PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de PediatriaInfecció per metapneumovirus en el nostre hospitalE. Herrero Crespo, P. Riu Villanueva, A. Fernández López,N. Campa Falcon, L. Minguell Domingo, E. Solé MirServei de Pediatria. Hospital Universitari Arnau de Vilanova. LleidaIntroducció. El metapneumovirus humà (MPVh) és causa prevalent d’infecciórespiratòria aguda (IRA). Amb l’aparició de tècniques ràpides de detecció,hem valorat la implicació que té en l’IRA al nostre hospital.Objectius. Conèixer la incidència, les característiques epidemiològiques, laclínica i les complicacions de les infeccions per MPVh als nostres pacientshospitalitzats.Material i mètodes. Estudi descriptiu prospectiu en pacients pediàtrics hospitalitzatsen què es detectà MPHv (detecció en frotis nasal per amplificaciógenòmica) entre el setembre del 2010 i el gener del 2011.Resultats. Es recolliren 383 mostres i 95 resultaren positives per a virus(25%). En 16 es detectà MPVh (16,8% dels frotis positius).Els casos es van presentar entre les setmanes 37 i 51 (el 62% en la 37 i el87% entre la 37 i la 41). L’estada mitjana fou de 4,9 dies (rang: 2-7 dies).No s’observaren diferències en funció d’edat ni sexe. La majoria presentavensemiologia d’IRA i en 13 casos s’associà dificultat respiratòria. Els motiusd’ingrés van ser bronquitis/bronquiolitis en 11 casos, pneumònia endos, encefalitis en un (detecció a LCR i neuroimatge patològica), apnees enpacient amb paràlisi cerebral i febre sense focus en un altre cas.Conclusions. El MPVh suposà el 4% dels pacients ingressats per IRA en elperíode estudiat. El principal motiu d’ingrés ha estat la dificultat respiratòria iles complicacions bacterianes infreqüents. Dos casos presentaren complicacionsneurològiques. En el 75% dels processos respiratoris no identifiqueml’agent etiològic. Seria interessant introduir noves tècniques de deteccióviral per a l’estudi epidemiològic en la nostra població infantil.Comparació de dos protocols en l’estudi del primerepisodi d’ITULusmey Fernández Antuña, María Hernández Herrero,Ester Parada RicartHospital Joan XXIII, TarragonaEl juny del 2009 es va aprovar al nostre centre un nou protocol per a l’estudidesprés de la primera ITU.Objectius. Valorar el seguiment del nou protocol. Comparar els resultatsentre el protocol nou i el protocol antic.Material i mètode. Estudi retrospectiu dels pacients ingressats per ITU en elnostre hospital durant els períodes 01/01/2008 - 01/06/2009 (període 1) i01/07/2009 - 31/06/2010 (període 2) excloent els pacients amb nefropatiaconeguda.Resultats. Període 1: 71 pacients. CUMS en 56 pacients (78,8%) --> 10RVU grau I-III (17,8%). Es va fer DMSA en 21 pacients (29,5%) i d’aquests,6 van ser patològics. Període 2: 41 pacients. CUMS en 20 pacients (48,7%)--> 2 RVU de grau I-III (10%) i un RVU d’alt grau (5%). Es va fer DMSA en19 pacients (46,3%), dels quals 11 van ser patològics (57,8%).No es va seguir el nou protocol en el 50% dels pacients (3 pacients menorsde 6 mesos amb ITU atípica no es va fer CUMS; 10 pacients amb ITU atípicano es va fer DMSA diferit; 2 pacients amb >2 factors de risc per cicatriusno es va fer DMSA diferit).Conclusions. Amb el protocol nou hem fet un 30% menys de CUMS. Baixseguiment, sobretot quant a DMSA diferit, en el nou protocol. Si s’haguessinseguit les indicacions de CUMS del nou protocol, en el període 1 noméss’haurien diagnosticat 6 dels 10 pacients amb RVU (tots de baix grau).Estudi observacional del restrenyiment funcionalen preescolarsAmadeu Roca Comas, Jesús Carnicer de la Pardina, MariaLluïsa Masiques Mas, Emilio Martin Orte, Margarita PichRosal, Esperança Llorens Jové, Neus Pociello Almiñana,Mercedes GàmezGrup d’estudi del restrenyiment - Grup de Gastroenterologia de la Societat Catalana dePediatriaObjectiu. Investigar les característiques clíniques i d’abordatge terapèutic enpacients preescolars que consulten per restrenyiment funcional (RF).Material i mètodes. Estudi descriptiu prospectiu de 88 pacients, 53% nens,d’edat mitjana de 37 mesos (±13), que consulten per RF. Els participantsresponen una enquesta a l’inici i al cap de 2 mesos. El qüestionari incloudades d’anamnesi i registre deposicional. Les característiques de les deposicionses qualifiquen d’acord amb l’escala de Bristol. Els investigadors completenel qüestionari amb dades d’exploració i del tractament indicat.Resultats. Temps d’evolució fins a acudir a la consulta: 19,2 mesos (± 12,4).El 86% dels casos ja havien fet algun tipus de tractament abans d’acudir ala consulta. Els símptomes més freqüents registrats a l’inici del període són:defecació dolorosa 88%, impactació 35%, encopresi 28%, femtes ambsang 13%. El 19% presentava fissura anal. Tractaments indicats: recomanacionsdietètiques i d’entrenament defecatori: 88 casos. Laxant: 87 casos. Elsfàrmacs indicats són: polietilenglicol 67%, lactitiol 11%, oli de parafina 7%,lactulosa 3%. La freqüència deposicional setmanal prèvia a la consulta ésde 2,7 (±1,3) i al final de 6,7 (±2,5) (p