nivell_C_solucionari

ELS PRONOMS RELATIUS
Morfosintaxi
Tema 7
Hi ha quatre pronoms relatius invariables (que, què, qui i on), un de variable (el qual, la qual, els quals, les quals)
i un de neutre (la qual cosa / cosa que).
Els pronoms relatius fan d’enllaç entre una oració principal i una subordinada, que pot ser substantiva
o adjectiva. En les oracions subordinades adjectives el pronom relatiu, a més de fer la funció d’enllaç,
representa dins de l’oració subordinada un element de l’oració principal, que anomenem antecedent.
El meu veí treballa en una immobiliària.
+ = El meu veí, que és molt xerraire, treballa en una immobiliària.
El meu veí és molt xerraire. Oració subordinada adjectiva
que = el meu veí
Tipus d’oracions de relatiu
Oracions de relatiu adjectives
Característiques:
– El pronom relatiu encapçala l’oració subordinada i l’enllaça amb l’oració principal.
– El pronom relatiu substitueix un element que ja ha aparegut en l’oració principal; és a dir, té un antecedent
concret.
– El pronom relatiu té una funció sintàctica pròpia.
– L’oració subordinada adjectiva equival a un adjectiu.
Els alumnes que estalviïn podran anar de viatge de fi de curs.
que = els alumnes
Subjecte
= estalviadors (adjectiu)
Les oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives. Les primeres són les que aporten
una informació necessària de l’antecedent, mentre que les explicatives n’afegeixen una informació extra. Les
subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes.
Especificativa Els testimonis que ja han declarat poden sortir de la sala.
[Determina quins són els testimonis que poden sortir de la sala: els que ja han declarat.
Per tant, hi ha testimonis que encara no han declarat i que han de romandre-hi.]
Explicativa Els testimonis, que ja han declarat, poden sortir de la sala.
[En aquest cas tots els testimonis poden sortir de la sala. El fet que ja hagin declarat és
una informació addicional que no afecta el significat del missatge principal.]
123