2,70Mb - Lo Rat Penat

Yo sé que el sentiment té molts camins;
entre ells eixa paraula que me crema
per no haver-te expressat el meu sentir,
puix yo no t’he cantat mai un poema.
La branca primerenca del meu cor,
brollant com una flor de primavera
quallada de dolçor, complint l’anhel
d’un somi en l‘ilusió de carn novella.
Sorgires del voler, tornant-te clam
en un esclat de planys, feta assussena
naixcuda en un jardí regat d’amor;
el fruit del sentiment de la parella.
Omplires de rialles nostra llar
que va esclatar de goig en la grandea
de dur al món la vida d’un nou ser,
tornant una esperança en cor que alena.
I en tant com t’he volgut, i te vullc hui,
no t’he tingut per musa de cap tema,
tancant en lo més fondo eixe voler,
puix yo no t’he cantat mai un poema.
Creixqueres en el cor en forts arrels
fins fer-te una chiqueta en llaugerea,
i yo no me doní conte del fet
de que el capoll se feya flor de pressa.
Huí veig tot el camí recorregut
des del breçol d’uns braços de tendrea,
tenint-te al meu costat, sense voler
mirar-te fer-te dòna a la carrera.
I un dia aquell capoll, flor ya esplendent,
se’n va anar caminant per atra senda
deixant sense perfum el vell jardí,
darrere d’una llum de lluna plena.
38