nivell_C_solucionari

94
EL VERB
També es respecta la concordança en les oracions amb funció de complement circumstancial.
L’infinitiu
Morfosintaxi
Vistes les proves presentades, és procedent admetre a tràmit la demanda.
Admesa a tràmit la demanda, citeu les parts.
Adjunta, us trameto la demanda presentada.
Tema 4
És la forma no personal del verb que pot tenir el valor d’un substantiu i és independent de qualsevol matís
temporal.
Tot seguit repassarem els errors més comuns que se solen fer en l’ús dels verbs en infinitiu:
a) L’infinitiu no porta article.
� El començar és el que més costa.
� Començar és el que més costa.
� El fet de començar és el que més costa.
� Haver de començar és el que més costa.
b) L’infinitiu no és un imperatiu.
� Passar a la sala, si us plau.
� Passeu a la sala, si us plau.
c) Al + infinitiu no s’admet en contextos formals.
� A l’acabar el curs es farà un qüestionari de satisfacció.
� En acabar el curs es farà un qüestionari de satisfacció.
� Quan acabi el curs es farà un qüestionari de satisfacció. (més recomanable)
� S’ha suspès el judici al retirar la denúncia.
� S’ha suspès el judici en retirar la denúncia.
� S’ha suspès el judici perquè han retirat la denúncia. (més recomanable)
d) De + infinitiu no té valor condicional.
� De saber-ho, hauríem actuat d’una altra manera.
� Si ho haguéssim sabut, hauríem actuat d’una altra manera.
e) L’infinitiu d’introducció no és correcte.
� Finalment, advertir-lo que si no es presenta serà declarat en rebel·lia.
� Finalment, l’adverteixo que si no es presenta serà declarat en rebel·lia.
� Finalment, convé advertir-lo que si no es presenta serà declarat en rebel·lia.
L’imperatiu
L’imperatiu es forma a partir dels presents d’indicatiu i de subjuntiu. Ja sabem que no té 1a persona del
singular; la 2a persona, del singular i del plural, es forma a partir de l’indicatiu, i la resta de persones (és a dir,
3a del singular i 1a i 3a del plural) es formen a partir del subjuntiu.