eBook DEMO del libro Cuina i Cuiners a la Corona d'Arago i Catalunya - volum II

Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya
355 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors.
Ramon Rabasó Figuerola
i el cap de la Casa Militar, tinent coronel Juan Hernández Saravia (Internet. El blog de Gonzalo Sol, El
cocinero de Azaña. Ocio y gastronomía en la República (II), 16.09.06, amb referència al llibre d’Isabel
Herrera amb aquest títol). Però hi ha una actitud d’Azaña poc coneguda, en defensa seva, i és que quan
fou ministre de la Guerra,una de les reformes que va fer a l’exèrcit va dotar les casernes dels soldats amb
un mestre de cuina civil –se’l coneixia com el “Maestro”, figura que, incomprensiblement, va romandre
en època franquista, almenys en els “C.I.R.” -“Centro de Instrucción y Reclutamiento”-, per tal de
controlar i millorar la dieta de la tropa i impedir que els militars professionals de l’època s’enriquissin
amb els subministraments de les vitualles destinades a l’elaboració del “ranxo”.
Huergas, republicà convençut, va salvar-se per poc de ser afusellat pel franquisme i l’any 1947
va passar a ser cap de cuina de l’ambaixador José María de Areilza, Conde de Motrico a Buenos Aires,
el qual, dit sigui de pas, alguns anys després fou president de l’Academia Nacional de Gastronomía
(quan es tracta d’una bona taula, les creences polítiques queden en un segon pla!).
Un autor actual inclou un menú de l’època, probablement de dia festiu:
“Desayuno: café con leche, pan y mantequilla y un bocadillo; almuerzo: huevos fritos, pescado
al horno, ternera asada con ensalada, fruta y café; merienda: Un bocadillo; Cena: tortilla murciana,
menestra, chuletas de ternera empanada, melocotón en almíbar, café y vino de Valdepeñas”. Res a veure
amb els àpats que elaboràvem al campament “Álvarez de Sotomayor” de Viator (Almería), els anys
1967-1968. (Hernández Bueno 2006: 3).
Una altra faceta personal que he detectat entre els seus llibres de comptes, mena de “calaix de
sastre”, és que Rabasó era aficionat a la curació corporal mitjançant les herbes remeieres –fitoteràpiaaixí
com a la medicina naturista. Podem llegir, per exemple, l’ús de la infusió del “diente de léon” per
a les “afecciones del estómago, riñones y vejiga”; l’ortiga que “es un buen depurativo de la sangre y en
muchas afecciones de la piel”. També estava interessat en l’horticultora (tomàquets, meló, síndria) per
aconseguir una major productivitat.
L’any 1950 la salut del mestre no era gaire bona. Dedica dues pàgines a explicar molt acuradament
el tractament durant 3 dies -del 20 al 23 de novembre-, per a l’evacuació de càlculs de la vesícula, que
ell mateix comprova “con un resultado positivo”.
Totes els escrits de Rabasó estan expressats en castellà; aquest fet no ha d’estranyar ja que tota
la seva escolarització va ser en aquella llengua. Però, segons em comentà el sr. Gavaldà, quan Rabasó
torna de l’Argentina parla perfectament el català: no perd mai la llengua materna, que no devia escriure
considerant que les dedicatòries adreçades a la senyora sempre són en castellà.
La seva lectura preferida era variada; veiem que té una anotació del llibre El cocinero de su
Majestad, de Manuel Fernández y Gónzalez, un historiador molt prolífic que descriu la cuina de l’època
de Martínez Motiño (segurament va emprar l’edició de 1939, de Buenos Aires).
El mestre Rabasó va morir el dia 3 de desembre de 1957. L’acta de defunció diu: “Embolia
pulmonar post-operativa. Intervención quirúrgica por adenema de próstata”. Així s’acaba la figura d’un
professional en l’art de la cuina que amb la seva obra va ajudar moltes generacions futures en la seva
formació en l‘art dels fogons.
Una anècdota: una nit de primers de febrer de 2007, durant una trobada amb el bon amic i
gran professional Jaume Turón, al comentar-li que estava enllestint el capítol dedicat al mestre Rabasó,
va explicar-me que l’obra El Práctico havia estat un referent molt important per a ell i afegia que, als
seus deixebles més avançats, quan se n’anaven a un altre establiment per ocupar un càrrec de més
Josep Garcia i Fortuny