PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de PediatriaLarva migrant. A propòsit d’un casLaura Rosell Belmonte, Cristina Pérez Sáez, Ana LosillaCasanova, David Sabaté Lissner, Susana Morillo Lafuente,Milagros Jiménez SalasCAP Llibertat, ReusObjectiu. Recordar una dermatosi poc freqüent al nostre medi.Mètodes. Presentem el cas d’una nena de 3 anys, sense antecedents patològicsd’interès, que va consultar per una lesió a la part externa del peu d’unsquants dies d’evolució, en forma d’eritema i amb alguna vesícula aïllada.La lesió era altament pruriginosa. No tenia febre ni altres símptomes. Laresta de l’exploració física era normal. Inicialment orientat com a escabiosi,va rebre tractament tòpic amb permetrina i antihistamínic oral sense milloraa la setmana següent. La lesió presenta característiques serpejants i en l’observacióde prop es visualitza un cert batec.Com a antecedents personals, explica una estada al Brasil feia 2 setmanes,per visitar uns familiars, on va estar jugant en una zona fangosa.Amb la sospita diagnòstica de larva migrant cutània, s’inicia tractament ambalbendazol 10 mg/kg/dia durant 5 dies.L’estudi per descartar afectació sistèmica va incloure analítica sanguínia quemostrava xifres d’eosinòfils i IgE normals i la radiografia de tòrax que no vamostrar infiltrats pulmonars.L’evolució va ser favorable i les lesions van desaparèixer una setmana desprésd’iniciar el tractament.Conclusions. Amb aquest cas volem fer present una dermatosi poc freqüental nostre medi, però endèmica als països tropicals, causada per les larvesd’un cuc nematode, l’Ancylostoma, dels quals el brasiliensis és el més freqüent.Repassem el diagnòstic diferencial amb altres dermatosis i valoremla història detallada per al diagnòstic que és bàsicament clínic.Granuloma anular en la infància: a propòsit d’un casA. Sánchez Mateo, D. Vázquez Sánchez, S. Yévenes Ruiz,M. Fernández Mateo, C. Saperas Pérez, S. Uriz UrzainquiConsorci Sanitari de TerrassaObjectiu. Posar de manifest patologies dermatològiques poc conegudes,com el granuloma anular, que tot i no ser una entitat pròpia de la infància,es presenta més sovint en infants que en adults.Material i mètodes. Disposem del cas clínic d’un pacient visitat al nostrecentre que actualment segueix tractament amb els nostres professionals.Hem fet una cerca i una revisió bibliogràfica de la manera més acurada possibleper conèixer la patologia més a fons.Resultats. Presentem el cas d’un pacient de 3 anys que va acudir a urgènciesper protuberàncies a diferents localitzacions. Els bonys eren sobreelevats,indurats, amb fons eritematós, amb un lleuger dolor a la pressió, noadherits a plans profunds, sense signes inflamatoris. Es va decidir biopsiaruna de les lesions.El resultat de l’anatomia patològica fou el de granuloma anular profund,una dermatosi inflamatòria, benigne i autoinvolutiva. La causa és desconeguda,tot i que revisant la literatura es proposen diverses causes: picadesd’insecte, viriasis, berrugues vulgars, així com vacunacions. S’ha vist associata la diabetis mellitus, sense que hi hagi un bon nivell de correlaciócientífica.