a preposició, en funció locativa té la preferència sobre ‘en’, si no és per raons eufòniques; avegades emprada indegudament en lloc de la preposició ‘de’. (Vegeu cap. VIII Apunts dellengua, Sintaxi, Qüestions generals, 8.)abassegar significa ‘acaparar’, no pas ‘aclaparar’, ‘anorrear’, ‘devastar’...absolut (en absolut) calc gens recomanable, en lloc de ‘gens ni mica’, ‘de cap manera’.aC abans de Crist (s’escriu junt, ‘a’ minúscula i ‘C’ majúscula).acabar amb introdueix el complement que indica el final d'una activitat... (‘el míting va acabar(-se)amb l'himne’: l'himne és l'acte final del míting); no significa ‘eradicar’, ‘posar fi’, ‘abolir’...(Vegeu cap. VIII Apunts de llengua, Sintaxi, Qüestions generals, 3.)accedir aplicat constantment i abusiva en lloc de ‘anar’, ‘arribar’, ‘entrar’...acollir usat en excés per a indicar l’espai on s’esdevé un acte, etc.acondicionar ha d'ésser ‘condicionar’ (en tot cas, no significa ‘adaptar’, ‘arreglar’, ‘rehabilitar’,‘renovar').administració en el sentit d’organització de govern, no s'ha d'usar en plural: cada país en té unade sola, formada per totes les instàncies de regiment de la cosa pública, de la municipalitatal govern general.agilitar i no pas ‘agilitzar’.aglutinar no significa ‘agregar’, ‘conjuminar’, ‘aplegar’, sinó ‘unir amb vesc, goma...’Aiacciu capital de Còrsega (no pas fr. Ajaccio).Ais de Provença ciutat occitana (no pas fr. Aix-en-Provence).així com locució conjuntiva comparativa (‘així com aquest no para, aquell sempre es distreu’), nopas il·lativa; no significa, doncs, ‘i, també, com també...’ (‘Es van lliurar els premis i també[no pas ‘així com’] les mencions honorífiques'.)així que locució adverbial de temps, equivalent a ‘tan bon punt com’ (‘així que X. va arribar, vacomençar la sessió’); no significa ‘de manera que’.ajornar deixar per a una altra data; no és sinònim de ‘posposar’.ajuntament sinònim de ‘municipalitat’, aplicat sobretot a Espanya i a l’Amèrica hispana; no éssinònim de ‘casa de la vila’, ni de ‘municipi’.Àlaba regió basca (no pas es. Àlava, ni eu. Araba).Al-Aiun ciutat del Sàhara Occidental (si no comença frase, al-Aiun).Albi ciutat occitana (no pas Albí).alcalde sinònim de ‘batlle’, sobretot a Espanya i a l’Amèrica hispana.Alep ciutat siriana.Alger capital d’Algèria (no pas es. Argel).algerí gentilici d’Alger (no pas ‘algerià’, ni ‘argelí’ o ‘argelià’).Algèria país de l’Àfrica septentrional (no pas es. Argèlia).algerià gentilici d’Algèria (no pas ‘algerí’, ni ‘argelí’ o ‘argelià’).àlgid no significa ‘màxim’, ‘suprem’, ‘zenital’, sinó ‘molt fred’, ‘glacial’ (no escriurem, doncs, ‘elmoment àlgid del debat’, sinó 'moment fort').algun adjectiu i pronom indefinit, no quantitatiu; no convé a termes no susceptibles d’ésser entesosindeterminadament, com ara ‘temps’ ('un quant temps', no pas 'algun temps'; vegeu, amés, ‘divers’, ‘quant’, ‘un’).106
altre adjectiu i pronom indefinit, no quantitatiu; indica diversitat (va acompanyat de 'un' o d'algundeterminador equiparable. Vegeu cap. VIII Apunts de llengua, Sintaxi, Qüestionsparticulars, 1).Alvèrnia regió occitana (no pas Alvernya, ni oc. Auvernha, ni fr. Auvergne).amazic (amaziga) poble de l’Àfrica septentrional i la llengua que li és pròpia.amb entre més usos, acompanya termes que designen mitjans de transport ‘anar amb cotxe.(Vegeu cap. VIII Apunts de llengua, Sintaxi, Qüestions generals, 8.)àmbit vegeu ‘món’.amerindi gentilici que designa els aborígens americans (tret dels inuit).Ankarà capital de Turquia (amb accent a la 'a' final).Antíbol ciutat occitana (no pas fr. Antibes).Anvers ciutat de Flandes (la forma ct. fóra Antuèrpia, més acostada al nl. Antwerpen i usada perLluís de Requesens).aplec (aplegar) substitueix amb avantatge ‘trobada’ ('trobar-se', 'fer una trobada'); no hi ha motiuper a considerar aquest ús exclusivament ‘folclòric.ara bé calc innecessari, en lloc de ‘ara’, ‘però’...àrea vegeu ‘zona’.Arieja riu occità (no pas fr. Ariège).Arle ciutat occitana (no pas fr. Arles; no s'ha de confondre amb Arles, la vila del Vallespir).arreu utilitzat abusivament en lloc de ‘a tot arreu’, ‘pertot arreu’, essent així que significa ‘seguit,sense intervals’, ‘atapeït’ (‘les campanes de la seu, van tocant arreu, arreu’).Aurènja ciutat occitana (no pas fr. Orange).Avinyó ciutat occitana (no pas fr. Avignon, ni oc. Avinhon).balear, baleàric gentilici de les Illes Balears; ara, els habitants de les Illes no són ni balears nibaleàrics, sinó mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs...banc de dades equivalent de ‘data base’, preferible a la traducció servil ‘base de dades’.Bangladesh país de l’Àsia meridional (no pas Bangla Desh).Barbastre vila aragonesa.Bascònia regió del País Basc que engloba Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.Bàssora ciutat iraquiana.Bastia ciutat corsa.batlle cap d’una corporació municipal; preferible a ‘alcalde’ en tots els àmbits, propis i forans, tretd’Espanya i l’Amèrica hispana.berber no ‘bereber’.Bèrgam ciutat italiana.Bielorússia país de l’Europa oriental (no pas Belarús, ni Belorússia).Bilbao capital de Biscaia (no pas eu. Bilbo).Biscaia regió basca.blau-grana sempre, mai ‘blau-granes’.blocar (blocatge) no pas ‘bloquejar’ (ni ‘bloqueig’. Vegeu cap. VIII Apunts de llengua, Lèxic,Observacions, 1).107
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40:
VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42:
VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44:
equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46:
VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48:
El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50:
Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52:
és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54:
Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona
Change language