nivell_C_solucionari

EL VERB Tema 4
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb u quan està en posició tònica i amb o quan està en
posició àtona: cullo – collim, cus – cosíeu, escups – escopirà, surto – sortí, tusso – tossiríem.
Els verbs tenir i venir alternen e /i en l’arrel de les formes verbals (tinc – tenia, vindré – veniu). Cal recordar que
els infinitius tindre i vindre no són adequats al registre estàndard. A més, com veurem més endavant, la 1a
persona del present d’indicatiu d’aquests verbs té el radical velaritzat: tinc, vinc.
El verb lluir és pur quan vol dir emetre llum i incoatiu quan vol dir fer goig:
– Irregularitats morfològiques
Morfosintaxi
El sol lluu.
Aquest vestit no et llueix gens.
En la forma estàndard hi ha alguns verbs que tenen el participi irregular:
establir � establert
imprimir � imprès
morir � mort
obrir � obert
omplir � omplert
Més endavant, en l’apartat d’Usos de modes i temps verbals, hi trobareu més exemples.
També hi ha alguns verbs que els tractem com si fossin de la 1a conjugació i que en realitat són de la 3a. Són
aquests:
� reflexar, traicionar, pol·lucionar, garantitzar, col·lisionar
� reflectir, trair, pol·luir, garantir, col·lidir
Per tant, són incorrectes les formes *reflexa, *traiciona o *garantitza, etc., i cal dir reflecteix, traeix o garanteix.
Els verbs velars
Són els que acaben en consonant velar (-c / -g) en la primera persona del singular del present d’indicatiu.
Aquest fet comporta uns canvis: en totes les persones del present de subjuntiu, de l’imperfet de subjuntiu i
del passat simple; en totes o algunes persones de l’imperatiu, i en algunes formes del participi.
Infinitiu
1a pers.
pres. ind.
Present
subjuntiu
Imperfet
subjuntiu
Passat
simple
absoldre absolc absolgui absolgués absolguí
Imperatiu Participi
absol
absolgui (ell)
absolguem
(nos.)
absoleu
absolguin
(ells)
absolt
89