PEDIATRIA CATALANA - Societat Catalana de Pediatria

Nutrició pediàtricaentre massa grassa i massa magra, sinó que l’IMC escorrelaciona molt bé tant amb la massa grassa, com lamassa muscular, com la massa òssia 19-21 . Els diferentsteixits corporals però, tenen conseqüències sobre lasalut ben diferents, essent la massa muscular el principalcaptador de glucosa i el teixit que més condicionala despesa metabòlica bassal i, per tant, unelement protector contra la obesitat, diabetis i el risccardiovascular 17 .Això fa necessari l’ús de mesures complementàries al’IMC en la valoració del sobrepes i la obesitat que contribueixina la especificitat del diagnòstic. Els mètodesde mesura de la composició corporal més precisoscom el mètode de dilució isotòpica, o la densitometriao fins i tot el DEXA (Dual-Energy X-ray Absorptiometry),són mètodes costosos no disponibles en la pràctica pediàtricahabitual. Per això, en els darrers anys, ha anatguanyant popularitat l’ús de la bioimpedanciometria,un mètode ràpid i econòmic que, tot i ser poc precís,si que contribueix en la quantificació aproximada delsdiferents teixits corporals 13, 22 .L’antropometria, és també una metodologia poc precisaperò econòmica, l’ús de la qual està ja molt estès.La mesura dels plecs subcutanis, tot i requerir molt entrenamenti ser poc repetibles en obesos, també contribueixa fer una valoració aproximada del gruix deldipòsit adipós que hi ha sota la pell.El marcador antropomètric que fins el moment hamostrat oferir més informació i millors resultats és lamesura del perímetre de la cintura. La cintura es correlacionaaltament amb el greix abdominal i el risccardiovascular des de la infància 15 . Per això, sent unamesura ràpida, senzilla i econòmica, de la que tambéexisteixen gràfics de normalitat, sempre està recomanadala seva mesura en el diagnòstic i seguiment de laobesitat infantil.En pediatria, existeixen altres situacions d’especial dificultaten la presa de decisions quan es valora l’estatnutricional. Aquestes, poden ser les valoracions denens diagnosticats d’alguna patologia que sabem cursenamb alteracions específiques del creixement i desenvolupament.Així, per exemple, quan es fa la valoraciód’un nen afecte de paràlisi cerebral (que sempremostrarà retard de creixement pondero-estatural),quins criteris hauríem de seguir per a indicar-ne el suportnutricional per part d’un dietista-nutricionista especialista?Per a fer una valoració objectiva i efectiva,caldrà utilitzar els gràfics de normalitat específics perparàlisi cerebral 9 .En el cas de nens afectes de la síndrome de PradderWilli, sabem que poden cursar amb retard pondero-estaturaldurant els dos primers anys de vida, quan es trobenmés afectats d’una marcada hipotonia muscular. Ique és a partir dels 2 anys, quan comencen a patir unagana incontrolable i inicien el desenvolupament d’obesitat.El dilema se’ns planteja especialment durant elsPEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71dos primers anys de vida: cal controlar la ingesta i permetreun retràs en el guany pondero-estatural? La claupot estar en les mesures complementàries al pes i latalla. Per una banda, es farà un seguiment del pes enrelació a la talla mitjançant el càlcul de l’IMC, que hauriade ser normal (tot i tenir el nen una talla baixa). Peraltra banda, cal tenir en compte que el principal motiuper a que el nen amb Pradder Willi porti un retràstambé en el guany ponderal és el fet que pateixi hipotonia;això fa que tingui un pobre desenvolupament dela musculatura que contribueix a un menor augmentdel pes. Així, si de forma complementària a la mesuradel pes i la talla, es realitzen controls rutinaris del perímetredel braç, plec tricipital i subescapular, i es comparenamb els valors de referència, podrem assegurarnosde que el nen guanya greix però el limitant del pesés la massa muscular. Així, si realitzéssim una intervencióper a estimular-ne el guany pondero-estatural, podriemcomprovar si el guany de pes es produeix a expensesde teixit adipós i no massa magra.En conclusió, l’ús de mesures senzilles i ràpides de valoraciónutricional contribueixen al diagnòstic de diversespatologies així com a la presa de decisions en el seguimentapropiat de nens afectats de patologies quecursen amb alteracions del creixement i de la composiciócorporal. La optimització de l’estat nutricional, i elsuport en pediatria per part d’especialistes en nutriciópot prevenir i reduir les complicacions derivades demalalties cròniques, i per tant reduir la despesa sanitàriaa llarg termini i millorar la qualitat de vida 1 . Així, lacorrecta protocolització de la valoració de l’estat nutricionalen pediatria, tant a nivell de primària com a nivellhospitalari serà essencial per a detectar els casosen què es precisi suport dietètic o nutricional.Bibliografia1. Agostoni C et al. The Need for Nutrition Support Teams in PediatricUnits: A Commentary by the ESPGHAN Committee on Nutrition. Journalof Pediatric Gastroenterology and Nutrition 2005; 41.2. Barker DJP. In utero programming of chronic disease. Clinical Science1998; 95: 115-128.3. Barker DJP. The Developmental Origins of Adult Disease. Journal of theAmerican College of Nutrition 2004; 23: 588S-595S.4. Brandt I et al. Catch-up growth of supine length/height of very low birthweight, small for gestational age preterm infants to adulthood. TheJournal of pediatrics 2005; 147: 662-668.5. Brandt I, Sticker EJ, Lentze MJ. Catch-up growth of head circumferenceof very low birth weight, small for gestational age preterm infantsand mental development to adulthood. The Journal of pediatrics2003;142:463-8.6. Carrascosa A et al. Children born small for gestational age (SGA) whofail to achieve catch up growth by 2-8 years of age are short from infancyto adulthood. Data from a cross-sectional study of 486 Spanishchildren. Pediatr Endocrinol Rev 2006; 4: 15-27.7. Casey P. Growth of Low Birth Weight Preterm Children. Seminars in perinatology2008; 32: 20-27.8. Cheong JLY et al. Head Growth in Preterm Infants: Correlation WithMagnetic Resonance Imaging and Neurodevelopmental Outcome. Pediatrics2008; 121: e1.534-e1.540.9. Day SM et al. Growth patterns in a population of children and adolescentswith cerebral palsy. Developmental Medicine & Child Neurology2007; 49: 167-171.S15