PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de PediatriaConclusions. Tot i que la cistinosi infantil debuti generalment amb estancamentpondoestatural acompanyat d’acidosi metabòlica hiperclorèmica en elcontext d’una síndrome de Fanconi, no sempre és així. Les complicacionsinfeccioses dificulten el maneig d’equilibri hidroelectrolític. En lactants ambraquitisme i hipofosforèmia greu, la correcció ràpida pot conduir a una hipocalcèmiagreu.Neonatologia(72%) i suficients (100%). Les visites domiciliàries van satisfer el 100% deles expectatives que tenien els pares; sobre el tracte i les explicacionsd’infermeria es va valorar en ≥8 en el 97% de les enquestes i sobre el tractei explicacions a consultes externes ≥8 en el 91% de les enquestes. La valoracióglobal del programa va ser ≥9 en el 89%.Conclusions. Creiem que dedicar als pares el temps necessari perquèpuguin resoldre els seus dubtes abans de ser donats d’alta, és l’elementimprescindible perquè acceptin l’AD i puguin anar a casa amb seguretat itranquil·litat.Litiasi biliar neonatal com a troballa casualAina Maria Aguiló Sabaté, Adelaida Cardona Barberan,Miquel Navarro Robles, Neus Rodríguez Zaragoza,Irene Insasusti Fernández, Laura Cuesta HerraizHospital de Tortosa Verge de la CintaIntroducció. La litiasi biliar neonatal és poc freqüent. La majoria dels casossón asimptomàtics i troballes ecogràfiques casuals.Cas clínic. Lactant d’1 mes de vida ingressa per vòmits postprandials de 4dies d’evolució. Afebril, no rebuig de les preses, no alteració del ritme deposicional,ni altra clínica.AP: primera gestació controlada, sense incidències de 38 setmanes, parteutòcic, Apgar 9-10-10. Pes 2.840 g. Lactància materna. Bona corba ponderoestatural.Regurgitadora habitual. AF: sense interès.Exploració física: normal, sense trets malformatius ni sindròmics.Proves complementàries: hemograma, bioquímica, EAB normal. Sediment iurinocultiu negatiu. Ecografia abdominal: bufeta biliar de morfologia normal,absència d’alteracions de la paret, amb presència de 7-8 càlculs de 2-3 mmcompatibles amb litiasi vesicular múltiple. Estudis fets: perfil lipídic, hepàtic,metabolisme fosfocàlcic, serologies TORCH normals. No hemòlisi. Test de lasuor negatiu.La clínica millora amb mesures posturals i optimitzant la tècnicad’alimentació.Discussió. Tot i que és una entitat rara, els últims anys ha augmentat la sevafreqüència a causa de l’ús generalitzat de l’ecografia (pre i postnatal). S’associaa malalties hemolítiques, prematuritat, sèpsia, nutrició parenteral total,ús perllongat de furosemida, anomalies congènites de l’arbre biliar, fibrosiquística, síndrome de Down, fototeràpia, ECMO, TORCH, antibioteràpia,preeclàmpsia i diabetis. Els càlculs són de tipus pigmentari (bilirubinat, carbonatcalci i fosfat). La immaduresa de la circulació enterohepàtica durant elperíode neonatal condiciona estasi biliar i formació de litiasi. La majoria sónasimptomàtiques, benignes i es resolen de manera espontània cap als 6mesos. La cirurgia es reserva per als casos simptomàtics.L’educació sanitària als pares, una bona base per al’acceptació del programa d’assistència domiciliàriadel nadó pretermeM. Teresa Esqué Ruiz, Lourdes Arroyo Gili,Julia Bella RodríguezHospital Clínic (seu Maternitat). BarcelonaObjectiu. Descriure el resultat d’una enquesta de satisfacció per valorar elprograma d’assistència domiciliària (AD) del nadó preterme.Material i mètode. El programa d’AD es dóna a conèixer en una xerrada d’educaciósanitària. S’expliquen les característiques del nadó preterme insistinten l’edat corregida, la lactància materna, el mètode cangur, la preparacióde l’anada a casa i el programa d’AD. Es va preparar una enquesta desatisfacció per conèixer l’opinió dels pares respecte del programa que es valorade 0 a 10, tenint en compte també la informació rebuda a les xerradespreparatòries, el tríptic informatiu, l’assoliment de les expectatives en l’AD,les explicacions i el tracte rebut tant al domicili com a les consultes externes.Resultats. Des del mes de desembre del 2002 fins al desembre del 2010s’han acollit al programa d’AD 1.072 nadons. S’han recollit 296 (28%)enquestes. Les xerrades preparatòries es consideren tranquil·litzadoresS61Apnea després d’aplicar un col·liri de fenilefrina 2%a un prematur. Anàlisi de les causes arrelSandra Parés, Rocío Cortés, M. Glòria Moretones, LourdesArroyo, M. Teresa EsquéHospital Clínic - Seu Maternitat. BarcelonaIntroducció i objectiu. L’anàlisi de les causes arrel, d’origen en el món de laindústria, és un mètode d’investigació qualitatiu i orientat cap al sistema osuma d’errors latents, per analitzar l’error de manera retrospectiva i poderconèixer-ne les causes originals. Aquesta informació permet actuar sobre lacausa primigènia i es pot prevenir o disminuir la probabilitat de recurrènciade l’esdeveniment advers.L’objectiu d’aquesta presentació és exposar la metodologia de l’anàlisi aplicadaa un cas real.Material i mètode. Nadó prematur extrem, de 2 mesos de vida, que desprésde rebre l’administració d’un col·liri de fenilefrina 2% per explorar-li el fonsd’ull va presentar apnees que van demanar-ne l’ingrés a UCIN i ventiloteràpia.Es descriu la metodologia de l’anàlisi de les causes arrel del cas.Resultats. L’anàlisi de les causes arrel ha detectat:– La relaxació en l’aplicació del protocol d’administració del col·liri de fenilefrina2% per a l’exploració rutinària del fons d’ull en els prematurs sensefer l’oclusió del conducte lacrimal abans d’instil·lar les gotes.– Deficiències en la transmissió de la informació sobre el pacient en el canvide guàrdia.– Retard en passar visita per sobrecàrrega assistencial.Conclusions. L’anàlisi de les causes arrel dels esdeveniments no desitjatsamb especial repercussió sobre el pacient permet conèixer-ne la causa i endegarmesures preventives.Errors de tractament en una unitat neonatal. Anàliside tres anys de declaració voluntàriad’esdeveniments adversosM. Glòria Moretones, Rocío Cortés, Sandra Parés, LourdesArroyo, M. Teresa EsquéHospital Clínic - Seu Maternitat. BarcelonaIntroducció i objectiu. La seguretat del pacient és una condició imprescindibleen la pràctica assistencial. Multitud d’estudis han demostrat que l’errorés quotidià en tots els àmbits de l’assistència sanitària.Els professionals tenim la responsabilitat d’adoptar les mesures necessàriesper lluitar contra els esdeveniments no desitjats.Els sistemes de declaració voluntària d’esdeveniments adversos proporcioneninformació i són una eina valuosa per millorar la seguretat dels pacients.L’objectiu d’aquest treball és estudiar els errors de medicació declarats duranttres anys i exposar les mesures que s’han dut a terme per prevenir-los.Material i mètode. Anàlisi dels errors declarats pel personal de la Unitat Neonataldes de l’1 de gener de 2008 fins al 31 de desembre de 2010: incidència,característiques, causes, repercussió sobre el pacient. Anàlisi de lesmesures de prevenció que s’han aplicat: enviament d’alertes via correuelectrònic a tot el personal, curs de formació continuada, informatitzacióparcial de les prescripcions.Resultats. Durant tres anys s’han declarat 525 esdeveniments adversos, delsquals 157 (29,9%) tenen relació amb els tractaments. La majoria (122/157)PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71