nivell_C_solucionari

88
EL VERB
Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat ant. perifràstic
serv-í
serv-ires
serv-í
serv-írem
serv-íreu
serv-iren
Morfosintaxi
haguí servit
hagueres servit
hagué servit
haguérem servit
haguéreu servit
hagueren servit
vaig servir
vas servir
va servir
vam servir
vau servir
van servir
vaig haver servit
vas haver servit
va haver servit
vam haver servit
vau haver servit
van haver servit
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
serv-iré
serv-iràs
serv-irà
serv-irem
serv-ireu
serv-iran
hauré servit
hauràs servit
haurà servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit
serv-iria
serv-iries
serv-iria
serv-iríem
serv-iríeu
serv-irien
hauria servit
hauries servit
hauria servit
hauríem servit
hauríeu servit
haurien servit
MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
serv-eix-i
serv-eix-is
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in
hagi servit
hagis servit
hagi servit
hàgim servit
hàgiu servit
hagin servit
Irregularitats de la 3a conjugació
– Irregularitats ortogràfiques
serv-ís
serv-issis
serv-ís
serv-íssim
serv-íssiu
serv-issin
hagués servit
haguessis servit
hagués servit
haguéssim servit
haguéssiu servit
haguessin servit
------serv-eix
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in
Tema 4
La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són incoatius, això vol dir que afegeixen l’increment -eix entre
l’arrel i la desinència en algunes formes del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu:
jo serveixo, ell serveixi, serveixin ells, etc. Els altres, de forma pura, no afegeixen la partícula -eix: escullo, bullo,
obro, cuso, fujo, etc.
Hi ha un grup de verbs que admeten totes dues formes, la incoativa i la pura:
mentir � menteixo / mento
acudir � acudeixo / acudo
consumir � consumeixo / consumo
presumir � presumeixo / presumo
El verb sentir és pur i ho són també la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir-se...). Els únics
derivats que són incoatius són assentir i dissentir:
consento, pressento, ressento; consents, pressents, ressents
assenteixo, dissenteixo; assenteixes, dissenteixes
Alguns dels verbs acabats en -air, -eir, -oir i -uir porten dièresi quan es conjuguen en alguns temps verbals
(païm, obeït, desoïm, traduïu). En aquest sentit, cal recordar que l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional
no porten mai dièresi (conduir, conduint, conduirà, conduiria) i que l’accent gràfic té prioritat sobre la dièresi
(obeíem, obeíeu).