És una entitat que no requereix tractament, però se n’han descrit diversesopcions terapèutiques. En el nostre cas, es va tractar amb pomada de tacrolimúsal 0,3% sense resultat satisfactori.Conclusions. L’important d’aquesta patologia és conèixer-ne la benignitat i lahistòria natural, per poder tranquil·litzar el pacient i la seva família. Cal tenirlaen ment en el moment de fer un diagnòstic diferencial amb altres tumoracionssubcutànies.S45Incontinència pigmentària en un mascleManuel Andrés Samper Anquela, Paola Pasquali Toledo,Àngels Fortuño Mar, Asunción Clopés Estela, Rosa MariaRovira Guash, Pilar Terradas Mercader, Luis EnriqueDelgado Alvarado, Francisco Sanchis Morales,Rita Pichardo 1 , Pablo de Unamuno Perez 2Pius Hospital de Valls. 1 Wake Forest University North Caroline, USA. 2 Jefe de ServicioDermatología, Hospital Universitario de SalamancaPresentem un cas clínic d’incontinència pigmentària (IP) en un nen mascle.La incontinència pigmentària és una genodermatosi infreqüent, amb herènciaautosòmica dominant lligada al cromosoma X, generalment letal prenatalmenten mascles. El gen implicat (NEMO) es troba a la regió Xq28 (casosfamiliars) i a la Xp11-Xp21 (casos esporàdics).Es tracta d’un nounat de sexe masculí de 3 dies de vida sense antecedentsfamiliars ni personals d’interès, que presenta unes lesions vesiculoses de2-3 mm amb base eritematosa i trajecte lineal, localitzades a la cara posteriorde la cama dreta i al canell dret.El diagnòstic inicial va ser de probable infecció per virus herpes simple(VHS) i es va iniciar tractament amb aciclovir. L’estudi sanguini i de pell(hemograma, hemocultiu, PCR VHS tipus 1,2 i virus varicel·la zòster, bacteriològic)va ser negatiu.Va presentar una evolució tòrpida amb recidives de les lesions, tractadesamb àcid fusídic i emol·lients tòpics. Pensant en altres malalties ampul·losesneonatals (impetigen ampul·lós, mastocitosi, liquen estriat, incontinènciapigmentària, epidermòlisi ampul·losa hereditària...), es fa interconsulta ambdermatologia. Es practica biòpsia cutània de les lesions amb pinça llevabocins,que és compatible amb incontinència pigmentària (pustulosi eosinofílicasubcòrnia, espongiosi eosinofílica, disqueratosi, derma papil·lar ambinfiltrat d’eosinòfils).Encara que té una herència lligada al cromosoma X, s’han publicat els casosde més de 60 nens mascles afectats. La supervivència es pot explicar perun d’aquests quatre mecanismes: cariotip 47 XXY, mosaïcisme somàtic,mutacions hipomòrfiques, heterogenicitat genètica.Resta pendent el diagnòstic definitiu amb estudi genètic. És interessant undiagnòstic precoç que permeti detectar les possibles patologies associades(neurològiques, oftàlmiques, dentals...), així com per fer un assessoramentgenètic familiar correcte.La peculiaritat d’aquest cas està en el sexe del nen, en la raresa de tractarsed’un mascle. L’estudi genètic que ja disposarem en el moment de la presentacióens confirmarà el diagnòstic i el motiu pel qual s’ha presentat lamalaltia tot i ser un pacient de sexe masculí.EndocrinologiaPubertat precoç per germinoma suprasellar secretorde beta-HCGAndreu Fenollosa Artés, Paula Casano Sancho, JaumeMora Graupera, Ofelia Cruz Martínez, Rubén Díaz Naderi,Anna Guarro Garriga, Ernesto Ezequiel MónacoConsorci Sanitari Garraf - HR Sant Camil i Hospital Sant Joan de DéuIntroducció. Els tumors de cèl·lules germinals (GCT) del sistema nervióscentral són rars. Es classifiquen en germinomes, no germinomes i teratomes.La localització principal és la suprasellar o en glàndula pineal. Laincidència màxima és als 10-12 anys. Sovint debuten amb canvis visuals(síndrome de Parinaud), hipertensió intracranial o hipopituïtarisme; tanmateix,la pubertat precoç és una forma possible de presentació en nois, ja quealguns GCT poden secretar beta-HCG, similar a la LH en estructura i activitatbiològica.Cas clínic. Nen de 6 anys que consulta per increment del penis i pubàrquia.El volum testicular és de 2 cc. Els signes de virilització progressen moltràpidament.PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71
