nivell_C_solucionari

LES PREPOSICIONS
per a Finalitat, objecte, destinació Aquestes begudes són per al pica-pica de dimarts.
El parany serveix per a la immobilització d’un vehicle.
He comprat un gos per a la Mònica.
Concreció temporal, terme, adiament I si ho deixem per al dia 20 d’abril?
Remarques
En general, per i per a en català es corresponen,
respectivament, amb por i para en castellà.
138 Morfosintaxi
He traído un regalo de Colombia para Clara.
He portat un regal de Colòmbia per a la Clara.
Siempre comenta que trabaja por amor al arte.
Sempre comenta que treballa per amor a l’art.
Davant d’infinitiu, no cal que utilitzem per a, sinó per. L’han denunciat per haver agredit un menor.
Anirem a les illes Medes per fer submarinisme.
Davant d’adverbi o conjunció, també utilitzarem per en
tots dos casos.
Canvi de preposicions
El judici no es pot ajornar per demà passat.
Jo li ho compraria ara per si s’exhaureixen.
Tema 8
Tal com ja hem comentat en l’apartat dels verbs, els preposicionals que regeixen en o amb (confiar en, pensar
en, conformar-se amb, amenaçar amb, etc.) cal que canviïn aquestes preposicions per a o de si el complement
preposicional comença amb un verb en infinitiu.
Vés amb compte amb el penya-segat. � Vés amb compte amb no caure pel penya-segat.
� Vés amb compte a/de no caure pel penya-segat.
Confiem en la sort. � Confiem en guanyar el proper campionat de botifarra.
� Confiem a/de guanyar el proper campionat de botifarra.
Caiguda de preposicions
En la formació de les locucions conjuntives que es construeixen amb preposicions compostes (des de, fins a)
cau la preposició situada més a prop de la conjunció que.
� Es troba en parador desconegut des de la seva fugida de la presó.
� Es troba en parador desconegut des de que va fugir de la presó.
� Es troba en parador desconegut des que va fugir de la presó.
Els verbs preposicionals sempre perden la preposició quan van davant de la conjunció que. Ara bé, a vegades
aquesta supressió pot originar estructures forçades, que es poden resoldre col·locant la paraula fet entre la
preposició i la conjunció que.
� M’he acostumat a que em portin en cotxe a la feina.
� M’he acostumat que / al fet que em portin en cotxe a la feina.
� No ens vam recordar de que havíem de comprar tomates.
� No ens vam recordar que / del fet que havíem de comprar tomates.