12.07.2015 Views

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

PÒSTERSAl·lèrgia i ImmunologiaQüestionari CAN (control <strong>de</strong> l’asma en nens).Traducció al català i validacióMarisa Ridao Redondo, Ramón Artigas Magriña, MarcelIbero IborraConsultori local Torrelles <strong>de</strong> Llobregat / Hospital <strong>de</strong> TerrassaL’any 2008 l’Institut Català <strong>de</strong> la Salut (ICS) va publicar dins el seu projecte<strong>de</strong> Guies <strong>de</strong> Pràctica Clínica, la Guia <strong>de</strong> l’asma infantil. El seu objectiu ha estatunificar els criteris diagnòstics, terapèutics i <strong>de</strong> seguiment que utilitzentots els pediatres i metges <strong>de</strong> família que atenen infants en l’àmbit <strong>de</strong> l’atencióprimària. L’any 2010 aquesta guia s’ha informatitzat (GPC@asma infantil)i es pot <strong>de</strong>splegar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la història clínica informatitzada. Aquestes guiespermeten consultar i imprimir diferents documents i consells que el personalsanitari pot utilitzar en l’assistència a infants asmàtics i les seves famílies.L’any 2009 es va actualitzar la Guía española para el manejo <strong>de</strong>l asma(GEMA), que en el seu apartat pediàtric és el resultat <strong>de</strong>l consens <strong>de</strong> lessocietats científiques implica<strong>de</strong>s en el tractament <strong>de</strong> l’asma infantil a l’Estatespanyol.Tant la GEMA com la GPC@asma infantil utilitzen per mesurar el control <strong>de</strong>l’asma el qüestionari CAN. Aquest està validat únicament en castellà i és peraquest motiu que ens ha semblat necessari fer-ne la traducció i la validacióal català.Els passos seguits han estat:Elaborar dues versions in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l castellà al català, una feta per unafilòloga i l’altra per un adolescent. El nostre equip ha elaborat una versió <strong>de</strong>consens entre les dues traduccions. Aquesta versió s’ha utilitzat amb cincfamílies (versió pares) i amb cinc nens <strong>de</strong> 9 a 14 anys (versió nens) que jahavien utilitzat el qüestionari en castellà i amb cinc més <strong>de</strong> cada grup queno l’havien utilitzat mai en una visita <strong>de</strong> seguiment.Amb les aportacions i els dubtes <strong>de</strong> tots aquests pacients i famílies, hemavaluat la comprensió <strong>de</strong> tots els termes i els resultats equiparables en lesdues llengües i l’equip ha fet la versió <strong>de</strong>finitiva. El resultat d’aquest consensés la versió <strong>de</strong>l qüestionari CAN en català que presentem.Són al·lèrgics els asmàtics <strong>de</strong> la nostra zona?Núria Campa Falcón, M. Alba Gairí Burgués, LauraConsuelo Minguell Domingo, Marc Villanueva Navarro 1 ,Pilar Riu Villanueva, Jordi García Martí, Maria ChinéSegura, Eduard Solé MirServei <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>. Hospital Universitari Arnau <strong>de</strong> Vilanova.1Metge <strong>de</strong> família. Consultori Linyola. Linyola (Lleida)Introducció. L’asma al·lèrgic és molt freqüent. Més <strong>de</strong>l 60% <strong>de</strong>ls nens asmàticsmés grans <strong>de</strong> 4 anys tenen sensibilització a algun al·lergogen.Objectius. Conèixer característiques clíniques i sensibilitzacions <strong>de</strong>ls asmàtics<strong>de</strong>rivats a consultes externes (CE) d’al·lèrgia. Comparar els al·lergògensmés freqüents al nostre medi amb els resultats obtinguts.Metodologia. Estudi <strong>de</strong>scriptiu retrospectiu <strong>de</strong>l total d’asmàtics <strong>de</strong>rivats aCE el 2009.Variables: gènere, edat, edat <strong>de</strong> la primera crisi, clínica, estacionalitat i sensibilitzacions(prova <strong>de</strong> la punxada).Resultats. N = 231. Edat 5,6 anys (DE 3,6). Edat <strong>de</strong> la primera crisi 2,2(DE 2,8).Clínica: 48,05% únicament asma, 41,99% amb rinoconjuntivitis, 16,45%amb <strong>de</strong>rmatitis, 4,33% amb urticària-angioe<strong>de</strong>ma i 1,3% policlínica.Més