8. Tres preposicions i una locució conjuntivaLes preposicions presenten usos vacil·lants en moltes llengües, també en català. Acíúnicament s’esquematitzen uns pocs usos de ‘a’ i ‘amb’ i l’abús que es fa de ‘davant’; en unaaltra secció s’examina amb més detall l’ús de per / per a.a) La preposició ‘a’ local (tant si indica direcció com si no) té preferència sobre ‘en’.Tanmateix, per raons eufòniques, davant ‘un’, ‘algun’, ‘aquest’ i similars (amb les flexionscorresponents), hi solem posar ‘en’.La notícia es pot llegir a la pàgina web de P. (però ‘en una pàgina web’).La gent vol viure a ciutats grans o a Barcelona (millor que no ‘en ciutats grans’).Una novel·la ambientada a la Catalunya de la guerra (millor que no ‘en la Catalunya...’).b) Sobre la preposició ‘amb’ n’hi haurà prou de dir que el català popular tradicional consideraels mitjans de transport des d’una òptica instrumental, i que per això hi aplica aquestapreposició, que s’ha de preferir a ‘en’.Prepara un gran viatge amb avió (o ‘amb un vaixell de luxe’);Anava amb tren (o ‘amb autocar, camió...’)Sempre corre amb bicicleta (amb patinet). 75c) Com és sabut, ‘davant’ pot fer adés d’adverbi, adés de preposició, però en aquesta últimafunció s'empra massa sovint d’una manera abusiva, gairebé com un equivalent mimètic del’espanyol ‘ante’. Aquest abús s’ha d’evitar en benefici de la preposició o expressió mésidònia en cada cas. Tot seguit oferim uns quants exemples d'un ‘davant’ abusiu substituït peruna possible equivalència més apropiada:A la pressió europea, Suïssa hi ha reaccionat amb una negociació ofensiva (no 'davantla pressió');Vist l’embat de l’oposició B. ha endurit la seva actitud (no 'davant l'embat');Contra els governs que espien els ciutadans, hi ha associacions que proven d’espiar elsgoverns (no 'davant els governs');No és fàcil protegir-se dels components tòxics dels ordinadors vells (no 'davant elscomponents');G. ha demanat suport militar en cas d’una revifada de la violència (no 'davant unarevifada');Indignació general pel retard del TGV (no 'davant el retard');Han cancel·lat el contracte per les crítiques fetes a l'estudi (no 'davant les crítiques').d) Pertocant a ‘ja que’, insistirem en un detall d’ús tradicional, generalment negligit.75 ‘Anar a cavall’ és una locució. Diem, per exemple, ‘anar a cavall d’un camell’, però ‘anar amb camell’, nopas 'anar a camell'.56
D’entrada, tinguem present que el repertori de les conjuncions causals és limitat, sobretot sino ens agraden alguns recursos ('com sigui que', 'per tal com', 'car' 76 i 'puix que') iprescindim de 'com que', tan popular. 77 A la pràctica, això ens deixa únicament duesconjuncions causals: ‘perquè’, que també pot ésser final, 78 i ‘ja que’.Aquest fet deu explicar, segurament, que els mitjans facin servir moltíssim la locucióconjuntiva 'ja que'. Ara, tot i fer-la servir tant, quasi mai no se’n serveixen com la llenguaparlada tradicional, que sol col·locar la frase subordinada, introduïda per ‘ja que’, davantl’oració principal, i no pas al darrere. Val a dir, de la mateixa manera que fa: 'com que nocreuen en el país, s'abstenen a l'hora de votar' (i no pas 's'abstenen a l'hora de votar, comque no creuen en el país'), també sol fer: 'ja que no volen apuntar-s'hi, no els hi comptarem'(i no pas 'no els hi comptarem, ja que no volen apuntar-s'hi'). Doncs bé, és aquest ús ('ja queaixò..., allò'), més avingut amb la llengua popular, el que ha de prevaler a VilaWeb.9. Expressions temporals: aspectes a tenir en compteSobre aquestes expressions hi ha aspectes en què la llengua dels mitjans sol mostrar mésvacil·lació que no la llengua popular tradicional.a) De bon primer, les expressions temporals determinades, que equivalen a una datació, nique sigui dilatada (aquest estiu, l’any 1998) no volen preposició, però sí que en demanen lesque designen una mera circumstància temporal indefinida. Vegem-ho amb uns pocsexemples de cada.– Indicació temporal determinada, datada, sense preposició:La nova línia de metro s’estrenarà l’any vinent (o l’any que ve);Les eleccions es fan aquest mes (o la setmana entrant);La primavera del 1992, Mali feia el pacte nacional;La solució, ja ens l’havia donada el gran matemàtic Clairaut el segle XVIII;L’estiu del 1994 un incendi va cremar mig país;El destí d’aquest element físic el segle XVI havia de canviar. 7976 La conjunció ‘car’ havia estat molt usada, en la llengua escrita, abans d’ésser condemnada i quasibandejada, fa una vintena d'anys, per pruïja de 'naturalitat'. Però és tan pràctica i convenient que esrecomana sola, i a VilaWeb no se censura.77 En alguns territoris s'empra 'com' en lloc de 'com que', un ús que la gramàtica normativa no avala.78 ‘La gent ha votat el candidat B. perquè tenia més presència’ (causal), ‘perquè rebaixi els impostos comprometia’ (final).79 Observem que, en una frase com 'el destí d’aquest element físic havia de canviar el segle XVI', el conjunt'el segle XVI' tant pot ésser el complement directe de ‘canviar’ com un circumstancial de datació. En casossemblants es pot alterar l'ordre, o la construcció, de la frase per dissipar l'equívoc: 'el segle XVI el destíd'aquest element físic havia de canviar' (circumstancial); 'aquest element físic havia de fer canviar el segleXVI' (complement directe).57
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona