Enviar a un amic - Caprabo

saber escollir
per la ruta de
les espècies
En la seva cerca es van creuar continents, es van envair països
i es van descobrir móns nous. Minúscules i alhora valuoses, són
un tresor a la cuina i un regal per al paladar. Aprengui a emprar-les
i els plats viatjaran, sense equipatge, cap a noves fronteres del sabor.
Fotos Becky Lawton Text Marina Alcántara
anet
Procedeix d’una planta de la família del julivert, originària d’Àsia. Famós per portar-se molt bé amb el peix, també s’afegeix a sopes, amanides, salses
marinades, arrossos i ous. Per la seva bellesa, a més a més, resulta especialment adequat per guarnir. Les fulles fresques són més aromàtiques que les
seques i com que la cocció disminueix el sabor, s’ha d’afegir al plat pocs minuts abans de servir. Ja al paladar, té reminiscències d’anís.
nou moscada i macis
És el fruit del moscader, una classe de noguera. La nou moscada té una closca dura a l’interior de la qual es troba la nou, i el macis és la reixeta fina de
l’interior de la closca. La nou té un aroma més lleuger però els usos són gairebé idèntics. Es compren senceres o mòltes. La nou sencera es ratlla al moment
i el macis es pica abans d’usar. El seu sabor dolç i càlid enriqueix la beixamel, els gratinats, i tots els plats que contenen ous i lactis.
pebre
És la més coneguda. Els grans petits venen del pebrer, un arbre propi del sud de l’Índia. Existeixen diferents classes de pebre, totes amb el mateix
origen. Segons es processi pot ser negra, blanca o verda. La primera és més picant i forta que les altres dues. El sabor amb records de fusta
i càlid és indispensable en plats salats. També funciona bé amb moltes postres. El millor és comprar-la en grans i moldre-la damunt el plat.