prevalença: asma episòdica freqüent (61,9%).Proves <strong>de</strong> la punxada negatives 48,48%; positives 51,52%. Prevalença (<strong>de</strong>més a menys): alternària, gramínies, àcars, epitelis, Salsola, arbres, alimentsi herbes.Polisensibilitzats 31,17%; 20,35% monosensibilitzats (pel subgrup, <strong>de</strong> mésa menys prevalença: alternària, àcars, gramínies, aliments, epitelis i herbes,arbres, Salsola).S42Estacionalitat (polisensibilitzats): alternària, mixta; herbes, mixta; arbres,primavera; Salsola, primavera; gramínies, hivern i àcars, hivern. En monosensibilitzatsdifereix en arbres, Salsola i herbes (no n’obtenim resultats).Comentaris. Elevada associació asma i rinoconjuntivitis. L’asma més freqüentcorrespon al tipus més lleu. Més <strong>de</strong>l 50% estan sensibilitzats, predominantmentpolisensibilitzats. Hi ha diferències <strong>de</strong> prevalença segons l’anàlisiglobal o per monosensibilització. L’alternària és l’al·lergogen mésprevalent causant d’asma. Els arbres i les herbes no en són responsables directes.Malgrat l’elevada presencia al calendari pol·línic <strong>de</strong> zona, no obtenimmonosensibilització per herbes, arbres i Salsola. L’elevada polisensibilitzacióexplicaria les variacions en l’estacionalitat obtinguda als pol·lens, respecte<strong>de</strong> l’esperat. Probablement, l’asma és atribuïble a l’al·lergogen associat.CardiologiaCas clínic: nena amb aplàsia <strong>de</strong>l cutis i coartaciód’aortaRosa Olivé Vilella, Anabel Salazar Garcia, Olga OchoaGondar, Gemma Teixeiro López, Rosa VilaltaABS Sant Pere i Sant Pau. TarragonaCas clínic. Nen <strong>de</strong> 4 anys, fruit d’una gestació a terme controlada i ben tolerada.Apgar: 9/10. Pes: 2,86 kg. Talla: 48 cm. PC: 35 cm. Cribratge neonatal:normal.Exploració en néixer: aplàsia <strong>de</strong>l cutis a la regió parietal, resta compatibleamb la normalitat.Lactància materna fins als 5 mesos. Alimentació complementària a partir <strong>de</strong>l5 mesos reglada i ben tolerada.Antece<strong>de</strong>nts personals:- Als 7 mesos: infecció per CMV (febre, hepatoesplenomegàlia i elevació <strong>de</strong>les transaminases).- Als 15 mesos: diarrea crònica. Celiaquia (IgA antitransglutaminasa positiu,HLA DQ2/DQ8: positius i biòpsia compatible).- Als 3 anys: <strong>de</strong>tecta buf cardíac. Ecocardiograma: coartació d’aorta mo<strong>de</strong>rada-greu.Intervingut quirúrgicament als 4 anys sense incidències. Actualmenten tractament amb enalapril amb bon control <strong>de</strong> la tensió arterial.Comentari. L’aplàsia <strong>de</strong>l cutis congènita és una absència <strong>de</strong> pell localitzadasovint al cuir cabellut (vèrtex), única o múltiple, <strong>de</strong> mida i forma variablesi d’aspecte divers: ulcerat, cicatricial... Entre el 20 i el 30% <strong>de</strong>ls casos s’associena <strong>de</strong>fectes <strong>de</strong>l tancament <strong>de</strong>l tub neural i amb menys freqüència aanomalies <strong>de</strong> la línia mitjana: llavi leporí, cardiopaties (coartació d’aorta),omfalocele.Per això és important pensar en aquesta entitat en el nounat i po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>tectarpossibles anomalies associa<strong>de</strong>s i tractar-les precoçment.Cures intensives i urgènciesQuist epiploic amb torsió: una causa poc freqüentd’abdomen agutBegoña Sánchez Vázquez, María Fanjul Gómez, NúriaBrun Lozano, Salvador Rigol Sanmartín, Begoña SanVicente Vela, Pere Obiols Ar<strong>de</strong>rius, Carlos Bardají PascualCorporació Sanitària i Universitària Parc Taulí. Saba<strong>de</strong>llIntroducció. Els quists epiploics són masses abdominals poc freqüents. Enla majoria <strong>de</strong>ls casos són asimptomàtics o provoquen símptomes inespecífics,com dolor abdominal difús o distensió abdominal. En alguns casos,menys sovint, produeixen clínica d’obstrucció intestinal per compressió <strong>de</strong><strong>PEDIATRIA</strong> <strong>CATALANA</strong> Any 2011 Volum 71

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!