17a Reunió Anual de la Societat Catalana de PediatriaCas clínic. Nena magribina de 2 anys sense antecedents d’interès que ingressaper pèrdua de 2 kg de pes associat a anorèxia i astènia d’un mes d’evolucióamb important afectació de l’estat general. Destaca pes per sota delpercentil 3, aspecte caquèctic i desnutrició amb franca distensió abdominali efecte massa a la palpació. La TAC abdominal evidencia dues imatges d’invaginacióa nivell d’intestí prim, abundant líquid en nanses i ingurgitació demesenteri amb adenopaties de menys d’1 cm, en absència de líquid lliure isense signes de patiment intestinal. El quadre es va resoldre espontàniamenti la positivitat d’anticossos i la biòpsia intestinal van establir el diagnòsticde malaltia celíaca.Conclusió. Les formes clàssiques de malaltia celíaca poden debutar com aquadres d’invaginació intestinal, és per això que dins l’estudi de quadresd’invaginació s’hauria d’incloure sempre el cribratge de celiaquia.Estudi epidemiològic del casos de celiaquia a l’àrearural de l’ABS SaltM. Carme Roura Cervià, M. Pilar Ruiz-CuevasABS SaltIntroducció. La celiaquia és una malaltia genèticament induïda en la qualexisteix una intolerància permanent al gluten. Això provoca una lesió greu enla mucosa duodenal amb una clínica molt variada. Aquesta clínica ha experimentatun canvi, de manera que actualment predominen les formes ambpoca simptomatologia en infants amb mínima afectació pondoestatural.Actualment la seva incidència en el nostre medi ha passat de ser d’1/300(Catassi, Itàlia, 1988) a 1/80, com s’està suggerint darrerament. A aquest fethi ha contribuït la millora en les tècniques diagnostiques (IgA antitransglutaminasa,HLA-DQ2 i DQ8, i la biòpsia a través de fibroscòpia esofagogastroduodenal).Objectiu. Estudi dels casos de celiaquia a l’àrea rural de l’ABS Salt, quecomprèn Aiguaviva, Fornells de la Selva i Vilablareix, i que inclou un totald’uns 870 infants menors de 15 anys, que es controlen als tres ambulatoris.Material i mètodes. Revisió dels casos pediàtrics de celiaquia detectats enels infants assignats a la nostra UBA, revisant la clínica i el desenvolupamentpondoestatural al debut i esbrinant, també, comorbiditats al diagnòstic.En cada cas s’ha recollit els valors de IgA i IgATT, antiendomisi, HLA-DQ2 i DQ8, el resultat de la biòpsia duodenal i, finalment, la clínica i elsnous paràmetres de pes i talla > 6-12 mesos d’iniciar la dieta sense gluten.Resultats. En total s’han recollit 12 casos, amb el doble de nenes que nens(8/4). L’edat al diagnòstic anava dels 15 mesos als 13 anys, si bé la majoriade diagnòstics es van fer entre l’any i mig i els 3 anys. Només en 4 casos eldiagnòstic va ser > 8 anys.En quatre casos hi havia anèmia ferropènica o ferropènia al diagnòstic, dostenien l’antecedent de giardiosi i també dos presentaven una al·lèrgia lleu ala llet de vaca. Es va detectar un cas de dèficit de GH associat.Tres casos només presentaven pèrdua d’un percentil pes al diagnòstic, entres casos hi havia pèrdua d’un percentil talla aïllada, tres tenien clínica deGEA intermitent + pèrdua d’un percentil talla, un cas presentava una GEAde tres mesos + canvi de caràcter. Una adolescent obesa presentava dolorabdominal crònic d’un