nivell_C_solucionari

DERIVACIÓ
Infixos
Lèxic
Tema 1
Els infixos són el tipus d’afixos que se situen entre l’arrel i el sufix. En general no tenen cap valor semàntic,
però en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els
verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), d’insuficiència (endormiscar-se) o d’intensitat
(allargassar).
Remarques
Infix Exemple
-al-, -ol- apegalós, rajolí
-all-, -ell-, -ill-, -oll- ceballut, gotellada, branquilló, potollar
-an-, -en-, -in-, -on- cridaner, nomenar, blanquinós, sangonent
-ar-, -arr-, -er- llargarut, pontarró, camperol
-ass-, -iss-, -oss-, -uss- eugassada, borrissol, picossada, cantussar
-at-, -et-, -ot- peixater, ferreter, parlotejar
-atx-, -itx-, -itj-, -ij- esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol
-eg-, -ic-, -uc- lladregot, porticó, menjucar
-isc-, -isqu-, -usc- endormiscat, plovisquejar, pedruscall
Quan formem mots nous a partir del procés de derivació sovint afegim a l’arrel o mot primitiu afixos propis
de la llengua castellana quan en català el mot es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. És el cas de
mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, col·lidir o garantir, que per influència del castellà
formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *col·lisionar i *garantitzar.
u EXERCICIS
1. Aparelleu els derivats següents amb les definicions que els corresponen.
fill: afillar, enfillat, fillada, fillastre, filleta, fillol
Persona de qui som padrins:
Tots els fills d’algú:
Fill del cònjuge:
Ple de fills:
Filla petita:
Adoptar com a fill/a:
blanc: blancor o blancúria, blanqueig, blanquejar, blanquinós, emblancar, emblanquir o emblanquinar
Qualitat de blanc:
Operació per legalitzar diner negre:
D’un color tirant a blanc:
Pintar de blanc:
Legalitzar diner negre:
Aplicar una capa molt fina de guix:
165