nivell_C_solucionari

LES PREPOSICIONS
Remarques ortogràfiques
A l’hora d’escriure les preposicions, cal tenir en compte alguns aspectes ortogràfics que ja hem comentat
anteriorment: l’apòstrof i les contraccions.
Usos de les preposicions
Complement directe i complement indirecte
Tal com ja hem explicat en l’apartat sobre funcions sintàctiques, en català, per norma general, el CD no
necessita cap lligam que l’uneixi al verb i, per tant, no va precedit de la preposició a, tant si aquest CD
correspon a persones com a coses. En canvi, aquesta preposició sí que introdueix el CI, el qual també pot
anar introduït per la preposició composta per a.
Morfosintaxi
Busquem el Miquel.
CD
Busquem la maleta.
CD
Excepcions: casos en què la preposició a introdueix el CD referit a persones
Escric a la Mariona.
CI
Han deixat un paquet per al teu pare.
CI
Quan el CD és un pronom personal fort. L’acusada em mirava a mi i no a tu.
Quan el CD és el pronom tothom, tots/totes, ningú, algú.
(En aquests casos, la preposició és opcional.)
L’agent de policia va entrar a l’establiment i no hi va
trobar (a) ningú.
El jutge va amonestar (a) tothom de la sala.
Tema 8
Quan hi ha un verb sobreentès. El mosso d’esquadra número 525 va arrestar Manel
Camps Solà i el mosso d’esquadra número 320 a Dolors
Sala Puig.
Jo convido en Manel i tu a la Dolors.
Quan es tracta d’una oració recíproca (l’un a l’altre i
variants).
Quan el CD és el qual, la qual, els quals, les quals o
l’interrogatiu qui. (En aquests casos, la preposició desfà
l’ambigüitat de la frase.)
Es pintaven l’una a l’altra.
Els testimonis, als quals van citar a judici, no es van
personar.
A qui va sentir la secretària judicial?
Quan són contextos ambigus o confusos. El Girona va pujar a primera divisió, després de guanyar
al Madrid.
Quan traslladem el CD al començament de la frase. Al magistrat no el convenç la versió del demandant.
Complement circumstancial de lloc
Regla general
Verbs de direcció o moviment (anar, venir, tornar,
arribar, pujar, baixar, arribar, marxar)
Verbs de situació, presència o repòs (estar, haver-hi,
romandre, ser, trobar-se, viure)
a He arribat tard a l’estació.
Vam pujar al Puigmal de nit.
en Han viscut en ciutats diferents durant dos anys.
El Jutjat està en situació d’alerta.
135