any i, finalment, una lactant de 18 mesos presentavacaiguda de cabell + pèrdua d’un percentil talla.Quant a l’estat pondoestatural al diagnòstic, el 50% presentava un pes = o >al percentil 50 i cap cas estava < percentil 25. El 66% tenien una talla = o >al percentil 50 (2 estaven en el p 90) i només un una talla de 131 (rang 9,5-337). El valor més baix corresponia a una noiade 13 anys amb clínica de pèrdua d’un percentil talla i Marsh 3c (atròfiatotal de vellositats). L’ATT es va normalitzar en tots, excepte en un cas, alcontrol analític dels 6 mesos.En tots els casos, excepte un, l’HLA-DQ2 va ser positiu. No hi va haver capHLA-DQ8 positiu. En l’estudi familiar no es va detectar cap celíac.El resultat de la biòpsia duodenal posava de manifest un Marsh 3b (atròfiasubtotal de vellositats) en el 66% dels casos. Dos casos presentaven unMarsh 3c, un tenia un Marsh 2 i un altre un Marsh 1-2. Als 6 mesos de dietasense gluten tots van estar asimptomàtics, millorant el seu percentil pes i talla,excepte l’adolescent que presentava un dèficit de GH associat. Actualment,el 75% d’aquests infants tenen un pes i talla > percentil 50 (5 tenenuna talla = o > al p 90).S47Conclusions. La clínica de la celiaquia al diagnòstic és cada cop més anodina,per la qual cosa és aconsellable demanar una IgA i una IgATT sempredavant la mínima sospita o si es fa una analítica, i afegir també la IgA antigliadinaen els menors de 3 anys pels possibles falsos negatius.El creixement pondoestatural al diagnòstic és actualment bo, a diferènciadel que passava anys enrere. La clínica clàssica és poc freqüent.Continua predominant en nenes.Sempre s’han d’estudiar els familiars de primer grau i també descartar comorbiditatsassociades o malalties autoimmunitàries.Enteropatia perdedora de proteïnes com a forma dedebut d’una púrpura de Schönlein-HenochJordi Fàbrega Sabaté 1 , Oscar Rosell Nebreda 1 ,Gloria Ruiz Aragón 1 , Tatiana Valencia Ichazo 2 ,Jaume Carrasco Colom 2 , Jordi Anton López 31Pediatria dels Pirineus, SCCLP. Servei de Pediatria Fundació Sant Hospital de la Seud’Urgell. 2 Servei de Pediatria, Hospital Universitari Sant Joan de Déu, Esplugues deLlobregat. 3 Servei de Reumatologia, Hospital Universitari Sant Joan de Déu, Esplugues deLlobregatIntroducció. La púrpura de Schönlein-Henoch (PSH) és una malaltia forçaconeguda que pot presentar una multitud de complicacions. L’enteropatiaperdedora de proteïnes no és una manifestació gaire descrita, i menys coma forma de debut de la vasculitis.Cas clínic. Nen de 2 anys i 4 mesos amb vòmits i abdominàlgia de 6 diesd’evolució, afebril. Presenta un estat general regular, postració, alguna petèquiaaïllada a la zona del mitjó sense altres lesions cutànies, hipoactiu peròreactiu, normohidratat i resta anodí. L’hemograma, la bioquímica i la gasometriasón normals, amb cetonúria. S’ingressa a dieta absoluta, seroteràpia,ranitidina i analgèsia. L’ecografia abdominal mostra adenitis mesentèrica ihipertròfia de les parets de budell prim i gros. El 2n dia d’ingrés s’iniciatolerància oral que és correcta, i se suspèn la seroteràpia. 