Ús apropiat– Els refereix a persones, igual que els pronoms personals correlatius (‘ell’, 'ella'...).Allà on 'ell, ells' no és d’ús pertinent, tampoc no ho és l'ús del possessiu de tercera persona.Com hem dit en parlant del pronom ‘ell’, ‘seu’ sols s'aplica en principi a persones opersonificacions, però no a coses, abstraccions, etc.– Els tracta com a adjectius o pronoms determinatius, no pas ‘qualificatius’.Els aplica, doncs, per determinar, val a dir: destriar, resoldre un equívoc o dissipar unapossible confusió.– En fa un ús molt sobri.Segurament per aquesta funció determinativa que el català els ajudica, en pot prescindir, ien prescindeix, quan algunes altres llengües els necessiten. De fet, tota vegada que larelació posseït/possessor és inequívoca o es pot suposar fàcilment, el català sol prescindirdels possessius, també dels de tercera persona.A títol d'il·lustració, segueixen uns quants exemples de ‘seu, seus’ apropiats, abusius odolents.Ús abusiu o impropiEl president es va reunir amb el seu secretari i amb el del vice-president.C. no admet més lideratge que el del seu banc.Alemanya imposa el seu model d'Europa.American Airlines va avisar fa dues setmanes de possibles impostors entre el seupersonal.New.net arriba a acords per estendre els seus noms de domini.Una imatge del congrés dels socialistes balears, el més tranquil de la seva història.La minoria ecologista no va poder imposar el seu punt de vista al comunicat final.El grup T. augmenta un 60% les seves vendes (hi sobra ‘seves’).Sempre ha de netejar les seves mans (‘s’ha de netejar’, ‘li ha de netejar’ les mans).Va obrir les seves portes com a sala d'exposicions el 1985 (‘seves’ hi sobra).Una ruta terrestre transsahariana que enllaçava el centre del continent africà amb lesseves ribes mediterrànies (‘seves’ abusiu; ‘amb les ribes de la Mediterrània’).L'OCDE té els seus dubtes sobre el règim fiscal suís aplicat a societats estrangeres (hisobra ‘els seus’).Segons L’Hebdo un 70% del fons gestionat per certes entitats suïsses té el seu origenen diners no declarats (‘seu’ hi sobra, ‘té l’origen’).Estima el país i coneix tots els seus racons (‘seus’ impropi, ‘en coneix tots els racons’).Una partitura clara. Totes les seves notes són radiants (‘seves’ impropi, ‘totes les noteshi són radiants’).64
L’euro manté la seva feblesa, malgrat les decisions preses (‘seva’ impropi, ‘l’euro esmanté feble...’).Una herba remeiera se'm mostra amb les seves floretes blaves, d’una bellesa exquisida(‘seves’ hi sobra).Els espectadors deixen els seus abrics al guarda-roba (‘l'abric’, en singular, sense‘seu’).Cada gènere té uns recursos propis que has de dominar per arribar al públic, però totstenen el seu punt de dificultat (‘seu’ impropi, ‘un punt de dificultat’).Ni volem ofendre els qui creuen cegament en aquest concurs, ni donar més argumentsals seus detractors (‘seus’ impropi, ‘als qui el detracten’).4. ‘es’El pronom ‘es’ s’usa com a complement reflexiu (‘es renta les mans’), com a complementdels verbs dits pronominals (‘veure-s’hi de nit’) i oracions impersonals ('en aquest llit, ja nos'hi dorm'), però també serveix per formar oracions passives reflexes. Ara, 'es' no fa ni ha defer mai de subjecte.a) 'La cultura es gestiona amb uns paràmetres diferents dels d’una empresa'. El subjected’aquesta oració és, inequívocament, 'la cultura' (amb el verb en singular), i 'es' hi fa decomplement: representa allò que la cultura gestiona.Literalment, la frase no diu pas que hom gestioni la cultura (diversament de com gestionariauna empresa), sinó que ‘la cultura es gestiona a si mateixa’, com si fos l’agent de la sevapròpia gestió. Aquesta frase, d’expressió activa, és de significat passiu ('la cosa gestionadaés la cultura'), i en diem 'passiva reflexa' perquè l'acció, representada pel pronom 'es', esreflecteix contra el subjecte.b) 'Contínuament es pretén inculcar fantasies de consum'. Aquesta frase no diu que lesfantasies s'inculquin a si mateixes, o pretenguin fer-ho, sinó que hi ha algú, alguna cosa, queho pretén. És a dir, 'fantasies de consum' sols pot ésser el complement directe de la frase, illavors el subjecte ha d'ésser forçosament 'es'.Del mateix patró és aquesta altra frase: ‘Els africans, se’ls manté en un estat dedependència permanent’. No hi ha dubte que ‘els’ hi fa de complement directe i que ‘es’ solspot fer-hi de subjecte. 87Doncs bé, si en català la funció de subjecte no és pròpia del pronom ‘es’, les frases del grupb) (en les quals ‘es’ fa de subjecte) són mal construïdes.Vegem ara unes poques frases més del grup a), pròpies de la llengua, i també del grup b),que no ho són i que s'han d'evitar.87 Una frase ben distinta és: ‘Per N. els arguments d’un debat són tan importants que se’ls prepara aconsciència’, on ‘se’ no és ni subjecte (que és ‘N.’), ni complement directe (que és ‘els’), sinó complementindirecte: els prepara ‘per a si’.65
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63: El projecte pot servir per comunica
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona