publicació - Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Remuneració
LPI. Artículo 60.- Contenido mínimo del contrato de edición: 5.º La
remuneración del autor, establecida conforme a lo dispuesto en el
artículo 46 de esta Ley.
LPI. Artículo 46.- 1. La cesión otorgada por el autor a título oneroso
le confiere una participación proporcional en los ingresos de la explotación,
en la cuantía convenida con el cesionario.
Per raons òbvies, en tractar­se de la contraprestació bàsica del
contracte d’edició –en aquest cas de traducció–, la remuneració és
motiu de discussió permanent.
Tot i que el tema de les tarifes mínimes no s’ha plantejat en els
contractes model, perquè no hi ha consens sobre això, no podem
ignorar­ne la importància.
L’LPI preconitza clarament el principi de la remuneració equitativa,
però la no fixació d’uns mínims permet que en la pràctica editorial
s’arribin a imposar alguns percentatges irrisoris. Per això és important
defensar les tarifes recomanades per l’AELC a la seva pàgina web.
En la negociació cal tenir en compte algunes directrius:
➤ La regla general és la remuneració proporcional.
➤ La base de càlcul cal fixar­la sempre sobre els ingressos bruts,
més específicament el PVP (Preu de Venda al Públic).
➤ Mai no s’ha de basar en els beneficis, perquè els riscos de
l’explotació corresponen a l’empresari­editor.
➤ No pagar mai l’edició, ni compartir despeses, perquè aquesta
mena de negocis no estan emparats pel contracte d’edició. A
més, perquè normalment aquestes operacions estan abocades
al fracàs econòmic i professional, ja que una editorial que no
està en condicions d’assumir els costos de producció d’un
llibre, tampoc no ho estarà per finançar les despeses de distribució,
que són molt més elevades.
165