eBook DEMO del libro Cuina i Cuiners a la Corona d'Arago i Catalunya - volum II

Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya
352 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors.
Ramon Rabasó Figuerola
Aquí es confirma el que en els àmbits de la cuina sempre s’ha dit, i sobretot fet: quan un
professional de la cuina fa una elaboració de les que podríem anomenar salades no calen pesos, és a dir,
la fa “a ojo de buen cubero”; però quan un cuiner vol elaborar una recepta de pastisseria la balança és
fonamental i imprescindible (atès que no he pogut consultar les primeres edicions de l’obra de Rabasó,
no disposo de dades per saber si la diferència de receptes que hi ha entre les diverses edicions correspon
a la pastisseria o a la cuina, o bé a una part de cadascuna).
El descans del guerrer: una aproximació a la vessant humana de Rabasó
Com explica ell mateix, després de tants anys d’estada a l’Argentina, l’any 1951 decideix tornar
als seus orígens: Catalunya. Torna en la primera època peronista. Durant anys havia mantingut una
estreta i sana relació amb la senyoreta, amb els anys senyora, Maria Anglès i Fortuny, de la població d’el
Catllar. Així ho demostren les diferents fotografies i les edicions segona, tercera i quarta del seu llibre
que, progressivament, li envia des de –probablement França– i l’Argentina.
Segurament es tractava d’una amistat d’infantesa que el mestre conserva i conrea amb una
predilecció especial. Ell s’aposenta a la llar de la senyora Anglès, ara ja casada amb el senyor Nicasi
Salort i Dalmau, que l’acull, ja que el mestre Rabasó va romandre solter. Però, home inquiet, no para
d’escriure i de seguir practicant la cuina, ara
com a hobby, lluny del tràfec de les cuines i
tot el seu entorn. En un dels fulls hi ha tota un
plana on podem llegir: “Estamos persuadidos
por necesidad y por nuestras creencias de que la
fuerza de los pueblos libres reside en su unidad. Su
peligro es la discordia. Para lograr esta unidad y
hacer frente al reto de nuestra época, el destino ha
puesto sobre nuestra patria la responsabilidad de
la jefatura del mundo. Palabras pronunciadas por
el presidente Norteamericano, general Eisenhower,
en su primer discurso cuando ocupó el poder.
¿Qué se puede deducir o esperar de semejante
disparate? Antes de la gran guerra los americanos
del Norte decían que los alemanes querían ser los
amos del mundo, por esto destrozaron Alemania
y a otros países. Ahora este “arrastra-latas”? dice
que Norteamerica tiene que tomar la jefatura del
mundo. Pobre humanidad decente lo que le espera
para poderse librar de todos los vampiros que
infectan y desangran el mundo”.
Així s’expressa el 23 de març de 1953, quan
ja estava al Catllar. És tota una declaració de
principis contra l’imperialisme. No he pogut
esbrinar el significat de l’expressió “arrastralatas”,
però pel context potser podríem traduir-la
per “desgraciat” o quelcom semblant.
El mestre Ramon Salvador Rabasó Figuerola.
Encara que ja ha acabat la seva tasca professional,
en terres catalanes encara té el “cuc” de la cuina.
El senyor Gavaldà té un record d’infantesa: veia
Josep Garcia i Fortuny