nivell_C_solucionari

54
L’ORACIÓ
L’oració és la unitat mínima de comunicació amb sentit complet.
Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals:
Categoria Definició Exemples
Substantius
Adjectius
Determinants
Verbs
Pronoms
Preposicions
Morfosintaxi
Mots que representen o designen una persona, un animal o
una cosa (concreta o abstracta)
Mots que acompanyen un substantiu i que li afegeixen alguna
característica. Hi concorden amb gènere i nombre
Mots que acompanyen el nom, el determinen i n’indiquen el
nombre i el gènere
Mots que expressen accions, estats d’ànim, processos, etc. Els
podem classificar en:
– copulatius
– predicatius: transitius, intransitius, reflexius i recíprocs
Mots que substitueixen altres mots que han aparegut abans o
que queden sobreentesos
Partícules invariables que enllacen un element sintàctic amb
el seu complement
fill, gat, museu, pau
blanc, gros, meu, quart
el, un, tres, algun, meva,
aquest, quin
Tema 1
copulatius: semblar, estar, ser
transitius: cantar
intransitius: arribar
reflexius: rentar-se
recíprocs: escriure’s
ell, que, li, ho
a, de, en, amb
Conjuncions Partícules que relacionen mots o oracions perquè, quan, si
Adverbis
Mots invariables que modifiquen el significat d’un verb, d’un
adjectiu o d’un altre adverbi
bé, avui, aquí, no, sí
L’estructura bàsica de l’oració, la formen un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte, i un sintagma
verbal, que fa la funció de predicat.
SN (Subjecte) + SV (Predicat)
El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual s’atribueix l’acció o la qualitat expressada pel
verb.
L’Arnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit.
El meu gat és molt esquerp.
Aquest mas té el sostre malmès.
El nucli del predicat és el verb i el poden acompanyar diversos tipus de complements:
La Mireia ha marxat en bicicleta.
El nostre pare era alguerès.
Fixeu-vos, però, que tant el subjecte com el verb d’una oració poden no aparèixer. Si això passa amb el
subjecte, parlem d’oracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una
coma. Tant en un cas com en l’altre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, és com si
hi fossin.