2,70Mb - Lo Rat Penat

Eixa batuta dura que armonisa
arpegis de la vida quotidiana,
dictant compassos greus que martirisen,
sense cap de recat l’espècie humana.
Eixa batuta amarga que castiga
al ser humà que al seu dictamen balla,
dansant l’absurda dansa de la vida,
que crema, cou, fustiga, dol i enganya.
Son màgic mecanisme dicta impulsos,
guiats baix els sons greus de la fanfàrria,
qual pròlec d’un demà que nos augura,
i que més tart té lloc de forma amarga.
El cel de l’ilusió que abans fruïa
del blau brillant que al ser humà extasiava,
hui s’ha canviat en gris de fosca pedra,
que forma un tètric mur que rou, que mata…
Els núvols del terror envolten aspres
l’image d’un passat que pau mostrava,
creant un nou paisage en llenç inhòspit,
que plasma el futur trist que nos aguarda.
La desesperació front l’espectàcul
del hui camí d’un mar de cruenta lava,
aumenta més si cap la visió fosca
que l’esperit transit acusa i capta.
I és per això que note eixa set muda,
que corre per un cau sens esperança,
tractant de trobar llum a on viu la fosca,
volent calfar-se al foc de vida en flama.
I és per això que sent fúria i espasmes,
rebuig en fe i caliu de tal desgràcia.
I és esta estranya set la que m’ofega,
omplint-me l’esperit de dol i ràbia…
42