eBook DEMO del libro Cuina i Cuiners a la Corona d'Arago i Catalunya - volum II

Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya
276 A- Els primers coŀlectius de cuiners
Obituaris
Any 1931.
El 16 d’abril de 1931 va morir Pedro Arnau.
El setembre de 1931, moriren José Musté i Pablo Sterna.
Any 1932
El 4 de juliol va morir Vicente Granados [no l’he trobat dins el Montepío].
Any 1933
El mes de febrer s’anuncia que Ramón Magel i Luis Alejo van perdre les seves respectives
mullers i Aurelio Gubern va perdre la seva mare. La Revista els dóna el condol.
Any 1935
El mes de gener de 1935 van morir tres socis: Luis Coll, Juan Escrig i José Llata “todos jóvenes,
llenos de entusiasmo”.
Pel novembre va morir José Mª Balaguer, de Benimerfull (València), soci de l’Artística.
Balnearis
Els orígens del termalisme cal situar-lo en temps dels grecs, però hom creu que van ser
els romans els que, més o menys, van donar forma a les instaŀlacions tal com les coneixem avui
dia (a Catalunya ha subsistit el topònim llatí caldes). A finals del segle XIX és quan es produeix el
ressorgiment dels balnearis catalans (Ávila 1994: 20). Aquest investigador n’ha identificat fins a 28
a Catalunya.
Sense ànims de fer un llistat exhaustiu, amb dades a partir de 1890 tenim que es construeix
un nou balneari, els Banys de Sant Vicenç al Pont de Bar (Alt Urgell). El 1898 es fa el projecte del
futur Balneari Vichy Catalán. El 1901 s’inicien les obres del Balneari de Vallfogona de Riucorb. El
1921 es reforma el Balneari de la Puda, de Banyoles. El 1930 es construeix l’actual hotel del Balneari
de Senillers a Lles (Baixa Cerdanya).
Concretament, pel que fa a Sant Hilari Sacalm un investigador local explica que la burgesia
catalana, imitant el que feien els industrials i financers d’Europa, també es dedicava a anar a centres
de repòs sense renunciar al mateix temps a la diversió; això eren els balnearis, establiments per al
gaudi de la hidrologia mèdica, en plena natura i molt indrets de l’entorn per als amants de la natura
i alhora pel romanticisme.
L’any 1880 o el 1881 –segons els autors-, s’hi inaugura un hotel i el 1885 s’hi van fer
remodelacions: “Aleshores l’establiment disposava de 100 habitacions i 250 llits, un menjador per a
250 comensals,... saló galeria per a cafè i un servei de restaurant. N’assumí la direcció Martín Pagès,
amo de l’Hotel Martín, prestigiós restaurant davant el Liceu barceloní, que tancava a l’estiu per dedicarse
a l’establiment de Sant Hilari, la qual cosa garantia una bona qualitat culinària i acurada atenció als
clients. Martín Pagès llogà l’edifici i dirigí totes les dependències que feien referència a serveis hotelers,
per això el nom de l’establiment va ser també Hotel Martín” (Serradesanferm 2003). És ben clar que
durant l’estiu la brigada de Can Martín anava a fer la temporada dins la mateixa empresa (recordo
que el mestre Tresserra m’ho va comentar).
L’any 1886 una publicitat del “Restaurant de los Baños del Milagro” deia: “Este acreditado
establecimiento queda en la presente temporada a cargo del cocinero Juan Serret, el cual tiene el gusto de
ofrecer, al escogido público que concurra al expresado establecimiento balneario, un esmerado servicio
en comidas, bebidas y refrescos, todo a precios de tarifa y convencionales” (La Opinión (Tarragona),
15/07/1886: 3).
Josep Garcia i Fortuny