2,70Mb - Lo Rat Penat

propi futur. Els valencians, tenim història una gran història de la qual sentir-nos
orgullosos, tant com de l’esplendorós present que estem vivint.
A este present han contribuït una legió de valencians que en la seua tenacitat,
el seu treball, la seua iniciativa, la seua valenciania i, moltes vegades,
la seua generositat ha conseguit una societat culturalment potent, políticament
cohesionada i econòmicament pròspera. I tot cal dir-ho, en molt poca ajuda
externa.
La nostra regina, Amparo Corell Orrios, baronesa d’Alaquàs, és una d’eixes
valencianes actives que contribuïxen en el seu discret esforç a engrandir la nostra
Pàtria. I este és el segon motiu que m’ha portat a esta tribuna. Perque glossar
a qui sentidament tant vol a Valéncia, també em commou a mi, enamorat de
Valéncia.
No podia esperar-se una atra cosa de qui ha naixcut, com yo també, dins el
mateix cor de la ciutat, als peus del Micalet, en l’entranyable Plaça de l’Arquebisbe,
i de qui a pesar d’haver estudiat i vixcut en diverses parts del món sempre ha
tingut sa casa en esta ciutat: estimar Valéncia.
Eixa és, Amparo, la teua glòria esta nit ací. Este és el més palpable símbol
de la teua alta jerarquia. Com va dir Miguel Hernández, el gran poeta valencià
d’Oriola en les seues cançons i romanços que reclamen les absències i deploren
les presències:
“Querer, querer, querer,
esa fue mi corona:
Esa es”
Sí, Amparo, tú eres persona comprometida con nuestra sociedad, vitalista i
impulsora de las más diversas actividades, pero entregada también a quienes más lo
necesitan, –y ahí está tu magna obra–, guiada en tu conciencia por el imperativo
categórico de Kant, –haz lo que debas hacer–, que el inmortal Pemán plasmó en su
“Divino impaciente” poniendo en boca de San Ignacio que “no hay virtud más eminente
que el hacer sencillamente lo que tenemos que hacer”. Y aunque no la busques recibirás
por ello la mejor gratitud que es, como decía Shakespeare, la noble recompensa
de las almas generosas.
23