24 hores méstard, tot i la millora clínica, presenta edemes a turmells i genoll dret, algunapetèquia nova sense púrpura als turmells i hipoalbuminèmia (26,5 g/L) i hipoproteïnèmia(50,1 g/L) sense proteïnúria i alfa-1-antitripsina en femta de3,65 mg/g. Amb la sospita de gastropatia perdedora de proteïnes, es cursaestudi de CMV i es trasllada per endoscòpia. A les 24 hores apareixen nombroseslesions petequials i purpúriques a extremitats inferiors i natges, i reapareixenels vòmits hemàtics i les melenes. Es manté 24 hores a UCI-P,estable amb plaquetes i proves de coagulació normals. Amb la sospita dePSH, s’inicia corticoteràpia. L’endoscòpia digestiva mostra esòfag i mucosagàstrica normal sense hipertròfia de plecs, mucosa duodenal des de bulbd’aspecte engruixit, edematós, hiperèmic i friable i la biòpsia mostra duodenitisaguda i crònica amb vasculitis aguda i gastritis crònica lleu inactivasense microorganismes. No presenta més sagnats digestius ni vòmits, l’abdominàlgiai els edemes remeten i milloren les lesions purpúriques. Als 7 i30 dies presenta xifres d’albúmina i proteïnes totals de 33 i 61 g/L i 42 i 70g/L respectivament. La funció renal i hepàtica són normals, l’urocultiu, el coprocultiu,el frotis faringi, l’Ac transglutaminasa IgA, la serologia CMV (IgM iIgG), la càrrega viral, CMV i Helicobacter pylori en biòpsia gàstrica negatives.Comentaris. La PSH pot presentar hipoproteïnèmia secundària a síndromenefròtica, però és rara la presència d’enteropatia perdedora de proteïnes, isobretot amb manifestacions cutànies tant tardanes (10è dia). És degut auna vasculitis de petits vasos, generalment a jejú o ili. El tractament és controvertit,però es recomana la corticoteràpia, tot i que pot requerir altres procedimentsmés agressius.Hidrop agut de la bufeta biliar associat a infeccióper rotavirusJavier Amadeo Álvarez Serra, Pere Sala Castellví,Clara Vila Cerén, M. J. Elizari Saco, Sílvia Martínez Nadal,Xavier Demestre Guasch, Frederic Raspall TorrentScias. Hospital de BarcelonaFonament i objectiu. La dilatació aguda de la bufeta biliar, en absència de litiasi,infecció, inflamació local o malformació, és una patologia poc freqüentdurant la infància. Presentem un cas d’hidrop agut de la bufeta biliar en elcurs d’una gastroenteritis aguda per rotavirus.PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71
Page 1 and 2:
ff1VOLUM 71 · SUPLEMENT 1 · 2011P
Page 3 and 4:
SUMARIPEDIATRIACATALANAButlletí de
Page 5: SALUTACIÓ17a Reunió Anual de la S
Page 8 and 9: Oftalmologia pediàtricaFixació i
Page 10 and 11: TAULA RODONANutrició pediàtricaPr
Page 12 and 13: Nutrició pediàtricade la interven
Page 14 and 15: Nutrició pediàtricaBibliografiaFi
Page 16 and 17: Nutrició pediàtricaentre massa gr
Page 18 and 19: Nutrició pediàtricala seva disfun
Page 20 and 21: Nutrició pediàtricaIMC> 4 DE: 32%
Page 22 and 23: Nutrició pediàtricatambé és apl
Page 24 and 25: Nutrició pediàtrica7. Monitorar,
Page 26 and 27: Controvèrsies en malaltia celíaca
Page 28 and 29: TAULA RODONAEls pediatres de Catalu
Page 30 and 31: Els pediatres de Catalunya presente
Page 38 and 39: 17a Reunió Anual de la Societat Ca
Page 46 and 47: PòstersEs practica RX al canell (e
Page 48 and 49: PòstersCas 1. Pacient de 10 anys a
Page 58 and 59: PòstersCas clínic. Nen de 2 anys,
Page 60 and 61: PòstersPiomiositis de l’obturado
Page 62 and 63: PòstersConjuntivitis neonatal a ur
Page 64 and 65: PòstersMeningitis per estreptococ
Page 66 and 67: Pòsterspositiu en tots els casos:
Page 68 and 69: PòstersCasuística de les malforma
Page 70 and 71: PòstersVirasi, GEA, empiema... No,
Page 72 and 73: Pòstersd’aquests han estat error
Page 74 and 75: PòstersConclusions. El dèficit de
Page 76 and 77: Pòstersment en la pronosupinació.
Page 78: 17a Reunió Anual de la Societat Ca
show all

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?