publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

LPI. Articulo 48.- La cesión en exclusiva deberá otorgarse expresamente
con este carácter y atribuirá al cesionario, dentro del ámbito de
aquélla, la facultad de explotar la obra con exclusión de otra persona,
comprendido el propio cedente, y, salvo pacto en contrario, las de
otorgar autorizaciones no exclusivas a terceros.
En aquesta clàusula, en principi, s’atorga a l’edició en forma de llibre
el caràcter d’exclusiva.
És legítim que l’editor procuri garantir la seva inversió i disminuir els
riscos inherents a l’edició, assegurant­se una posició dominant, fins i
tot monopòlica, excloent en l’explotació principal de l’obra qualsevol
altre, fins i tot el propi autor. El que en canvi no és lògic és que aquesta
exclusivitat s’estengui a totes i cada una de les formes d’explotació,
principals i subsidiàries, a totes les modalitats d’edició i a tots els
mecanismes de distribució.
Quan l’exclusivitat es combina amb el desorbitat acaparament de
drets que caracteritza la nova fornada de contractes de l’era digital, ens
trobem davant un fenomen profundament regressiu. A la pràctica es
fa servir l’exclusivitat com a monopoli no per explotar l’obra en totes
les seves formes, sinó per impedir que altres ho puguin fer, cosa que
suposa un fre per al desenvolupament de les noves tecnologies.
L’exclusivitat no pot durar més que la cessió del dret sobre el qual
recau, però sí que pot durar menys.
➤ És possible i recomanable que determinats drets, l’explotació
real dels quals per part de l’editorial no estigui clara, no siguin
cedits en exclusivitat o que l’exclusivitat tingui una durada
limitada.
157