PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

PòstersConjuntivitis neonatal a urgències. Protocold’actuacióStephanie Knaepper, Beatriz Valle, Nieves Martín,Andrea Martín-Nalda, Pere Soler-Palacín,Mónica Sancosmed, Esther LeraHospital Universitari Vall d’Hebron. BarcelonaObjectiu. La conjuntivitis neonatal és una entitat poc freqüent que depèn dela prevalença d’infeccions maternes, de la profilaxi antibiòtica i del tipus depart. L’objectiu és la presentació d’un protocol d’actuació enfront de la conjuntivitisneonatal després d’una revisió bibliogràfica i la seva aplicació.Material i mètodes. S’inclouen casos de conjuntivitis en nadons menors de28 dies de vida des del juliol del 2010 fins al gener del 2011 atesos al Serveid’Urgències. Els estudis microbiològics fets foren: tinció de Gram i cultiuconvencional de l’exsudat conjuntival, PCR i cultiu específic a Chlamydiatrachomatis i PCR a VHS 1 i 2 a l’exsudat conjuntival, així com cultiu defrotis faringoamigdalí per descartar colonització. No es van fer estudissistèmics atesa l’absència d’afectació extraocular. Tots els pacients van seringressats i valorats pel servei d’oftalmologia.Resultats. S’han inclòs 5 nadons (4 nenes i 1 nen) entre 6 i 23 dies amb clínicade conjuntivitis de 12-24 hores d’evolució, cap d’ells amb afectaciósistèmica. Dues mostres de PCR a Chlamydia trachomatis van ser positives(una d’elles amb tinció de Gram dubtosa a Neisseria gonorrhoeae no confirmadapel cultiu); un cultiu positiu a Klebsiella pneumoniae, un altre de positiua Haemophilus influenzae i un tercer amb flora comensal. Es va fer tractamentetiològic amb eritromicina oral en els dos primers casos i tractamentantibiòtic tòpic en els següents. Tres casos van rebre empíricament ceftriaxonaIM. Tots van presentar una evolució correcta.Conclusions. L’aplicació d’un protocol consensuat permet un maneig adequatd’aquesta entitat evitant l’ús innecessari de tractament antibiòtic endovenósi descartant precoçment la malaltia gonocòccica.Meningitis per Haemophilus influenzae no tipableen una lactant prèviament sanaGriselda Vallès Cardona, Marc Tobeña Rué,Francis Coll Usandizaga, Fernando A. Moraga Llop,Nieves Larrosa Álvarez, Antonio Carrascosa LezcanoHospital Universitari Vall d’Hebron. BarcelonaObjectiu. Meningitis per H. influenzae no tipable (biotip II) com a cas excepcionalde malaltia invasiva greu en pacient sense factors de risc.Mètodes. Presentació d’un cas clínic.Resultats. Lactant de 9 mesos, correctament immunitzada, que consultà aurgències per febre de 39 ºC, vòmits i postració d’una setmana d’evolució.En l’exploració física destacava rigidesa cervical, fontanel·la bombada ihipoactivitat. Exploracions complementàries: a l’analítica general destacavenleucocitosi 17.600/μL amb 52% de neutròfils i 13% de formes immadures,i una proteïna C reactiva de 20,29 mg/dL; al líquid cefaloraquidi (LCR)destacava glucorràquia de 5 mg/dL (glicèmia plasmàtica 89 mg/dL), proteïnoràquia113 mg/dL i leucoràquia 192/μL). Tinció de Gram positiva per abacil gram negatiu. S’obtingué cultiu de LCR positiu per a H. influenzae, quedesprés d’estudis d’aglutinació i PCR es catalogà de serogrup no tipable,biotip II. La pacient presentà bona resposta al tractament antibiòtic ambcefotaxima endovenosa durant 14 dies associat a dexametasona els primers4 per aracnoïditis inflamatòria objectivada per ressonància magnètica cerebral.Es va fer estudi de factors de risc d’infecció per germen de pocavirulència amb RM que descartà la presència de fístula de LCR, i estudiimmunitari amb complement, immunoglobulines, poblacions limfocitàries iresposta vacunal a gèrmens encapsulats que fou normal.Conclusió. Tot i ser una entitat poc freqüent en la infància, la malaltia invasivaper serogrups no encapsulats d’Haemophilus influenzae es pot donaren pacients sense factors