>de</strong>l nadó: 17 (1-30). Variació Temp. abans i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>la cirurgia: només un cas d’hipotèrmia lleu (35,8 ºC axil·lar). Cap complicacióquirúrgica.Conclusions. Les intervencions a l’UCI Neonatal <strong>de</strong> pretermes <strong>de</strong> risc inadons que requereixen cirurgia urgent, amb personal seleccionat <strong>de</strong>lsdiferents estaments involucrats, disminueix la incidència <strong>de</strong> complicacionsrelaciona<strong>de</strong>s amb l’acte quirúrgic i amb el trasllat.Malformacions <strong>de</strong> l’SNC <strong>de</strong> diagnòstic prenatalM. Solsona Ga<strong>de</strong>a, J. Badia Barnussell, C. Figaró Voltà,M. Domingo Puigròs, V. Al<strong>de</strong>coa Bilbao, N. Baena Díez 1Unitat <strong>de</strong> Neonatologia, Servei <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>, Hospital <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll. 1 Laboratori <strong>de</strong> GenèticaMèdica, UDIAT. Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí, Saba<strong>de</strong>llObjectiu. Descriure les malformacions <strong>de</strong> l’SNC en fetus <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s ambecografia prenatal i l’evolució posterior.Material i mèto<strong>de</strong>s. Estudi <strong>de</strong>scriptiu retrospectiu incloent els fetus amb malformacions<strong>de</strong> l’SNC <strong>de</strong>tecta<strong>de</strong>s per ecografia durant tres anys (2007-2009). S’analitzaren: alteració ecogràfica, resultat <strong>de</strong> la ressonància magnètica(RM), moment <strong>de</strong> <strong>de</strong>tecció, antece<strong>de</strong>nts patològics materns i perinatals,evolució <strong>de</strong> la gestació, característiques <strong>de</strong> les interrupcions gestacionals ievolució <strong>de</strong>ls nounats.Resultats. Es van <strong>de</strong>tectar 29 anomalies per ecografia: hidrocefàlia (24%),ventriculomegàlia (14%), agenèsia <strong>de</strong>l cos callós (14%), anomalies <strong>de</strong> fossaposterior (14%), anencefàlia (10%), encefalocele (10%), <strong>de</strong>fectes <strong>de</strong>l tubneural (10%) i holoprosencefàlia (4%). El 27,5% <strong>de</strong>ls casos presentavenpolimalformacions. Es van fer 17 RM: dues eren normals i en la resta esconfirmava el diagnòstic <strong>de</strong> sospita. L’edat gestacional mitjana <strong>de</strong> <strong>de</strong>teccióva ser <strong>de</strong> 19,5 setmanes <strong>de</strong> gestació (R: 24), edat materna <strong>de</strong> 31 anys (R:22). Antece<strong>de</strong>nts materns: el 22% havien presentat esterilitat o avortaments.Antece<strong>de</strong>nts perinatals: el 7% tenien el triple cribratge alterat. Evolució:el 79% van finalitzar voluntàriament la gestació, i d’aquests, el 87% esva fer necròpsia que va confirmar el diagnòstic; cinc presentaven alteracionscromosòmiques (26%). Sis van continuar la gestació <strong>de</strong> les quals en tres esva confirmar l’alteració (dues agenèsies <strong>de</strong>l cos callós i una anomalia tipusDandy Walker), dos presentaven RM prenatal normal i en un l’ecografiapostnatal va ser normal (anomalia prenatal: ventriculomegàlia unilateral).Comentaris. La <strong>de</strong>tecció prenatal <strong>de</strong> les malformacions <strong>de</strong> l’SNC és fonamental<strong>de</strong> cara a po<strong>de</strong>r establir una estratègia correcta d’actuació i assessoramentfamiliar, ja que la gran majoria van associa<strong>de</strong>s a mal pronòstic.<strong>PEDIATRIA</strong> <strong>CATALANA</strong> Any 2011 Volum 71Infeccions <strong>de</strong>l tracte urinari per soquesd’Escherichia coli productores <strong>de</strong> betalactamasesd’espectre estèsNúria Piera Trilla, Jessica Martens, Marc Tobeña Rue,Francis Coll Usandizaga, Rosa M. Bartolomé Comas,Fernando A. Moraga Llop, Antonio Carrascosa LezcanoHospital Maternoinfantil <strong>de</strong> la Vall d’Hebron. BarcelonaObjectiu. Revisió d’aspectes epi<strong>de</strong>miològics, clínics i microbiològics.Pacients i mèto<strong>de</strong>. Revisem 21 casos d’infeccions <strong>de</strong>l tracte urinari (ITU) perE. coli productores <strong>de</strong> betalactamases d’espectre estès (BLEE) entre 2009-2011.Resultats. Presentem 21 casos, amb edat mediana <strong>de</strong> 15 mesos (7 dies-15anys), 15 <strong>de</strong> sexe femení. Nou pacients havien presentat ITU prèvia, i/oantece<strong>de</strong>nt nefrourològic. Quatre casos presentaven antece<strong>de</strong>nts d’ingrés aUCI. Un 38% <strong>de</strong>ls casos rebia tractament profilàctic antibiòtic abans <strong>de</strong> lainfecció. Quinze presentaven febre (durada mediana 24 h) abans <strong>de</strong> consultar.La mediana <strong>de</strong> leucocitosi va ser <strong>de</strong> 13.200/mL i la <strong>de</strong> PCR <strong>de</strong> 4,5mg/dl. La mediana <strong>de</strong> leucòcits <strong>de</strong>l sediment urinari fou <strong>de</strong> 2.048,5/mL. Unpacient va presentar bacterièmia per E. coli BLEE.La durada mediana d’ingrés fou d’11 dies (3-20 dies). Només en 1/10 casosals quals es va practicar ecografia renal en fase aguda es va observar alteraciórenal compatible amb nefropatia per reflux. En pacients amb patologiacrònica o antece<strong>de</strong>nt d’ITU per BGN-BLEE fou instaurat tractament ambmeropenem. En la resta s’inicià majoritàriament tractament amb un betalactàmic,canviant-lo a meropenem en rebre els antibiogrames. La duradamediana <strong>de</strong> febre <strong>de</strong>sprés d’iniciar el tractament fou <strong>de</strong> 24 h. 7/9 casos estudiatsmitjançant CUMS foren diagnosticats <strong>de</strong> reflux vesicoureteral. 5/21van presentar posteriorment nous episodis d’ITU.Conclusió. Destaquem el predomini <strong>de</strong> nenes (71%), la presència <strong>de</strong> factors<strong>de</strong> risc previs en un 67% (uropatia, estada a UCI o transplantament) i la durada<strong>de</strong> l’ingrés (mediana d’11 dies). En el 78% <strong>de</strong>ls casos en què es va ferCUMS s’observà reflux vesicoureteral. Tot i que la majoria va presentar bonaresposta inicial al tractament antibiòtic, 5/21 presentaren noves ITU.S40