2,70Mb - Lo Rat Penat

les Ciències i l’Oceanogràfic; el Palau de la Música o els moderns ponts sobre el
Túria; l’IVAM i la Ciutat de la Llum; Castelló Cultural i la Ciutat de la Justícia.
S’ha omplit d’auditoris i palaus de congressos tot el territori de la Comunitat.
Hem recuperat per al nostre plaer el Mercat de Colón i les Drassanes; el Sant Pio
V, els àngels ocults de la Catedral i el pati renaixentiste de l’Embaixador Vich. I
inclus el Monasteri de Santa Maria de la Valldigna, que el nou Estatut consagra
com a centre espiritual de l’antic Regne de Valéncia, germà del Monasteri de Sant
Jeroni de Cotalba, -que tu, Amparo, tan be coneixes-, eixemple de preservació del
nostre patrimoni històric. I tot això sense oblidar la magnífica transformació del
port o eixos grans actes que tant ens commouen com ara l’America’s Cup, la Volvo
Ocean Race, l’Òpera, o la recent visita de Sa Santitat el Papa Benedicte XVI que va
dur famílies dels cinc continents i va convertir Valéncia en la capital del món.
Revistes i canals de tot el món s’interessen per Valéncia i cada vegada en són
més els que visiten la nostra ciutat i la nostra Comunitat.
Recobràrem també el nostre Dret Civil (perque érem l’únic poble d’Espanya
que havent-lo tengut en el passat no el posseïa en el present), i la llengua valenciana
reconeguda en el nou Estatut com a llengua pròpia de la Comunitat, goja
d’excelent salut i és ensenyada en totes les escoles; depresa per milers de jóvens;
apreciada per tots els valencians.
I com a colofó, estem incorporats al grup de regions més pròsperes d’Europa.
Sí, estem enamorats de Valéncia. Les meues paraules no estan dictades per
egoistes impulsos nacionalistes ni per ràncies aspiracions separatistes, ya que com
tants i tants valencians em sent orgullós “d’ofrenar noves glòries a Espanya”. Les
meues paraules estan mogudes per la Fe en els valencians i per l’Amor a la Pàtria
valenciana. Les meues paraules naixen de la constatació d’una Valéncia gran i forta”
en la qual tant somiem:
“¡Qué hermosa és la Pàtria
quan és forta i gran!”
cantava el poeta Duran i Tortajada.
Estem en una situació de privilegi per a afrontar els reptes d’este nou segle.
Pero si volem continuar social i políticament forts hem de fer sentir i vibrar la
32