de risc. No obstant això, cal descartar en aquestspacients algun defecte anatòmic predisposant o immunodeficiència subjacentper adequar les intervencions posteriors.PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71Sèpsia neonatal purpúrica fulminant perEnterobacter cloacaeGeorgina Moron Cazalilla, Elba Clots Figueras, AlbertoVicente Quesada, Alejandra Manchola Linero, LorenaBraviz Rodríguez, Maria Salvado Giné, Albert Feliu Rovira,Joaquín Escribano SubiasHospital Sant Joan de ReusIntroducció. La sèpsia es defineix com la resposta inflamatòria sistèmica a lapresència d’una infecció en l’organisme.En el nounat, els agents etiològics responsables són principalment els Streptococcusdel grup B, Escherichia coli, Klebsiella spp, i l’Enterococcus faecalisés un agent associat excepcionalment.Els signes i símptomes de sèpsia neonatal acostumen a ser inespecífics. Inclouenmajoritàriament hipertèrmia, destret respiratori, vòmits, cianosi, irritabilitat,distensió abdominal o apnees i rarament es manifesta com unapúrpura fulminant.Presentem el cas d’un nounat de 3 dies de vida que desenvolupa una sèpsiapurpúrica fulminant per Enterobacter cloacae.Cas clínic. Nounat a terme de pes adequat que ingressa per observació iestudi a zona de mínims de la unitat neonatal per sospita d’alteracions en lamigració neuronal.A les 72 hores de l’ingrés inicia livedo reticular fix, febrícula i lesions purpúriquesràpidament progressives que es disseminen fins a afectar tota lasuperfície corporal.Malgrat les mesures generals, suport ventilatori, antibioticoteràpia, fàrmacsinotròpics i transfusions d’hematies i plasma, la pacient és exitus 28 horesdesprés.Els cultius foren positius per Enterobacter cloacae en sang, punta de catèteri tub endotraqueal.Conclusions. La púrpura fulminant és una manifestació freqüent de sèpsiaper meningococ, però rarament es manifesta en les sèpsies neonatals, il’Enterobacter cloacae com a agent etiològic és excepcional.Tos ferina, hem de tenir-la presentLaura Minguell Domingo, Núria Campa Falcon,Pilar Riu Villanueva, Teresa Vallmanya Cucurull,Alba Gairí Burgués, Eduard Solé MirServei de Pediatria. Hospital Arnau de Vilanova de LleidaIntroducció. La tos ferina continua afectant la nostra població. El grup delactants petits són els més susceptibles de presentar formes greus icomplicades.Material i mètodes. Estudi descriptiu i retrospectiu dels infants diagnosticatsde tos ferina (del 01/01/00 al 31/12/10). Variables: edat, sexe, agent etiològic,mètode de diagnòstic, motiu i dies d’ingrés, immunitzacions, tractamenti complicacions.Resultats. Dels 16 casos diagnosticats, 14 són confirmats per determinacióde PCR i 2 ho són per serologia. L’agent etiològic és la Bordetella pertussisen tots els casos, excepte un, per Bordetella parapertussis.El rang d’edat és de 17 dies a 4 anys, i el 68,7% és ≤ a 2 mesos.El motiu d’ingrés més prevalent és la tos quintosa persistent, van presentaruna mitjana de 14 dies d’ingrés, amb un rang de 3-81. El 93,75% presentavencobertura vacunal absent o parcial. El tractament rebut va ser eritromicina(62,5%), azitromicina (18,75%), claritromicina (12,5%) i azitromicina ieritromicina (6,25%).Tres nens (d’1 i 2 mesos) van necessitar atenció a la Unitat de cures intensivesperquè presentaven clínica de tos ferina maligna (trombocitosi i leucocitosii insuficiència respiratòria aguda que va necessitar ventilació mecànica).Comentaris. Tenint en compte la cobertura vacunal absent o parcial, els lactantspetits són els més afectats i els que presenten més complicacions. Enl’ambient epidèmic estan implicats adolescents, adults joves o bé gent grancom a transmissors de la malaltia. És important assegurar la immunitatd’adolescents i d’adults joves. Els canvis epidemiològics de la tos ferinaplantegen modificar les recomanacions del calendari vacunal.S52