Vilaweb - Llibre d'estil

ComentarisLa redacció d’aquesta notícia és, en general, ben lligada, exceptuant-ne, potser, ladisposició de l’últim període. Però hi apareixen errades ortogràfiques, lèxiques i sintàctiquesque l’emmascaren, algun clixé i alguna repetició innecessària.ortografia-tipografia– ‘al·liat’, ‘xiíta’, ‘baazista’, no són les grafies correctes (sinó ‘aliat’, ‘xiïta’, ‘baasista’).– el nom del secretari de defensa ha d’anar entre comes.– ‘Consell Nacional Iraquià’ i ‘Consell nacional iraquià’: un mateix nom propi escrit de duesmaneres (la bona és la primera).lèxic– ‘clau’ (aliat) i ‘referent’ són dos termes per a expressar un mateix atribut; amb un n’hi haprou.– ‘registressin’ significant ‘escorcollessin’ no és genuí.– ‘encapçalat’ i ‘comptar amb’ se solen fer servir abusivament (també en aquest text).– ‘desconfiar’ no és ‘malfiar-se’, com sembla que és el cas.– ‘per la seva banda’: falca d’enllaç, sovint poc adient, com aquí.morfosintaxi– ‘després que avui registressin… confisquessin’, la construcció ‘després + que + subjuntiu’és estranya, violenta.– ‘confisquessin ordinadors…’, manca un complement, indirecte o circumstancial (elsordinadors es confisquen a algú i/o d’algun lloc).– temps verbals impropis: ‘Chalabi, que ha encapçalat l'oposició a Saddam des de l'exili’: elgovern de Saddam i l’exili de Chalabi són pretèrits llunyans en el moment de redactar lanotícia; a més, ‘ha encapçalat’ es refereix a un passat dintre d’un passat més dilatat.• ‘ha estat l’home de confiança’: potser hi convindria més ‘era l’home…’, considerant que esrefereix a un passat recent, d’alguna manera no acabat (imperfet).• ‘el va considerar’: si el passat de referència es representa amb un indefinit o un imperfet(‘ha estat’, ‘era’), un passat més anterior, i sintàcticament dependent, no es pot representaramb un perfet simple, sinó amb un imperfet o un plusquam perfet (‘el considerava’, ‘l’haviaconsiderat’).• ‘ha explicat que el Pentàgon suspenia’: si de cas, ‘havia suspès’ (si és un fet consumat), o‘suspendria’ (si encara s’ha de consumar).–’ En els darrers temps’: quan un espai de temps es compta, com en aquest cas, des delmoment de qui s’hi refereix, el català popular l’indica amb el determinant ‘aquest’ (‘aquestsdarrers temps’).– ‘en posar en dubte’: la preposició ‘en’ no introdueix un infinitiu causal.– ‘possible candidat’, hi manca un determinador (‘un’, per exemple).–’desconfiar per’: és ‘desconfiar de’, no ‘per’ (igualment, ‘malfiar-se de’).103