2,70Mb - Lo Rat Penat

Ya veus i quins afanys me porta l’eco
del teu amor total i sense llímit.
Estic volent ser nou de primaveres
que du reviscolances a la branca
i pense que la set ya no m’ofega
si Tu me dus un glop de l’aigua santa.
Pense que puc sorgir entre la boira
i tindre dies clars de fe rotunda.
Que tinc la teua sanc dolça i espessa
sanant la meua pobra criatura.
I pense que Tu em vols des de l’entranya,
encara en el fracàs i en la derrota,
i que puc fer-me llàgrima ben digna
si el meu dolor te busca i te retroba.
– III –
Ací davant de Tu, Senyor de sempre,
me tens en la mentira de ser home.
Ací me tens fet toll de carn humana
buscant la teua creu en pau i a soles.
Tu que eres suc de vida per als dèbils;
que has mort per redimir uns sers tan pobres,
amostra’m el camí; desclava els braços
i acull-me en el teu pit quallat de roses.
Ya sé que Tu eres juge i ben terrible;
que pots i que castigues als qui troben
en este viure curt la seua meta
sense una creu al llavi que els conforte.
Sé que eres tot benigne i tot magnànim;
que saps donar un premi d’ales noves
a tants que encara fàcils de caigudes,
en vindre l’hora obscura te recorden.
58