2,70Mb - Lo Rat Penat

que dugueren a la nostra llengua valenciana a les més altes cotes d’excelència
lliterària.
Una llengua que sempre ha segut percebuda pels valencians com una llengua
pròpia i independent, persistint a lo llarc dels segles entre els valencians eixe orgull
de tindre un idioma propi.
Pero com vostés saben, i per a desgràcia de tots, eixa realitat cultural llingüistica
i social dels valencians esta sent qüestionada des del segle passat per
interessos aliens al nostre poble, en un efecte que com la corca trenca i mina la
resistència i la fortalea de les fibres que componen eixa identitat colectiva dels
valencians, eixe llegítim sentiment de saber-nos i sentir-nos un poble en la nostra
personalitat pròpia i diferenciada i que al mateix temps –com tantes voltes ho ha
demostrat– sempre s’ha sentit solidari i copartícep del destí comú dels pobles que
formem Espanya.
Des de fa més de cent anys el poble valencià està patint lo que Vicent Blasco
Ibáñez ya va definir en 1907, en el seu diari “El Pueblo”, com la “Lepra Catalanista”,
i que Josep Mª Bayarri també denunciara en 1931 com “El Perill Català”. Una
“lepra”, un “perill” que realisa la seua llabor com la corca, actuant sense pressa,
pero sense descans, actuant en calculats atacs desintegradors i despersonalisadors
del poble valencià i que rebroten com les males herbes.
¡Quantes voltes se nos amaga, manipula o directament se nos furta la nostra
història, la nostra cultura, la nostra llengua!
¡Fins a quan aguantarem els valencians les mentires mil voltes repetides, pero
mentires en essència, que no tenen atre destí que la nostra despersonalisació com a
poble per a finalment quedar reduïts a un mer apèndix dels interessos catalans!
“Afortunats els pobles que tenen clar lo que són i d’a on venen, perque qualsevol
atre problema social acaba trobant acomòdo, i inclús, en frequència, solució, en una
comunitat que tinga un elevat sentit de la seua identitat colectiva”.
Que acertades estes paraules del filósof i sociòlec polac Zbigniew Krazwezyk
i que vigents per al problema que estem vivint els valencians, perque els pobles que
perden la seua personalitat van abocats al desastre i a la seua desaparició.
15