nivell_C_solucionari

EL SUBSTANTIU I L’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE
72 Morfosintaxi
-e, -o, -u masculí / -a femení
-e / -a
-o / -a
-u / -a
pediatre
alumne
psiquiatre
mestre
ministre
fillastre
rapsode
arquitecte
moro
monjo
viudo
reu
ateu
Substantius Adjectius
pediatra
alumna
psiquiatra
mestra
ministra
fillastra
rapsoda
arquitecta
mora
monja
viuda
rea
atea
pobre
ample
culte
vague
altre
esquerre
negre
addicte
fondo
flonjo
moreno
europeu
hebreu
pobra
ampla
culta
vaga
altra
esquerra
negra
addicta
fonda
flonja
morena
europea
hebrea
Els mots que canvien la -u final per una -a són els que en masculí tenen com a terminació el diftong
decreixent -eu : plebeu � plebea, però nadiu � nadiua.
Tema 3
En general, els adjectius que canvien la -e del masculí per una -a en el femení són els que en castellà (i en
masculí) acaben en -o. Cal tenir en compte, però, que hi ha un cert nombre d’adjectius acabats en -e que són
invariables (vegeu l’apartat g).
c) Afegim la terminació -na als masculins que acaben en vocal tònica.
-vocal tònica masculí / -na femení
germà
cosí
lleó
degà
Substantius Adjectius
germana
cosina
lleona
degana
pla
amè
oportú
comú
plana
amena
oportuna
comuna
Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tònica, també fa aquesta flexió: orfe � òrfena.
d) Afegim un sufix feminitzador al masculí.
Masculí + sufix feminitzador
-essa
-ina
Sufix Substantius Adjectius
jutge
poeta
abat
duc
gall
heroi
tsar
jutgessa
poetessa
abadessa
duquessa
gallina
heroïna
tsarina
Tingueu en compte que substantius com pagès, burgès, marquès i príncep no fan el femení amb el sufix -essa,
sinó que formen part dels casos en què afegim una -a al masculí (vegeu l’apartat a): pagès � pagesa; burgès
� burgesa; marquès � marquesa; príncep � princesa.