nivell_C_solucionari

222
EL TEXT ARGUMENTATIU
Text que s’elabora amb l’objectiu d’exposar una opinió i raonar-la per tal de convèncer el lector.
Un article d’opinió, una crítica, un editorial o una carta al director d’un diari, per exemple, poden ser
considerats textos argumentatius. És el tipus de text que permet més subjectivitat i destaca més que cap
altre per la força suggestiva del contingut.
Hi abunden frases coordinades i subordinades, així com els verbs i els adjectius valoratius i les expressions
connotatives. A més, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingüístiques per donar cohesió
interna i seguir el fil argumental de les idees exposades.
Generalment els textos argumentatius porten un títol per situar el lector i consten de tres parts ben
diferenciades:
Expressió escrita
Tema 9
1. Introducció: s’hi presenta breument el tema i s’hi anuncia quina és la postura que l’autor defensarà.
2. Desenvolupament: s’hi expressen els arguments que defineixen la postura de l’autor; normalment
s’organitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un paràgraf.
3. Conclusió: sintetitza en un paràgraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades,
l’autor segueix l’estratègia de deixar el final obert, formulant algunes preguntes al lector.
VISCA LA XOCOLATA
de Maria de la Pau Janer
N’estava segura. Hi ha coses que ens resulten d’una obvietat absoluta i no acabam d’entendre per
quina raó els altres no les veuen amb la mateixa llum diàfana. Qui podria dubtar dels avantatges
evidents de la xocolata? A vegades, ens costa descriure allò que ens agrada. És lògic: les coses que
ens sedueixen no admeten sovint gaires raons. Ens fascinen i prou. Qui tendria l’habilitat suficient
per explicar com se’ns desfà la xocolata a la boca? Aquell regust amarg i magnífic de la xocolata
negra deu ser una prova de l’existència dels déus. L’instant en què ens recorrem amb la punta
de la llengua els llavis per assaborir-ne l’últim rastre queda gravat a la nostra memòria. Hi resta
enregistrat per sempre, com passa amb els moments màgics en què assaborim el plaer. Hi ha tants
plaers per recordar: el d’un bon llibre, el d’aquell viatge, el de la intensitat dels amors, el d’una
aroma, el de la xocolata.
No fa gaire, la revista Heart ha publicat un estudi en el qual explica que la xocolata negra redueix
el risc de malalties cardíaques. És, doncs, magnífica per a la salut. A més, contraresta els efectes
negatius de l’hàbit de fumar a causa de la presència de polifenols, que és una substància que
millora el flux sanguini de les artèries. El secret és l’alt contingut d’antioxidants que té la xocolata
negra. En conté més per gram que qualsevol altre aliment o beguda. Menjar una mica de xocolata
negra al dia evita l’enduriment de les artèries i millora l’estat físic de les persones.
Hi ha qui necessita justificacions per fer allò que li agrada. Si no tengués una justificació a la qual
aferrar-se, viuria amb el pensament ple d’estranys remordiments. (És curiós, però hi ha gent que
viu amb mala consciència els plaers de la vida.) N’hi ha d’altres que no necessitam cap tipus de
suport racional que corrobori la bondat del que ens agrada.
Avui, 10 de gener de 2006