Vilaweb - Llibre d'estil

c) obres plàstiques (escultura, pintura...): la pràctica més habitual és de traduir-ne els títols,però també hi ha alguna excepció:‘Les senyoretes d’Avinyó’, però ‘Beaucoup de monde’ (quadre d’en Miró).Observacions– Sobre els noms de periòdics catalans que comencen amb un article determinat, aquests’hauria de tractar, ortogràficament, com qualsevol altre (com l’article que acompanya algunstopònims catalans).– Quant als títols pròpiament dits, tant si són d’obra major com menor, van entre cometes.Ara, títols musicals genèrics, a l’estil de Concert de piano núm. 2, Sonata per a clavicordi,etc., van sense; també hi van, sense, Oratori de Nadal, Passió de Sant Mateu, SimfoniaPatètica i similars.– En anglès, tots els mots d’un títol solen anar amb inicial majúscula, tret de les partículesque consten de dues lletres o tres.• En canvi, en francès, el primer mot d’un títol va amb inicial majúscula, encara que elprecedeixi un article, determinat o no (que també va amb majúscula inicial).38