Vilaweb - Llibre d'estil

Ara, quan la possibilitat s’expressa amb una frase del tipus ‘és possible que...’, el verb de lafrase subordinada va en subjuntiu, és clar.És possible que surti més tard, el tren.Amb tanta calor és probable que hi hagi restriccions d’aigua.És possible que convingués una mica més d’austeritat.3. Sobre verbs preposicionalsEls verbs dits ‘preposicionals’ són els que regeixen, si més no en determinats usos, unapreposició (o més d’una, però amb sentits diferents), com és ara ‘comptar amb’ (confiar enalgú o alguna cosa), ‘entendre en’ (ésser expert en una qüestió), ‘estar de’ (apreciar),‘participar en’ (tenir part en una activitat), ‘tractar de’ (estudiar, examinar), ‘tractar en’(comerciar).Sobre aquest punt ben important, que ni les gramàtiques solen examinar gaire, ni elsdiccionaris inventarien sistemàticament ni regulen, 68 és convenient d’advertir quedeterminats verbs que, sobretot la llengua escrita, tracta preposicionalment:– o bé no són genuïnament preposicionals:Es passa el dia somniant expedicions (no pas ‘somniant en expedicions).Sempre ho somnia, això (no pas ‘hi somnia’).‘I una pàtria tan petita, que la somio completa’ (no pas ‘hi somio’) (Pere Quart);– o bé tenen, genuïnament, un sentit divers d’aquell que sovint els dóna la llengua escrita:‘acabar amb’, per exemple, no vol dir extingir o fer cessar (una acció), sinó precisamentemprendre-la (després d’una altra):‘La reunió de veïns va acabar amb una baralla’ (va desembocar en una baralla, no vaevitar-la o sufocar-la).‘El debat va acabar amb la votació’ (hi va donar pas, no la va interrompre o impedir).4. Qüestions de concordançaVe't ací uns pocs detalls sobre la matèria que segurament necessiten un recordatori.a) En les oracions compostes lligades amb la conjunció ‘que’ els temps del verb principal isecundari mantenen una certa ‘concordança’ o dependència, especialment, però noúnicament, quan el verb de la frase principal és ‘declaratiu’.’ 69 En efecte, el temps del verb68 Recentment ha aparegut un diccionari de verbs preposicionals, fet més amb un criteri de recull general queno pas de rigor metodològic i discriminatori d’usos genuïns o interferits. Fora d’això, els diccionaris tot just siexemplifiquen alguns usos preposicionals dels verbs quan n’expliquen el valor i la funció que tenen com aintransitius.69 Són verbs com ara: dir, comentar, aventurar, indicar, deduir, exposar, explicar, proposar, assegurar,prometre, jurar... i molts més d’aquests camps de significació.49