eBook DEMO del libro Cuina i Cuiners a la Corona d'Arago i Catalunya - volum II

Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya
440 Els nous coŀlectius de cuiners Associació de Cuiners i Rebosters
aliens al Casal. S’inicia un procés d’egocentrisme presidencial que anirà “in crescendo” fins al final de
la publicació. El nº 48 parla de la “Diada dels Cuiners i Rebosters” i d’un Concurs, però tota l’explicació
és confusa. Antonio Ruiz Sánchez, el President, parla del centenari del Montepío i del lliurament d’una
placa comemorativa a Francisco Mollovi [=Mollevi] Olite, el cuiner més antic de Barcelona, que llavors
tenia 95 anys. (Aquest mestre va morir el 2005 a l’edat de 99 anys). Notícia del “IV Certamen Nacional
de Gastronomía” que s’havia de celebrar a Tenerife. El nº 49 (desembre 1998), informa dels participants
del Casal en el Certamen abans esmentat però no es diu qui en foren els guanyadors. El nº 50 i últim
(desembre 1999) dóna notícia de la nova seu del Casal, carrer Basea, 3-9, 1r. 1a. També de la creació
de la F.E.C.A.C.Y.R. (Federació Catalana d’Associacions de Cuiners i Rebosters). No tinc constància
que aquesta nova Federació tingués continuïtat. S’estava preparant el “Premi Catalunya de Cuina i
Rebosteria” per a l’any 2000. S’informa del “Sopar de Germanor” que es va celebrar a l’Hotel Hilton
conjuntament amb el Club de Xefs de Cuina de Catalunya, l’Associació de Cuiners Costa Daurada i
l’Associació de Cuiners i Rebosters de Lleida, com a primer acte de l’esmentada F.E.C.A.C.Y.R.
Aquí s’acabà la trajectòria de la revista “Casal del Cuiner” que, amb 50 números no es pot
comparar amb els 102 de “Revista Culinaria”, publicada pels cuiners abans de la guerra ni amb les
que van publicar l’Artística Culinaria juntament amb l’Aliança de Cambrers. Els Mestres que ens van
precedir foren més constants. Qualsevol publicació d’aquest tipus necessita publicitat: dono fe que, al
llarg de molts números del “Casal del Cuiner”, el company Joan Nivera en va cercar sense pausa i que
més d’una vegada va posar diners seus perquè la revista pogués ser editada.
No he pogut facilitar més informacions perquè el Llibre d’Actes de l’associació va ser destrossat en un
robatori que hi va haver a la nova seu del Casal, segons em comuniquen. Potser sí que valia tant com
un incunable!
Club de Xefs de Catalunya
El Club de Xefs es va gestar just quan jo vaig presentar la meva candidatura com a President
del Casal del Cuiner. Estic informat de moltes trucades telefòniques i moltes entrevistes entre caps de
cuina. En termes polítics hauríem parlat d’un cop d’estat, encara que aquesta expressió pugui semblar
una mica forta. Alguns no entengueren que en el Casal s’havia de donar un rumb nou, encetar un nou
concepte d’asssociacionisme més d’acord amb el temps i amb una obertura al soci. La “dedocràcia” i el
“compadreo” ja havien passat de moda.
Pel que fa a la fugida de socis cap al Club de Xefs, els que sempre foren lleials al Casal, els
incondicionals, es lamentaven contínuament i de cap manera acceptaren aquest comportament. En
tenim un exemple en l’article que va escriure l’amic Francesc Codina Vilar, que seguí al Casal, titulat
Amistad y el despedirse a la “francesa”. Entre altres coses deia: “Pero ahora viene lo lamentable, motivo
de mi escrito, ¿donde está aquella unidad? Y ¿aquella amistad, que entre todos habíamos conseguido?
Aquello ya pasó y con esto no quiero decir que no tengamos amistad y unidad, pues las tenemos y estamos
más unidos que nunca y respaldamos al Presidente y a su Junta en todo lo que nos es posible. Yo me pregunto
por qué gente de anteriores Juntas que han regido esta asociación se han despedido a la “francesa”, como
vulgarmente se dice, o han querido salir por la puerta de atrás; yo creo señores que esto es lamentable
y hay que dar la cara en todo momento... No sólo tenemos que saber estar delante cuando tenemos un
micrófono entre las manos para potenciarnos personalmente, también hay que saber pasar a segundo
plano y cumplir con nuestras obligaciones de socios y de amistad con todos, pues el ser compañeros y crear
unos amigos es el mejor regalo de este “Casal”.
També Jordi Barrera es va fer ressò de la qüestió i es preguntava quants coŀlectius de cuiners
hi havia hagut abans de la creació del Casal, però, sobretot després de la lectura: “De dos libros que
adquiridos para la Biblioteca de este Casal y que casi con toda seguridad han pasado desapercibidos a las
personas que han acudido a ella” (un dels llibres es Casos y cosas del arte culinario, del tantes vegades
esmentat Santacreu). Barrera segueix: “La lectura de estos libros me produjo dos sensaciones bien
Josep Garcia i Fortuny