Enviar a un amic - Caprabo

canyella
Descoberta a Sri Lanka, és una de les espècies més antigues. Els pals de canyella procedeixen del canyeller, un arbre dels brots més tendres del qual es retira
l’escorça. Llavors, un cop s’ha eliminat la rugosa capa externa de l’escorça, s’asseca al sol i es formen els canonets, molt aromàtics i fràgils. En pols, té un
aroma menys persistent, però més fàcil d’emprar. Ambdues casen bé amb nombroses postres i amb la carn de xai i porc. Magnífica amb el puré de carabassa.
comí
El cultiu ja s’anomena en l’Antic Testament, com a ingredient a l’elaboració del pa. Procedeix de la vall del Nil, es va estendre després pel nord d’Àfrica, des
d’on va arribar al nostre país, i des d’aquí cap a Amèrica. D’olor penetrant, el sabor és acre i lleugerament picant. Condiment bàsic del cuscús, en alguns
llocs també se sol emprar per especiar el gaspatxo. S’usa sovint per assaonar les cols, el tomàquet cru i certs formatges i embotits.
vainilla
La beina fosca i flexible és el fruit d’un tipus d’orquídia mexicana que viu enfilada als cafès i mangos. Hernán Cortés la va provar amb xocolata a la cort de
Moctezuma i, fascinat, la va portar a Europa. La més apreciada és la vainilla mexicana; la més popular, la varietat Bourbon de Madagascar. Intervé a la
preparació de nombroses cremes i dóna un toc especial a la mantega. El més original? El paper com a aromatitzant d’una llagosta.
cúrcuma
També se la coneix per safrà indi o sal d’Orient. Transmet a tot allò que toca un color groc intens i un gust almescat, picant i una mica amarg. La cúrcuma
harmonitza especialment amb aquells plats que porten arròs, ous, marisc i peix. Hi és molt present a la cuina del Magreb i, mòlta, forma part de nombrosos
curris. És fàcil confondre-la amb certs colorants alimentaris, amb els quals només té en comú el color.
clau d’espècia
Procedeix dels botons d’un arbre anomenat claveller o girofle, que originàriament creixia a Indonèsia. Allà existia la tradició de plantar un claveller
quan naixia un fill: si l’arbre creixia fort, també ho faria el nen. D’aroma intens i persistent, és indispensable a estofats de llegums (punxat en una ceba),
acompanya bé al porc i es troba en molts curris indis. S’ha d’emprar amb moderació. Si se n’abusa, ho envaeix tot amb el penetrant aroma.